En el sector de la publicitat i altres àmbits de la comunicació persuasiva, a mesura que l’ús de la intel·ligència artificial (IA) es converteixi de manera vertiginosa en un commodity, les agències s’hauran de dotar d’elements diferenciadors que aportin veritable valor als seus clients i, en definitiva, a les marques en aquest terreny. El llançament de Mmusa, l’eina d’IA promoguda per l’agència de branding Summa, apunta en aquesta direcció.
Avui dia, les empreses ja no poden obviar la necessitat de comunicar el seu propòsit i les seves accions de responsabilitat social corporativa (RSC). Els criteris ESG –que comprenen factors ambientals (environmental), socials (social) i de govern corporatiu (governance)– han guanyat una importància creixent en el món empresarial a causa de la seva capacitat per avaluar l’impacte holístic d’una empresa en el seu entorn. El compromís social i mediambiental que adquireixen cada vegada més empreses requereix una comunicació eficaç, que ha de ser planificada i difosa de manera professional, i que pot comptar amb l’ajuda dels serveis especialitzats que ofereixen les agències de comunicació i relacions públiques.
«És una persona amb més experiència, és predictible, és un polític de la vella escola». Aquestes són les floretes que el president rus, Vladímir Putin, va tirar recentment al seu homòleg estatunidenc, Joe Biden, quan un periodista li va preguntar si en les presidencials que se celebraran enguany al país nord-americà preferia una victòria de Biden o de Donald Trump (probable candidat republicà si res ni ningú no ho remeia). Putin elogiant Biden i menystenint el seu estimat col·lega Trump? Doncs sí, una abraçada de l’os en tota regla.
Hola, ChatGPT! Soc el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol. Acabem de guanyar el Mundial amb la selecció femenina. En el lliurament de premis, vaig fer un petó a una jugadora a la boca sense el seu consentiment. Milions de persones han vist el moment a través de les càmeres i estic rebent un munt de crítiques. Pots ajudar-me a gestionar la situació?
Una nova llei de la Unió Europea (UE) obligarà la ciutadania a menjar insectes. És una bola, òbviament. O potser no tan òbviament, ja que són molts els que li han donat crèdit. S’ha difós d’una manera tan àmplia i ràpida que diverses entitats de fact-checking (verificació de fets) ho han hagut de desmentir explícitament. La idea de degustar les larves de l’escarabat piloter ens pot fastiguejar, però –en la nostra dieta informativa– ens empassem coses molt més repugnants i nocives de debò.
Desmesurada com el diarreic paquiderm que en protagonitza el pròleg, Babylon (Damien Chazelle, 2022) ens retrotreu a l’era en la qual el cinema era un espectacle de masses i les seves estrelles, autèntiques divinitats. En la nova pel·lícula del director de La La Land, la transició del mut al sonor serveix de teló de fons a la història d’un grapat de personatges els camins dels quals –en cerca de la immortalitat que Hollywood brinda als seus escollits– s’entrecreuen intermitentment.
Sota el títol de «‘COMeIN’: passin i sàpiguen», el primer article publicat en aquesta revista constituïa una inequívoca invitació a endinsar-se en el coneixement que es genera en els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC: endavant, passeu, no us quedeu fora, come in. Encara que no és el mateix acceptar una invitació que colar-se per la cara, a vegades totes dues coses poden resultar sorprenentment semblants.
A Joaquín Maestre Morata, el merescut epítet de «pare de les relacions públiques» a Catalunya i a Espanya l’ha acompanyat durant més de sis dècades. La notícia de la seva mort, doncs, provoca certa sensació d’orfandat en els qui hem posat aquesta disciplina de la comunicació persuasiva en el centre de la nostra activitat professional, docent i investigadora. En definitiva, en els qui estimem les relacions públiques i, seguint l’empremta del mestre Maestre, treballem des d’aquest racó del món per impulsar-ne el coneixement i reconeixement.
És molt lleig fregar a algú pels morros el típic «jo-ja-t’ho-vaig-dir», però la veritat és que jo ja ho vaig dir. Vaig pronosticar que el Facebook que hem conegut fins ara deixaria d’existir en un termini de tres o quatre anys, i ho vaig pronosticar fa exactament tres anys i vuit mesos.
Aquest mes de maig, COMeIN fa la seva primera dècada de vida. Al llarg de tot el que ens queda de 2021, ja hi haurà temps de commemorar l’efemèride com cal. De moment, a manera d’aperitiu, us convido a compartir un itinerari molt –però molt– personal que ens portarà a recórrer la història de la revista a través de 10 imatges. Comencem?