El consum de continguts digitals i inadequats ha estat notícia, recentment, per les conseqüències negatives que pot comportar en els menors. Aquest consum s’ha anat incrementant, els darrers anys, per la seva facilitat d’accés en la nostra vida quotidiana. Tot i l’existència d’una regulació específica per protegir els infants en el consum de continguts audiovisuals, tant en mitjans tradicionals com digitals, encara hi ha certs riscos i desafiaments que s’han d’abordar per garantir-ne la seguretat i el benestar.
El racisme no és una qüestió aliena i llunyana a la nostra realitat. Barcelona, malgrat ser reconeguda com a espai de confluència d’identitats diverses, té també una història i un present que condicionen la manera en què percebem i tractem les persones segons el color de la pell o l’origen ètnic o nacional.
L’acte de teixir transcendeix a totes les generacions i a llocs diversos. Teixir connecta fils, nodes, situacions, localitats i enforteix els vincles socials. Això ho saben bé des dels científics fins a les comunitats de barri.
Si el món rural resulta invisible per al conjunt de la societat, encara ho són més les dones rurals. Elles pateixen una triple discriminació pel fet d’exercir –en molts casos– una activitat econòmica (l’agrària) sotmesa a grans incerteses, en un entorn molt masculinitzat i en un mitjà (el rural) amb poc suport social per a les tasques familiars i la conciliació. D’aquesta situació, en dona compte la Federació d’Associacions de Dones Rurals (Fademur), que lluita des de fa 18 anys per la igualtat i el progrés de les dones que viuen i treballen en el medi rural.
A pocs sorprendrà que el règim xinès utilitzi tecnologies digitals per vigilar i sancionar la població. El que pot sorprendre més és que aquest tipus de tecnologies de control també es facin servir en el si de democràcies avançades com la nostra.
Com calculo les meves tarifes si soc autònom/a? Quant puc cobrar, sense semblar que em flipo i, alhora, arribar a final de mes? Aquestes són algunes de les moltes preguntes que se’ns plantegen quan ens fem autònoms. Un tema feixuc i poc sexy a priori. Però és un peatge bàsic que cal pagar si volem construir un negoci rendible (sí, negoci, empresa: que no et faci por anomenar-lo així, perquè això de dir-li projecte evidencia la por que ens fa la responsabilitat d’emprendre).
Entre els molts canvis que ha experimentat la societat espanyola al llarg dels últims trenta anys, un de significatiu sens dubte ha estat la seva entrada en el circuit de migracions internacionals com a país receptor. Aquest fenomen, per una sèrie de circumstàncies, s’ha configurat com a objecte d’una polèmica que ha crescut en paral·lel al nombre i a la diversitat de persones estrangeres racialitzades que arriben al nostre país. Parlem, per tant, d’un grup important de persones que, en el context de les seves experiències d’immigració, han estat posicionades en l’imaginari col·lectiu en una relació d’alteritat sostinguda en la subordinació, l’anomalia i la condició d’ésser altre.
És indubtable que tots els objectes dissenyats, analògics o digitals, consumeixen o han consumit energia elèctrica. En la seva producció (una cadira) o en la seva distribució, l’han consumit. I molts s’alimenten de l’electricitat per funcionar regularment, com, per exemple, una cafetera o un telèfon mòbil.
Els passats 19, 20 i 21 d’octubre es va celebrar a Granada la XLVII Reunió d’Estudis Regionals, que s’emmarca en la International Conference on Regional Science. La sostenibilitat, els canvis demogràfics i la desigualtat social dels territoris van ser els temes més recurrents durant les jornades. Però, el més gratificant va ser comprovar que, com a solució a molts dels problemes plantejats, apareixien estratègies relacionades amb allò col·laboratiu.
El setembre i el gener són aquells mesos en què tot comença de nou, tothom es proposa (aquest any sí!) crear nous hàbits i assolir aquells objectius que, quan passen quinze dies, ja ningú no recorda. Hi ha un mercat que coneix bé aquest fenomen, i és el del col·leccionisme. Àlbums de cromos, nines de porcellana, coets que es munten amb peces... Per què i què col·leccionem? Creativitat i col·leccionisme poden anar de bracet?