A hores d’ara, qui més qui menys ja s’ha sorprès amb algun deepfake. Tots hem vist imatges hiperrealistes generades per eines de síntesi visual: el Papa Francesc vestit amb un abric d’alta costura, falses detencions de polítics o seqüències de vídeo en què figures públiques diuen coses que mai no han sortit de la seva boca. Ens fa gràcia, ens fa por, ens alerta sobre la desinformació en l’àmbit polític. Però, què passa quan traslladem aquesta mateixa capacitat tecnològica al cor mateix de la producció científica?
Cada 25 de novembre commemorem el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, però, desgraciadament, la violència contra nenes, adolescents i dones perviu. En l’entorn digital, a més, la violència masclista no sols no s’aconsegueix erradicar, sinó que va a més. Així ho vaig exposar durant la conferència inaugural que he pronunciat enguany en una jornada organitzada per la Deputación da Coruña, i també es constata en aquest article. Fins quan continuaran gaudint els agressors d’aquesta punyent barra lliure?
Durant l’última dècada, les democràcies no han enfrontat la seva amenaça més gran en forma de cops d’estat, en dinàmiques populistes o en l’ascens de postures extremistes o autoritàries, sinó en una mutació més callada. Els països travessen un procés d’erosió silenciosa originat per les infraestructures digitals de vigilància, perfilat i persuasió, impulsades tant per grans corporacions tecnològiques com per poders públics i poders fàctics, que afecta el seu nucli normatiu i la capacitat de la ciutadania per formar i expressar una voluntat política autònoma.
El juny vaig assistir al seminari de tancament del projecte INDIWOMINT, en el qual la cacic Pekãshaya va parlar de la «Universidade da Floresta». Algunes persones del públic van preguntar després on estava, com es deia, qui l’acreditava. Aquella pregunta, formulada amb tota la bona fe, revela fins a quin punt donem per descomptat que compta com a universitat i que compta com a coneixement. Aquest article parteix d’aquí per pensar la justícia epistèmica.
Leticia Fuentes és corresponsal a París per a La Sexta i El Periódico des de 2020. Ha cobert esdeveniments com ara la revolta de les armilles grogues, les eleccions franceses, la visita del Papa, l’aniversari del desembarcament de Normandia i els Jocs Olímpics de París 2024, i col·labora contínuament amb gabinets de comunicació.
El desenvolupament de la intel·ligència artificial generativa (IAGen) ha afectat el periodisme de diverses formes. Tant a l’hora de contrastar o verificar informació com en altres tasques en diferents fases del procés productiu, la tecnologia s’ha anat obrint camí generant no pocs debats al seu pas. Al marge de decisions editorials, l’audiència, els consumidors, estan forçant nous canvis en el sector i amb això nous dilemes entorn de com s’accedeix a les notícies.