Què passaria si els homes cisgènere normatius tinguessin la menstruació? Excedències obligatòries a la feina per a tots ells? Més investigació mèdica sobre el tema? El que segurament passaria seria que els impostos sobre els productes d’higiene menstrual no existirien o no serien tan alts.
La problemàtica econòmica de la salut menstrual és real, ja que molta gent pateix pobresa econòmica, i obtenir aquest tipus de productes pot arribar a ser un luxe prohibitiu. Fins i tot va més enllà, afectant altres aspectes de la vida, com noies que deixen d’anar a l’escola per evitar «embrutar-se». A Espanya no va ser fins el 2023 que l’IVA d’aquests productes va passar al 4 %. Fins llavors estava al 10 %.
Aquest és també el cas d’Alemanya, on l’IVA dels productes menstruals arribava al 19 %. Això era com considerar-los un producte de luxe, quan un producte així hauria de ser considerat essencial. En canvi, el caviar, l’oli o les tòfones no tenien aquesta consideració. Un tampó tenia el mateix import que un pot de caviar.
Trencant barreres. Productes d’higiene menstrual
Això va canviar el 2019 gràcies a l’empresa The Female Company. La marca alemanya va crear una campanya anomenada «The Tampon Book», que va revolucionar el panorama polític com a protesta contra l’elevat impost dels productes d’higiene menstrual. Com hem mencionat, els tampons estaven classificats com a producte de luxe, per tant, subjectes a un IVA del 19 %, mentre que els llibres eren considerats productes essencials i gravats amb un IVA del 7 %.
Què va decidir fer la marca? Va crear un llibre que contenia tampons. Aquesta idea creativa va permetre que la marca vengués els seus productes amb un IVA del 7 % en comptes del 19 % tan elevat. A més de 15 tampons, el llibre incloïa continguts educatius sobre la menstruació i els drets de les dones. Una proposta política que, sense perdre l’humor, transmetia activisme.
Campanya «The Tampon Book»
Font: The Female Company
Aquell mateix any, el govern alemany va reduir l’impost i va acabar canviant els productes d’higiene menstrual a la categoria de productes essencials, amb un IVA final del 7 %.
Trencant barreres. Consumisme i medi ambient
Un altre exemple de com la creativitat publicitària ha canviat el panorama és l’exemple de Patagonia i #LikeAGirl, que demostren com el màrqueting pot ser una eina potent per a generar un canvi social real i sensibilitzar sobre temes urgents.
Patagonia és un altre exemple de marca que ha utilitzat la seva visibilitat per influir en qüestions socials i ambientals. Aquesta marca no només va destacar per la seva producció responsable i ètica, sinó també pel seu activisme en causes polítiques i socials. La seva campanya amb el lema «Don’t buy this jacket» va voler evidenciar el problema del consumisme de la societat actual i conscienciar sobre la compra responsable.
Campanya «Don’t buy this jacket»
Font: Patagonia
Trencant barreres. Estereotips de gènere
Un altre exemple de com la creativitat pot ser un element essencial en el màrqueting i canviar la perspectiva social és #LikeAGirl, una campanya d’Always. La marca denúncia la històrica preconcepció de com ha de comportar-se una noia i com això ha estat un insult sempre. Amb l'objectiu de canviar aquesta percepció, la marca va llançar un impactant vídeo que mostrava a joves desafiar els estereotips de gènere. La campanya es va convertir en un fenomen viral ràpidament i va ser necessària per transformar la manera en què es valoren les capacitats de les noies.
Campanya #LikeAGirl
Font: Always
Aquestes campanyes demostren que la creativitat no només serveix per vendre productes, sinó també per a trencar barreres polítiques i socials. Les marques tenen un paper fonamental en la transformació de la societat, i a través d’accions com aquestes, poden contribuir a generar un canvi real i sensibilitzar sobre temes socials.
Imatge de portada:
Elaborada usant l’eina DALL·E (2025-03-01 21.08.51) amb el prompt «A creative advertising professional working on a concept titled ‘Equality’. She is sitting at a modern workspace with a large desk covered in sketches».
Citació recomanada
VERDAGUER, Xènia. «La creativitat que trenca barreres polítiques i socials». COMeIN [en línia], març 2025, no. 152. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n152.2518
