Ara que ve el bon temps i algunes comencem el nostre particular període d’estivació, proposo realitzar un recorregut sobre alguns canvis que s’han produït en els discursos, representacions i imaginaris culturals del turisme en el canvi de segle en un context de crisi econòmica i climàtica, amb la indústria turística en el centre dels debats sobre el model espanyol construït en el desenvolupisme i consolidat durant la transició.

Fa un parell d’anys, vaig estar passejant per la platja d’un municipi que va ser afectat per un temporal dels que són habituals cada any al nostre territori. La platja, malgrat que hi havien reposat part de la sorra, tenia un aspecte desolador. En les línies següents, us explico un procés de reflexió creativa, a partir d’un exercici d’il·lustració.

El 2020 va ser, sens dubte, l’era de l’explosió del podcast. Les dades demostren que el 2021 ha estat l’any de la irrupció dels audiollibres com una de les opcions sonores que encaixa amb els nous models de consum i estil de vida (post?) pandèmica. El sorgiment de noves plataformes d’audiollibres (també inclouen podcast) –que, per una tarifa plana, permeten consumir tot allò que està disponible al seu canal– ha estat clau en la irrupció dels audiollibres en el que crec que es considerarà l’era de l’àudio.

En un article titulat «El clima de la historia: cuatro tesis», l’historiador bengalí Dipesh Chakrabarty ens fa una provocadora invitació: deixem per un moment en suspens la lògica immediatista des de la qual acostumem a pensar-nos en un món altament tecnològic i hiperconnectat.

Fa uns quants dies de la publicació del nou treball de la cantant Rosalía, Saoko, i això ha generat una allau d’anàlisis i reaccions de tota mena al voltant de la producció musical, l’estètica de la cantant o el videoclip. És en aquest últim que em centraré a propòsit d’un dels comentaris que ha rebut, relacionat amb l’imaginari que el clip evoca.

Sí, la pregunta vol ser provocadora. De fet, sempre resulta una mica pertorbador preguntar-nos sobre el sentit de les coses, i més quan ens referim a dimensions de la vida que estan plàcidament incorporades a la nostra existència, que donem moltes vegades per fetes o per bones. Llavors, molt poques vegades ens aturem davant seu i ens preguntem: però… per què?, per a què?, amb quin sentit?

L’última sèrie d’èxit de Netflix, El joc del calamar, ha establert un nou rècord d’audiències a tot el món. Aquesta sèrie coreana també ha generat molts debats, des de crítiques per inspirar violència per mitjà de jocs infantils fins a lliçons de màrqueting i mems a les xarxes socials.

Segons el diario.es, en un article publicat al febrer de 2019, gairebé un terç de la població espanyola viurà concentrada a Madrid i Barcelona d'aquí a 15 anys. El 2035, el 33% dels espanyols viurà en aquestes dues ciutats, més València, Saragossa i Sevilla, segons les projeccions de l'ONU. I el 2050 el 88% de la població espanyola viurà en el medi urbà, mentre que ara aquest percentatge no arriba a el 80%. 

Què recomanaries a una persona que vol estudiar disseny? Què pot fer per aprofitar al màxim els estudis que està a punt d’iniciar? Aquestes són preguntes recurrents en moments de l’any com els que estem ara, moments de canvi on s’acaben i es comencen cursos, graus, màsters… Mirem endavant pensant quin camí o quina aventura volem emprendre, intentem dissenyar el nostre futur i ho volem fer de la manera més enriquidora i profitosa possible.

 Recentment, enmig de la crisi pandèmica que estem vivint, s'ha produït la difusió d'un missatge del ministre de Consum en el qual s'encoratjava la ciutadania a reduir el consum de carn per motius relacionats amb la salut i el medi ambient. Tot i que el missatge va resultar sorprenent –el moment podria semblar poc adequat tenint en compte les reaccions que va suscitar–, potser aquesta estratègia no hagi estat tan dolenta en el fons, en la mesura que ha obert el debat sobre el tema.