S’ha parlat molt –i se’n continuarà parlant– sobre l’impacte en la vida adulta dels infants que van créixer entre els focus del cinema, la televisió i la indústria de l’espectacle. I en particular: sobre què va ser el que van viure o van deixar de viure en les seves infàncies, que suposadament els impedeix viure una vida adulta sana i equilibrada. Segur que immediatament us en ve a la ment algun cas. Salutacions a Macaulay Culkin. I records per a Kailia Posey.

Davant l’ús de les plataformes de social media en el conflicte bèl·lic de manera estratègica, les empreses mateix s’han vist en alguns casos en la necessitat de pronunciar-se sobre la seva postura davant d’una determinada utilització. La manera d’actuar i reaccionar ha estat diferent, però evidencia les mesures que aquests entorns poden posar en marxa per fomentar o limitar l’abast d’alguns perfils i continguts.

Els últims anys, la irrupció i popularització dels social media ha produït un alt impacte en l’ecosistema comunicatiu. Els seus usos i el seu consum s’han anat ampliant per cobrir des de les necessitats socials fins a altres de tan variades com les informatives, d’oci i entreteniment, formatives... També han donat compte de la seva importància en fites clau de la història recent com en situacions de catàstrofe i emergències, o també en campanyes propagandístiques i en la difusió de les conegudes com a fake news. Per això, l’interès per reflexionar sobre l’ús estratègic que adquireixen ara en el conflicte bèl·lic d’Ucraïna.

A voltes, la casualitat situa dos esdeveniments en un temps proper i et fa veure les coses amb una nova perspectiva. En aquest cas, i en serà el tema en aquest article, parlarem de la primera condemna per fake news i el futur de Twitter. De tot plegat, en voldria comentar alguns aspectes que em semblen interessants.

Els social media són àmpliament populars entre els usuaris d’internet. Aquesta popularitat es fa extensiva als menors que se senten atrets pels seus continguts, però també s’inclinen a mostrar-se actius creant perfils i interactuant. En aquest context, la realitat no sempre respecta les limitacions legals. I mentre pares i tutors intenten protegir els menors, les plataformes es troben a la cruïlla entre complir la legislació, projectar una bona imatge i vetllar pel seu negoci i guanyar usuaris.

Els mitjans de comunicació ens ofereixen una imatge de la realitat i per això resulta especialment important aprofundir en la representació que ofereixen des d'una perspectiva de gènere. Però no només és fonamental veure el que reflecteixen sinó també qui dona la informació i en quines condicions. Això implica descobrir si les dones tenen presència, visibilitat i poder de decisió en les redaccions dels mitjans. Un tema que s'està abordant en els darrers anys i sobre el qual s'estan produint alguns avenços des de l'àmbit normatiu.

El mes de març va marcar una nova fita en la guerra per acabar amb la propagació del discurs de l’odi a internet. La presentació d’un protocol que compta amb l’adhesió d’actors diversos afavoreix la col·laboració per tallar la presència d’aquests missatges, que constitueixen un delicte. Un discurs de l’odi que, més enllà de l’àmbit penal i l’efecte directe sobre les persones o col·lectius a què es dirigeix, té conseqüències en la dinàmica i el funcionament democràtics, així com en el manteniment d’una convivència tolerant i pacífica.

D’ençà que ha començat el 2021 ja s’han registrat dues situacions molt notòries que alguns han interpretat com una amenaça per a la llibertat d’expressió: al gener, la clausura del compte de Twitter de l’expresident dels Estats Units Donald Trump; i al febrer, l’empresonament del raper Pablo Hasél. El poder del relat i el relat del poder s’entrecreuen en els dos casos evidenciant que, en comunicació política, l’storytelling emocional s’imposa avui a tota aproximació racional als fets.

És qüestió de deixadesa o de desinformació? Quan publiquem la foto d’algú a les xarxes socials, pensem abans en com pot afectar aquesta publicació la reputació d’aquesta persona? Tenim assimilat el concepte que la imatge també és informació? Tenim prou formació per abordar aquest tema d’una manera ètica? La professora i investigadora María del Carmen Cruz aborda en aquest article la problemàtica des d’un punt de vista ètic i legal.

Vam dedicar un article fa unes setmanes a remarcar la importància de la comunicació de proximitat per entendre la realitat que ens envolta en temps de crisi i participar en les nostres societats. En aquest aprofundim en els reptes que el periodisme de proximitat ha d’afrontar per sobreviure, com la gran dependència de la publicitat i la legislació vigent.