Els últims anys, la irrupció i popularització dels social media ha produït un alt impacte en l’ecosistema comunicatiu. Els seus usos i el seu consum s’han anat ampliant per cobrir des de les necessitats socials fins a altres de tan variades com les informatives, d’oci i entreteniment, formatives... També han donat compte de la seva importància en fites clau de la història recent com en situacions de catàstrofe i emergències, o també en campanyes propagandístiques i en la difusió de les conegudes com a fake news. Per això, l’interès per reflexionar sobre l’ús estratègic que adquireixen ara en el conflicte bèl·lic d’Ucraïna.
En un context tan complicat com el que es genera en una situació de guerra, les plataformes social media poden resultar d’una gran utilitat gràcies a la seva immediatesa i abast, i per la portabilitat que permeten en haver-se’n estès l’ús per mitjà de les app dels nostres dispositius mòbils. En esclatar la guerra, es produeix un gran èxode de persones que porta els usuaris afectats a poder conèixer, per mitjà d’aquestes, vies o llocs segurs on anar, els permeten buscar ajuda o, fins i tot, conèixer la destinació de familiars o amics desplaçats. Una funció que es podria entendre com a humanitària si permet posar fora de perill els civils. Amb tot, també facilita revelar informació privilegiada per a l’enemic en conèixer determinats enclavaments en els quals infringir més mal en atacar els punts més vulnerables i població desarmada.
El conflicte a Ucraïna ens ha ensenyat no només com els ciutadans vivien els efectes dels atacs als seus municipis, sinó que també ha convertit els soldats en narradors del que succeïa a primera línia. Això ens ha portat a veure la cruesa de la guerra. Aquesta retransmissió del que succeeix també ha estat seguida per unitats enemigues que han descobert així on podrien trobar unitats militars de l’adversari per programar els seus atacs. Però, també, el testimoniatge dels soldats s’ha difós per minar la moral del contrari. Així s’ha fet amb vídeos dels militars capturats. A aquestes veus, se sumen les d’altres usuaris, els influencers, que s’han convertit en un nou aliat per al missatge propagandístic fent costat a un bàndol o l’altre aprofitant la seva alta visibilitat en aquests entorns social media. Una visibilitat i una manera de fer arribar el missatge a altres públics que ha fet que Zelenski en persona s’hagi convertit en protagonista de molts dels continguts distribuïts per xarxes adaptant el missatge als formats més populars en aquests entorns, amb narratives de gran impacte.
‘Social media’, plataformes per a la propaganda i la manipulació
Els social media s’han convertit en plataformes per a la propaganda, però també per a la manipulació. Les campanyes de desinformació o les fake news no han cessat des que va esclatar el conflicte. Les possibilitats tecnològiques, l’arquitectura descentralitzada i les possibilitats de ràpida difusió i abast global contribueixen al fet que es facin servir amb aquesta finalitat. Això ha portat a mostrar una imatge polaritzada de la guerra que s’ha utilitzat per afavorir el posicionament ideològic fent ús d’elements emocionals que contribueixen a fomentar la por i la ràbia. Davant d’aquestes accions de desinformació també han sorgit iniciatives com #Ukrainefacts com a exemple de factcheking col·laboratiu. També, intentant desmentir continguts de les xarxes, els comptes oficials de líders polítics, de militars i, fins i tot, d’ambaixades, s’han sumat a l’estratègia.
Així, en aquesta guerra des de les xarxes de Meta fins a les de microblogging com Twitter, altres de més recents com TikTok o els serveis de missatgeria instantània com Telegram s’han convertit en protagonistes indiscutibles. Tant és així que el Govern rus es va encarregar de bloquejar l’accés a xarxes populars, i això a l’empara d’una llei que ha portat a censurar altres veus de mitjans de comunicació i contra la qual van reaccionar diversos d’aquests manifestant-se contraris a allò que consideren un fre a la llibertat d’expressió i el dret a la informació.
Aquest moviment es va produir en paral·lel al veto, en aquest cas de la UE a mitjans russos per desinformar. Gairebé alhora, vam conèixer el llançament d’una xarxa social russa, Rossgram.
Tots aquests moviments no fan sinó evidenciar l’ús estratègic d’aquestes plataformes socials en contextos de conflicte bèl·lic. En el segon lliurament d’aquest article, continuarem abordant la qüestió.
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. «Ús estratègic dels ‘social media’ en un conflicte bèl·lic (I)». COMeIN [en línia], desembre 2022, no. 127. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n127.2277
