Joel Márquez té una llarga experiència en l’àmbit de la comunicació estratègica gràcies a haver treballat a agències com Kardumen - Simpatia Digital, CDM World Agency o Hill + Knowlton Strategies, i per haver liderat la comunicació nacional de l’aerolínia Vueling. En l’actualitat és el director de l’oficina de Barcelona de l’agència LF Channel.
S’acaba de presentar la segona edició de l’estudi «Prospectiva de la Comunicación Interna en España desde la visión de la dirección general». Aquesta recerca, impulsada per la Asociación de Directivos y Referentes de Comunicación Interna (DIRCI), ofereix una mirada profunda sobre el paper de la comunicació interna en les organitzacions espanyoles.
Joel Márquez té una llarga experiència en l’àmbit de la comunicació estratègica gràcies a haver treballat a agències com Kardumen - Simpatia Digital, CDM World Agency o Hill + Knowlton Strategies, i per haver liderat la comunicació nacional de l’aerolínia Vueling. En l’actualitat és el director de l’oficina de Barcelona de l’agència LF Channel.
Les aplicacions d’intel·ligència artificial (IA) generativa van produir en un any 15 mil milions d’imatges, l’equivalent al nombre de fotografies realitzades en els 150 anys d’història d’aquesta professió. Aquí ens preguntem com la IA generativa representa, de manera hiperrealista, els humans a través de les imatges que genera.
Claude Barras és una de les figures essencials de l’animació europea. Nascut a Sierre (Suïssa) el 19 de gener de 1973, va estudiar il·lustració a l’École Émile Cohl i antropologia a la Universitat Lumière, a Lió. El seu primer llargmetratge, La vida d’en Carbassó (Ma vie de Courgette, 2016), va ser aclamat per la crítica i el públic internacional, i va obtenir múltiples reconeixements, incloent-hi una nominació a l’Oscar. Ara presenta el seu segon llargmetratge: Salvatges.
En un article previ, arran de l’èxit del film El 47, repassàvem l’insuficient treball que ha fet el cinema per explicar la ciutat de Barcelona en les últimes dècades. Aquest dèficit s’entén, en part, per la funció que altres arts i tècniques visuals van assumir de la Transició ençà. És el cas del vídeo i la televisió, en les seves diferents expressions més o menys institucionalitzades, així com el de la fotografia en l’àmbit més artístic. Tot i això, va ser el disseny el que realment va explicar Barcelona.
«Estan tocades de mort les xarxes socials?». Amb aquesta provocativa i alhora suggeridora pregunta, la periodista i investigadora Susana Pérez Soler em va convidar a unir-me a un debat asíncron impulsat per la revista Barcelona Metròpolis i centrat en el rol que actualment exerceixen aquestes populars plataformes digitals en la nostra societat. Ben abrigallat per vuit especialistes de l’àmbit als qui segueixo i admiro des de fa temps, vaig acceptar el repte.
El pròxim 11 de febrer (11F) se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. Fa solament 10 anys que va ser proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides; concretament, el 22 de desembre de 2015. L’objectiu d’aquesta celebració és el de promoure l’accés i la participació plena i equitativa de les dones i les nenes en els camps de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (les conegudes com a STEM) i recordar que la seva participació ha de ser enfortida a escala global.
La dicotomia entre allò analògic i allò digital fa temps que està diluïda en la nostra vida quotidiana. No obstant això, encara podem trobar debats enèrgics, des d’un enfocament binari, entorn del valor material, simbòlic i cultural de la naturalesa de l’un i de l’altre; com si es poguessin separar. El que segueix són reflexions i arguments sobre el valor intrínsec de la producció digital en la cultura.
El passat mes de desembre es va celebrar Expanding the margins, un congrés internacional de recerca en disseny, organitzat des del Grup de Recerca Mediaccions i els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. En aquest article parlarem d’una de les temàtiques que es van abordar, la relació del disseny amb la salut i el benestar.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca