Aquesta segona part de l’article publicat fa uns mesos és un exercici enfocat a projectar el futur de la cultura digital i a plasmar idees que circulen en els debats contemporanis lligats a la nostra forma de vida en l’era dels entorns digitals. Hem formulat cent preguntes per reflexionar en comunitat. Aquestes preguntes no tenen respostes clares i definitives; també són disparadors de converses més àmplies, i aquesta n’és la intenció final.
El disseny centrat en l’usuari es defineix pel fet de posar les necessitats dels usuaris al centre. Durant el procés de disseny, s’incorporen les característiques del context i els punts de vista dels usuaris com a elements principals en la conceptualització i la presa de decisions. El resultat és un producte o servei ajustat a les necessitats de les persones.
Què passaria si els homes cisgènere normatius tinguessin la menstruació? Excedències obligatòries a la feina per a tots ells? Més investigació mèdica sobre el tema? El que segurament passaria seria que els impostos sobre els productes d’higiene menstrual no existirien o no serien tan alts.
S’acaba de presentar la segona edició de l’estudi «Prospectiva de la Comunicación Interna en España desde la visión de la dirección general». Aquesta recerca, impulsada per la Asociación de Directivos y Referentes de Comunicación Interna (DIRCI), ofereix una mirada profunda sobre el paper de la comunicació interna en les organitzacions espanyoles.
Claude Barras és una de les figures essencials de l’animació europea. Nascut a Sierre (Suïssa) el 19 de gener de 1973, va estudiar il·lustració a l’École Émile Cohl i antropologia a la Universitat Lumière, a Lió. El seu primer llargmetratge, La vida d’en Carbassó (Ma vie de Courgette, 2016), va ser aclamat per la crítica i el públic internacional, i va obtenir múltiples reconeixements, incloent-hi una nominació a l’Oscar. Ara presenta el seu segon llargmetratge: Salvatges.
L’any 2024 va tornar a posar en el focus d’atenció el debat entorn de la responsabilitat en els social media. I és que –encara que les xarxes socials ens ofereixen moltes possibilitats i opcions de comunicació– l’obertura de la participació pública, el gran abast que poden obtenir els missatges i la facilitat de consum dels formats que circulen en aquestes plataformes ens situen davant nous riscos. Tot un repte amb moltíssimes derivades.
L’agenda mediàtica, que històricament ha seleccionat els temes que són importants per a l’audiència, s’ha vist desplaçada en gran manera amb les xarxes socials. Les notícies de guerres i catàstrofes naturals queden ocultes i perden actualitat ràpidament, tot i la seva continuïtat i vigència informativa. Desgranem alguns dels factors que fan que això passi, com per exemple, la fatiga informativa, la necessitat constant de noves històries i la manca de confiança en els mitjans. Per concloure, proposem cinc rutines per vetllar per un periodisme de qualitat.
Té delicte el disseny?, existeix un delicte en dissenyar?, som partícips de delictes en els nostres projectes professionals? Hal Foster, un dels historiadors i crítics d’art més importants de les últimes dècades, va publicar el llibre Diseño y delito (2004).
Aquest estiu, la celebració dels Jocs Olímpics ha protagonitzat gran part de les nostres converses: des de comentar gestes dels esportistes fins a opinar sobre l’organització de l’esdeveniment. Però què succeeix amb els Jocs Paralímpics? La veritat és que, encara que amb menor repercussió, els esforços per posar-los en el focus també han generat polèmica. Més concretament, l’estratègia seguida pel compte @paralympics a TikTok ha estat qüestionada amb visions que han oscil·lat entre atribuir encert o despropòsit al Comitè Paralímpic Internacional (CPI).
Coldplay ha anunciat recentment la reedició de diversos dels seus treballs més populars en EcoRecord, un suport físic en què el plàstic reciclat PET substitueix el clàssic PVC. Independentment de preferències musicals, cal reconèixer que Coldplay ha contribuït a visibilitzar la necessitat que la indústria musical aposti per la sostenibilitat. Però què significa això i fins a quin punt aquest moviment és real?