L’àudio ha anat cobrant cada vegada més protagonisme com a format per al consum de continguts informatius. No obstant això, les pautes de consum del missatge sonor han canviat dràsticament marcades per la creixent presència del pòdcast i l’experimentació que porta a produir peces creatives que aconsegueixen atreure nous públics, especialment els més joves. Tot això impacta en les estratègies que desenvolupen els mitjans, que passen per una audificació més gran de la informació.
El Digital News Report 2022 apuntava que Espanya se situava entre els principals països de l’estudi per consum de pòdcast. Aquesta dada contrasta amb el descens sostingut que la ràdio convencional presenta en termes de penetració de l’audiència i s’arriba a situar, segons la tercera onada del Estudio General de Medios de l’AIMC, en el 54,4 % de mitjana de l’any enfront del 61,5 % que va aconseguir el 2013. Deu anys d’evolució que han marcat canvis dràstics en els hàbits de consum d’informació, donat que s’han diversificat les formes d’accés a les notícies. Així, cada vegada és més habitual que altres plataformes captin l’atenció dels usuaris i que aquests consultin les notícies per mitjà d’aquestes.
En aquest context, l’àudio s’ha adaptat per continuar explotant els seus avantatges comunicatius, entre els quals cal destacar l’especial relació de proximitat que s’estableix amb l’oïdor. La possibilitat de consum a la carta i la irrupció de nous dispositius com els telèfons intel·ligents o els altaveus intel·ligents també han contribuït a l’augment del temps que els usuaris hi dediquen. La segona edició de l’estudi anual de l’Observatorio Ivoox, Estado del podcast en español, parla d’un consum setmanal d’aquest format de 9,5 hores, xifra que duplica la registrada l’any anterior. Aquestes xifres fan que resulti molt desitjable per a les estratègies de distribució dels mitjans de comunicació en un moment de gran competència per atreure el ciutadà.
Pòdcast en auge
Al costat d’aquestes xifres, cal tenir en compte que altres agents també posen la mirada en el pòdcast, com succeeix amb els anunciants, cosa que augmenta les possibilitats d’obtenir nous ingressos. A més, per als mitjans, pot resultar senzill crear pòdcasts pel fet que disposen de continguts i no requereixen necessàriament una gran inversió, i encara més si es té en compte que molts grups disposen de ràdios en la seva oferta i, per tant, d’equips professionals dedicats a l’àudio. En altres casos, l’aposta per l’audificació s’ha traduït en moviments de més importància amb la creació d’equips propis o divisions especialitzades. Així, per exemple, el grup mediàtic PRISA va crear al maig del 2021 PRISA Audio amb una estratègia que l’ha portat a posicions destacades dins d’aquest sector, tal com demostra el Triton Digital’s Streaming Metrics Monthly Ranker, especialitzat en el mesurament de l’àudio en línia. Segons les dades presentades al novembre del 2022, Prisa Radio es va situar com el segon editor mundial atesa la mitjana de «sessions actives», només per darrere d’iHeartRadio. La mateixa posició aconseguia en el mercat d’EMEA, darrere de Talpa Radio, i la primera en el mercat LATAM. En aquests rànquings, també es colen altres companyies espanyoles com Unidad Editorial o el grup català Godó.
Així, en una estratègia més arriscada que una simple adaptació de continguts o de portar programes emesos per alguns dels seus mitjans a altres plataformes, recuperen, reinventen i experimenten amb nous formats sonors. Es combinen elements gràfics amb àudios, s’aprofiten de manera nova els arxius sonors, es potencien noves formes d’interactivitat… Un context d’innovació que mostra que l’àudio té un futur interessant i amb un clar protagonisme en les tendències de consum informatiu.
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. «L’audificació de la informació o com els mitjans incorporen l’àudio en les seves estratègies de distribució». COMeIN [en línia], febrer 2023, no. 129. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n129.2307
