L’any 2024 va tornar a posar en el focus d’atenció el debat entorn de la responsabilitat en els social media. I és que –encara que les xarxes socials ens ofereixen moltes possibilitats i opcions de comunicació– l’obertura de la participació pública, el gran abast que poden obtenir els missatges i la facilitat de consum dels formats que circulen en aquestes plataformes ens situen davant nous riscos. Tot un repte amb moltíssimes derivades.
Els últims mesos de l’any 2024 assistim a gestos insòlits i inesperats com a reacció al que ha succeït en una plataforma social. Segurament només amb aquesta pista ja moltes persones sabran que es tracta de l’abandó dels perfils a X que van anunciar importants mitjans de comunicació, junt amb altres institucions.
Publicació a Instagram de ‘The Guardian’
Font: Instagram
Entre les raons esgrimides es van apuntar, entre altres, la desinformació, els biaixos i la polarització, o l’increment de la toxicitat en la conversa mantinguda en aquesta plataforma. Aquest moviment és especialment significatiu per part de companyies informatives que en els últims anys han desenvolupat estratègies per a aconseguir emprar els social media a favor seu, atraient noves audiències o redirigint el trànsit a les seves pàgines. Això últim, pot resultar cada vegada més complicat quan els algorismes que contribueixen a la visibilització dels continguts penalitzen aquells missatges que inclouen enllaços i que, per tant, fan que els usuaris surtin dels seus perfils per a visitar altres espais. En tot cas, el moviment realitzat per aquestes empreses i institucions s’evidenciava com un gest clar perquè el debat sobre la responsabilitat de les plataformes no decaigui.
En aquest context també s’ha apuntat la relaxació en les mesures o normes de moderació des que Elon Musk es fes amb la xarxa social anteriorment coneguda com a Twitter. La defensa de la llibertat d’expressió ha estat un dels arguments emprats per l’empresari per a prendre aquestes decisions. No obstant això, encara que sigui un dret fonamental, aquest no és absolut i, per tant, algunes limitacions resulten legítimes. Vet aquí un altre punt de debat: si les plataformes han de posar controls o no al que circula a través d’elles. Aquest debat es reactiva quan s’intenten adoptar noves mesures legislatives que regulin aquest context que evoluciona tan ràpid.
Governs i plataformes socials
La responsabilitat torna a posar-se en el centre quan parlem de grups vulnerables com els menors. Aquí es podria assenyalar en aquest 2024 a Espanya l’avantprojecte de Llei orgànica de Protecció dels Menors d’Edat en els Entorns Digitals, aprovat al juny pel Consell de Ministres, i que, entre altres qüestions, persegueix augmentar l’edat per a donar consentiment respecte al tractament de dades personals (i, per tant, crear-se un compte) dels 14 als 16 anys. La proposta inclou un altre element que porta a exigir responsabilitats a les plataformes en tant que han d’implementar sistemes per a verificar l’edat que realment funcionin. En l’actualitat, la realitat porta al fet que pugui resultar relativament fàcil superar aquests controls.
La relació entre governs i plataformes socials en moltes ocasions genera tensions i que tant els uns com els altres reaccionin de formes contundents per a aconseguir els seus objectius. Un exemple clar d’això són les restriccions que es presenten en relació amb l’ús de TikTok argumentant motius de seguretat. De fet, en diversos països s’ha prohibit la seva instal·lació en els dispositius mòbils oficials de membres del Parlament, autoritats i fins i tot funcionaris. Als EUA, enguany ha portat una mesura que pretén prohibir l’ús de TikTok si aquesta no ven les seves operacions al país a una altra companyia que li resulti més de confiança al govern nord-americà. Si bé la companyia ha intentat paralitzar la mesura utilitzant la via judicial, sembla no estar trobant el suport necessari, i per això en aquest inici de 2025 resultarà interessant veure com evoluciona aquesta qüestió.
Un altre govern que està adoptant diferents iniciatives per a regular les responsabilitats de les companyies tecnològiques, entre les quals es troben els social media, és l’australià. De fet, al tancament de l’any recentment acabat sorprenia amb l’anunci d’una taxa si aquestes empreses no tancaven acords amb els mitjans de comunicació per a poder publicar les seves notícies. El recaptat per aquest impost es repartiria, segons l’anunciat, entre empreses periodístiques sent així una ajuda per al desenvolupament de la seva labor informativa.
Publicació a X d’ABC News
Font: X
Tot apunta al fet que el 2025 el binomi “social media i responsabilitat” continuarà en el centre del debat.
Per saber-ne més:
EL MUNDO (2024, desembre). «Un tribunal de EEUU respalda la ley que podría prohibir TikTok y la compañía recurre a la Corte Suprema». El Mundo, [en línia]. Disponible a: https://www.elmundo.es/tecnologia/2024/12/06/67532d84e9cf4a2f208b459f.html
LA MONCLOA (2024, juny). «Referencia del Consejo de Ministros». La Moncloa, [en línia]. Disponible a: https://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/referencias/Paginas/2024/20240604-referencia-rueda-de-prensa-ministros.aspx#menores
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. «‘Social media’ i responsabilitat en el centre del debat». COMeIN [en línia], gener 2025, no. 150. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n150.2501
