El valor de la informació d’actualitat és un fet innegable. Això fa que desperti interès tant el seu control com la gestió de l’agenda temàtica. En els últims anys, els hàbits de consum informatiu han canviat i, en molts casos, la tecnologia i empreses que no són periodístiques han incidit en quins fets coneixem i de quina manera ens informem. Ara la intel·ligència artificial (IA) també entra en aquesta equació.

En els últims temps, cada gran esdeveniment informatiu ha estat bombardejat per boles i mentides. Els interessos darrere d’aquests atacs amb fake news poden ser variats i, tot i que resulta difícil mesurar-ne els efectes, és evident l’impacte que tenen en la societat, en la seva capacitat d’actuar i decidir. La guerra a Israel no està exempta de l’escalada de notícies falses mentre la UE es posa a prova en el seu intent per aconseguir un alto al foc que aturi les campanyes de desinformació.

L’avenç meteòric de la intel·ligència artificial (IA) està centrant el debat els últims mesos i genera reaccions entre experts i inversors, però també en l’àmbit legislatiu. El sector periodístic no està al marge d’aquesta conversa, sobretot quan es qüestiona com aquest avenç tecnològic pot afectar el futur professional.

L’àudio ha anat cobrant cada vegada més protagonisme com a format per al consum de continguts informatius. No obstant això, les pautes de consum del missatge sonor han canviat dràsticament marcades per la creixent presència del pòdcast i l’experimentació que porta a produir peces creatives que aconsegueixen atreure nous públics, especialment els més joves. Tot això impacta en les estratègies que desenvolupen els mitjans, que passen per una audificació més gran de la informació.

Davant l’ús de les plataformes de social media en el conflicte bèl·lic de manera estratègica, les empreses mateix s’han vist en alguns casos en la necessitat de pronunciar-se sobre la seva postura davant d’una determinada utilització. La manera d’actuar i reaccionar ha estat diferent, però evidencia les mesures que aquests entorns poden posar en marxa per fomentar o limitar l’abast d’alguns perfils i continguts.

Els últims anys, la irrupció i popularització dels social media ha produït un alt impacte en l’ecosistema comunicatiu. Els seus usos i el seu consum s’han anat ampliant per cobrir des de les necessitats socials fins a altres de tan variades com les informatives, d’oci i entreteniment, formatives... També han donat compte de la seva importància en fites clau de la història recent com en situacions de catàstrofe i emergències, o també en campanyes propagandístiques i en la difusió de les conegudes com a fake news. Per això, l’interès per reflexionar sobre l’ús estratègic que adquireixen ara en el conflicte bèl·lic d’Ucraïna.

En aquests últims mesos, l’atenció s’ha fixat en els moviments de compra i d’inversió en les plataformes social media. Això explica la cobertura donada a les temptatives i la compra de Twitter per Elon Musk. El sector de la comunicació, però, està en canvi constant i els dubtes sobre el model de negoci planen sobre els grups mediàtics, en els quals també es produeixen canvis habituals entre els inversors. Al costat d’interessos comercials, hi ha altres atractius i raons estratègiques darrere d’aquestes actuacions.

Enfront de la crisi de credibilitat i la difusió de les conegudes com a fake news, el periodisme es troba davant la necessitat de recuperar la confiança del públic. La transparència, a més de complir amb els principis d’ètica professional, pot ser una via per millorar la fiabilitat respecte a la tasca informativa. Per aconseguir-ho, els mitjans combinen des de l’obertura de dades fins a la traçabilitat del procés o newsmaking. La tecnologia torna aquí a incorporar-se per ajudar a desenvolupar eines que afavoreixin aquesta imatge de transparència informativa.

Els social media són àmpliament populars entre els usuaris d’internet. Aquesta popularitat es fa extensiva als menors que se senten atrets pels seus continguts, però també s’inclinen a mostrar-se actius creant perfils i interactuant. En aquest context, la realitat no sempre respecta les limitacions legals. I mentre pares i tutors intenten protegir els menors, les plataformes es troben a la cruïlla entre complir la legislació, projectar una bona imatge i vetllar pel seu negoci i guanyar usuaris.

La intel·ligència artificial (IA) va guanyant terreny i la seva ocupació cada vegada es fa més extensiva. La fem servir de vegades sense adonar-nos-en, hi dialoguem en forma de xatbots i, molt sovint, la seva tasca pot condicionar de manera clara la nostra visió i la representació que rebem de la realitat. La detecció de biaixos que poden adquirir a la fase de disseny o desenvolupament posterior resulta clau i, per això, el seu estudi i la implementació d’iniciatives que advoquin per l’ètica i la transparència són necessàries.