La percepció positiva de la intel·ligència artificial (IA) evidenciada en el primer lliurament d’aquest article sembla ser compartida per la majoria de la població. Segons dades d’Ipsos (2023), «més de la meitat de la ciutadania mundial afirma que la IA ajudarà en els pròxims anys a augmentar la productivitat i a reduir el temps que triguem a fer les coses». Aquest estudi també apunta que les persones pensen que la IA incrementarà les opcions d’entreteniment.

La intel·ligència artificial (IA) generativa pot ajudar en l’organització d’esdeveniments corporatius personalitzant experiències per als assistents, automatitzant tasques de gestió i analitzant el feedback en temps real dels participants. Tot i això, planteja reptes i genera incerteses en l’àmbit professional, sobre els quals els estudiants de l’assignatura Organització estratègica d’esdeveniments del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments han estat reflexionant aquest semestre.

La intel·ligència artificial (IA) s’ha instaurat en la societat i sobretot en l’educació evocant controvèrsies i prejudicis, i convertint-se en la gran temàtica actual. Aquesta nova realitat comporta noves demandes i suscita dues necessitats en el procés d’implantació de la IA en l’educació. Primer, que les institucions educatives es preparin per als canvis i transformacions que aquesta implantació comporta. I, segon, no menys important i segurament una extensió del primer, que la formació del professorat s’enfoqui en l’adquisició i desenvolupament de les competències digitals necessàries per a l’ús adequat de la IA, sigui per valorar-ne les possibilitats innombrables d’aprenentatge o per repensar el model educatiu actual.

Fa vint anys, estudiar disseny implicava un periple que comportava traslladar-se a Barcelona o a Madrid, centres neuràlgics de la professió. A part de les escoles de disseny, hi trobaves les biblioteques especialitzades, els quioscos on podies comprar revistes que venien directes de Londres i els EUA, les exposicions i esdeveniments on hi havia el bullici del sector creatiu. «Tot això eren camps» i les coses han canviat. Es pot dissenyar lluny de la capital?

Les protestes a favor de Palestina i en contra de la violència de l’Estat d’Israel a la Universitat de Colúmbia (Nova York) l’abril de 2024 són molt més que un esclat puntual de ràbia. Aporten molts significats per a una gramàtica renovada de la revolta. D’entrada, són l’enèsima emergència del moviment estudiantil global, que arrencaria a la mateixa universitat l’abril del 1968. Però també ens parlen de les profundes vinculacions entre educació superior i interessos financers de dubtosa base ètica.

L’ús, l’impacte i l’evolució de la intel·ligència artificial generativa (IAG) en la professió periodística planteja limitacions, dubtes, preocupacions i reptes com, per exemple, seguir la ràpida evolució d’aquesta tecnologia disruptiva. Per saber quina és la situació actual de la industria mediàtica, a mitjan del 2024, i poder entendre millor què representa i podria representar la IAG per als periodistes, seleccionem algunes de les dades i destaquem part de les conclusions de dos interessants informes internacionals acabats de publicar.

La recent irrupció de noves protestes estudiantils a la Universitat de Colúmbia i, per extensió, a les universitats de tot el país, ens parla sobretot dels canvis demogràfics i socials que la societat nord-americana ha viscut al llarg de les últimes dècades: les dones, les múltiples nacionalitats i races, i també els nous mitjans de transmissió prenen la paraula per influir en un nou temps. Finalment, ens recorda l’enorme incidència que té la «qüestió jueva» a la ciutat de Nova York i a les institucions acadèmiques més elitistes dels Estats Units.

Sovint es parla de la motivació de l’estudiantat, de com és d’important que hi hagi un interès intrínsec en allò que s’estudia i que, si no hi és, des de la docència intentem activar-lo i cultivar-lo. Però, i el professorat? Quin paper exerceix la passió, la motivació i l’amor per tot allò que s’explica? El títol d’aquest article sembla ben bé un clickbait, però no ho és pas. Som-hi!

La consolidació del pòdcast, com a format sonor heterogeni, fa que hi hagi un ventall de propostes per a tots els gustos i públics. A Parenthesis, el pòdcast dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, hem fet «Cacophony», una peça que combina l’activisme, el debat i el teatre. «Cacophony» és la primera activitat de 2024 impulsada per l’Àrea de Cultura de la UOC, en el marc del Vicerectorat d’Aliances, Comunitat i Cultura, i amb la participació de professorat dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i dels Estudis d’Arts i Humanitats, d’estudiants dels màsters universitaris en línia de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives i de Social Media: Gestió i Estratègia, i de la Unitat d’Igualtat. Aprofitem que tenim el micròfon obert per aproximar-nos a «Cacophony» des d’angles diferents.

La formació universitària en comunicació és sotmesa a una pressió constant per adaptar-se als ràpids canvis socials, polítics, culturals, econòmics i tecnològics. Aquests determinen les característiques i necessitats de l’alumnat, però també les particularitats i exigències de la indústria de la comunicació a la qual aquest aspira a incorporar-se. Què en diuen les recerques més recents? I quins són els reptes i les oportunitats que viuen les facultats de Comunicació en el seu dia a dia?