Fa unes quantes setmanes, vam assistir a una visita guiada a una exposició titulada Els colors del món al Cosmocaixa, a Barcelona. Ho vam fer amb un grup d’estudiants de l’assignatura Taller de Color, del grau de Disseny i Creació Digitals, una assignatura que aborda les diferents dimensions del color com a fenomen físic, químic, social i cultural, de manera que, entenent tot això, els estudiants puguin triar i manejar el color d’una manera conscient i efectiva en la mesura del possible.

El setembre i el gener són aquells mesos en què tot comença de nou, tothom es proposa (aquest any sí!) crear nous hàbits i assolir aquells objectius que, quan passen quinze dies, ja ningú no recorda. Hi ha un mercat que coneix bé aquest fenomen, i és el del col·leccionisme. Àlbums de cromos, nines de porcellana, coets que es munten amb peces... Per què i què col·leccionem? Creativitat i col·leccionisme poden anar de bracet?

Fa uns quants dies, van aparèixer diverses notícies relacionades amb la creació d’imatges amb intel·ligència artificial. Particularment, es tracta del programari DALL-E i de la seva versió lleugera DALL-E mini (que acaba de reconvertir-se en Craiyon). Ambdós són capaços de generar imatges a partir d’un text. Curiosament, coincidien amb alguns esdeveniments sobre art digital, com el festival i congrés ISEA, realitzat recentment a la ciutat de Barcelona.

Fa un parell d’anys, vaig estar passejant per la platja d’un municipi que va ser afectat per un temporal dels que són habituals cada any al nostre territori. La platja, malgrat que hi havien reposat part de la sorra, tenia un aspecte desolador. En les línies següents, us explico un procés de reflexió creativa, a partir d’un exercici d’il·lustració.

Faces ON. Els passats dies 4, 5 i 6 de febrer, va tenir lloc el Llum BCN, el festival d’arts lumíniques que se celebra a Barcelona des del 2012. L’esdeveniment aprofita la complicitat de les nits d’hivern per presentar diferents instal·lacions artístiques basades en l’ús de la llum i les tecnologies digitals. Una exposició d’art modern que reuneix cada any milers de persones, incloent-hi públic familiar, juvenil i adult.

En l’àmbit de la comunicació de marca, concretament pel que fa a campanyes publicitàries del sector de la moda, el vitiligen ha irromput dràsticament, sobretot en els aspectes que es relacionen amb el pla visual i estètic, i no tant en el que té a veure amb la fase de desenvolupament creatiu i narratiu de la mateixa campanya. La qüestió de fons és: desestigmatitza o contribueix a la despersonalització?

El fotoperiodisme té una clara funció de denúncia, de presa de consciència i de provocar canvis, a la vegada que ens apropa a una realitat que ens ha estat vetada o és llunyana. Els fotoreporters ens mostren una mirada que no és idíl·lica, que en moltes ocasions ens produeix un nus a la gola, llàgrimes, ràbia, impotència o tot barrejat. Una altra finestra per observar el mateix món és la que mostra la xarxa social Instagram, on la majoria dels perfils ens traslladen a una realitat paral·lela i prèviament planificada, que pot ser necessària per a la desconnexió, per mostrar la perfecció, però en cap cas l’única a tenir en compte si volem tocar de peus a terra. El fotoperiodisme és ara més necessari que mai.

Disseny i xarxes socials. Sembla una bona combinació, oi? Doncs la veritat és que no és una relació que s’hagi estudiat a fons des de la perspectiva acadèmica. El proper dia 18 de juny en parlarem a la Jornada Experiències de transició: Oportunitats i reptes dels social media en l'àmbit del disseny dintre del marc de la Barcelona Design Week. En aquest article en faig un breu avançament. 

El cinemagraph és un recurs gràfic que neix de la hibridació, fonamentalment de la fotografia i el vídeo, tot i que també intervé el disseny, la computació, la cinematografia o la comunicació entre altres disciplines, donant com a resultat una imatge fixa, però en què s'observa una petita regió en moviment; un detall subtil en bucle que atrapa la nostra mirada.

L’storytelling està de moda. Que el fem servir en llengua saxona li dóna eixe punt sexy, però això de contar històries no és pas nou, i no és propi només del màrqueting, la comunicació o la publicitat, sinó que trobem storytelling per tot arreu. També en fotografia, disciplina que des dels seus orígens i de forma més o menys voluntària s’ha dedicat a contar-nos històries i a buscar eixa connexió emocional amb l’espectador. Ho sap bé la Laura Pannack, una contadora d’històries nata que amb la seva Hasselblad 500 ha aconseguit fer-se un lloc entre els retratistes contemporanis de moda, especialment des que guanyés el World Press Photo de retrat en 2010.