«Estan tocades de mort les xarxes socials?». Amb aquesta provocativa i alhora suggeridora pregunta, la periodista i investigadora Susana Pérez Soler em va convidar a unir-me a un debat asíncron impulsat per la revista Barcelona Metròpolis i centrat en el rol que actualment exerceixen aquestes populars plataformes digitals en la nostra societat. Ben abrigallat per vuit especialistes de l’àmbit als qui segueixo i admiro des de fa temps, vaig acceptar el repte.
Aquest gener passat (immediatament abans i després de la presa de possessió de Donald Trump), una nova onada de desercions va continuar despoblant X en fer-se més evident encara l’ús espuri que l’Elon Musk –propietari de l’antic Twitter i mà dreta del nou president estatunidenc– està fent de la plataforma, convertida en joguina propagandística del conservadorisme més ranci i més temible. Sempre a l’aguait, Mark Zuckerberg –amo de Meta– va anunciar aquest mateix mes que les seves plataformes (Facebook, Instagram, Threads) eludiran des d’ara qualsevol moderació de contingut, emulant així la tòxica permissivitat que ha convertit a X en un nauseabund abocador del qual cada vegada més usuaris fugen en desbandada, abandonant a la seva sort a quants ens entossudim a continuar aportant una mica de llum a tan tenebrós entorn. I també va ser durant el mateix gener que va expirar el termini donat a TikTok pel Govern dels Estats Units perquè traspassés el seu negoci en aquell país a una empresa estatunidenca o d’un «país aliat», la qual cosa deixa en un llimb jurídic la plataforma xinesa en el seu principal mercat (compta amb 170 milions d’usuaris estatunidencs actius).
El moment triat per intentar desentranyar què és el que avui ens aporten en realitat les xarxes socials, doncs, no podia ser més oportú. Imagino que així ho van creure també els i les altres participants en el debat moderat per la professora Pérez Soler a l’hora de sortir a la palestra. A continuació, glossarem les seves intervencions.
Què ens aporten avui les xarxes socials?
La doctora en Mitjans, Comunicació i Cultura Patrícia Ventura apunta que és l’afany de lucre el que guia a aquestes plataformes per sobre de qualsevol altra consideració, la qual cosa provoca no pocs efectes indesitjables (infoxicació, bombolles de filtres, desinformació, extractivisme de dades i danys al sistema democràtic). Amb tot, conclou amb una nota d’optimisme en entendre que les noves generacions ja estan fent un ús més savi de les xarxes socials.
Karma Peiró, periodista especialitzada en tecnologies de la informació, valora positivament el paper de les xarxes socials pel seu potencial com a eines comunicatives i d’activisme social. Tot i que admet la necessitat de combatre els continguts tòxics que propaguen, per a això confia més en el creixent sentit crític dels usuaris que en la –extremadament complexa– regulació dels poders públics o en la –cada vegada més inexistent– autoregulació de les plataformes mateixes.
Miquel Pellicer, director d’Estratègia Digital de la UOC, reclama a les institucions l’elaboració d’un índex de desenvolupament digital (IDD) per avaluar l’impacte ètic i democràtic de les plataformes socials. Encara que coincideix tant en la confiança en els més joves com en la necessitat de propiciar l’esperit crític, apel·la també a combatre les dependències emocionals generades per les xarxes socials i que limiten la nostra capacitat per destriar i qüestionar el contingut consumit.
L’especialista en cultura d’internet Janira Plans Fredes, de Hamlet Strategic Makers, posa el dit en la nafra quan assenyala que l’odi i la desinformació aconsegueixen un enorme abast perquè són continguts que ens afecten. El fet de parar-los esment és interpretat retorçadament pels algorismes, que entenen que els dediquem el nostre temps perquè «ens agraden».
La directora de teatre, dramaturga, activista i docent Simona Levi emfatitza la diferència entre internet i les xarxes socials: «Internet és una xarxa distribuïdora i neutral, mentre que les plataformes socials són espais centralitzats que depenen de senyors blancs, heterosexuals i multimilionaris que busquen el benefici propi a través d’algorismes que manipulen l’accés a la informació i segresten la nostra atenció». No es pot expressar millor.
María Victoria-Mas, directora d’estudis de Periodisme en la Universitat Abat Oliba CEU, enriqueix el debat amb un enfocament nou sobre l’arrel del problema. Segons aquesta professora, les xarxes socials amplifiquen fenòmens com la desinformació o el discurs d’odi, però les causes reals subjauen en les carències del sistema democràtic.
Lorenzo Marini, cofundador i director d’Estratègia de Verificat, aposta per la regulació i l’educació com a eines clau per a combatre les disfuncions associades a les xarxes socials. Amb tot, ens alerta que una regulació que no sigui participativa ni consensuada pot esdevenir arma política i acabar sent contraproduent.
El periodista especialitzat en xarxes socials i comunicació institucional Sergi Santiago coincideix a reclamar una presa de consciència col·lectiva i una regulació més estricta. A més, ens regala una frase per emmarcar: «Ens mereixem que les xarxes siguin espais a l’altura de la quantitat d’hores que els regalem».
Qui subscriu aquest article, professor i investigador que respon –responc– al nom de Ferran Lalueza, contesta la pregunta que obre aquest article («Estan tocades de mort les xarxes socials?») amb les següents paraules: «Més que morir, el que han fet les xarxes socials és matar. Sobretot, matar les estimulants expectatives generades arran de la seva eclosió i ràpida popularització». Malgrat semblant arrencada, que esbossa un panorama més aviat desolador, no renuncio a un punt d’optimisme en les meves conclusions: «Continuo creient en la capacitat de les xarxes socials per aportar coses positives a la societat. Perquè el miracle es produeixi, però, només hi ha una via: la que combina conscienciació, educació i una estricta regulació».
Com a professor del Màster universitari de Social Media: Gestió i Estratègia de la UOC, com a investigador del projecte eHealthLit4Teen i com a director de COMeIN –la revista que ara mateix tens davant els teus ulls–, m’enorgulleixo de continuar treballant, dia rere dia i any rere any, perquè les xarxes socials ni morin ni matin. Vull expressar, doncs, la meva més profunda gratitud a l’estimada col·lega Susana Pérez Soler i a la revista Barcelona Metròpolis per convidar-me a participar en un debat tan necessari en la immillorable companyia de les vuit persones expertes abans esmentades. Quan aquesta publicació impulsada per l’Ajuntament de Barcelona s’autodefineix com «La revista que estimula el debat ciutadà sobre qüestions de l’actualitat», no es tracta d’una mera proclama.
Per saber-ne més:
Pots accedir a la versió íntegra del debat glossat en aquest article en els següents enllaços:
https://www.barcelona.cat/metropolis/en/contents/social-media-allies-the-public-or-threats-democracy
Citació recomanada
LALUEZA, Ferran. «Xarxes socials: morir matant?». COMeIN [en línia], febrer 2025, no. 151. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n151.2510
