En l’àmbit de la comunicació de marca, concretament pel que fa a campanyes publicitàries del sector de la moda, el vitiligen ha irromput dràsticament, sobretot en els aspectes que es relacionen amb el pla visual i estètic, i no tant en el que té a veure amb la fase de desenvolupament creatiu i narratiu de la mateixa campanya. La qüestió de fons és: desestigmatitza o contribueix a la despersonalització?

El fotoperiodisme té una clara funció de denúncia, de presa de consciència i de provocar canvis, a la vegada que ens apropa a una realitat que ens ha estat vetada o és llunyana. Els fotoreporters ens mostren una mirada que no és idíl·lica, que en moltes ocasions ens produeix un nus a la gola, llàgrimes, ràbia, impotència o tot barrejat. Una altra finestra per observar el mateix món és la que mostra la xarxa social Instagram, on la majoria dels perfils ens traslladen a una realitat paral·lela i prèviament planificada, que pot ser necessària per a la desconnexió, per mostrar la perfecció, però en cap cas l’única a tenir en compte si volem tocar de peus a terra. El fotoperiodisme és ara més necessari que mai.

Disseny i xarxes socials. Sembla una bona combinació, oi? Doncs la veritat és que no és una relació que s’hagi estudiat a fons des de la perspectiva acadèmica. El proper dia 18 de juny en parlarem a la Jornada Experiències de transició: Oportunitats i reptes dels social media en l'àmbit del disseny dintre del marc de la Barcelona Design Week. En aquest article en faig un breu avançament. 

El cinemagraph és un recurs gràfic que neix de la hibridació, fonamentalment de la fotografia i el vídeo, tot i que també intervé el disseny, la computació, la cinematografia o la comunicació entre altres disciplines, donant com a resultat una imatge fixa, però en què s'observa una petita regió en moviment; un detall subtil en bucle que atrapa la nostra mirada.

L’storytelling està de moda. Que el fem servir en llengua saxona li dóna eixe punt sexy, però això de contar històries no és pas nou, i no és propi només del màrqueting, la comunicació o la publicitat, sinó que trobem storytelling per tot arreu. També en fotografia, disciplina que des dels seus orígens i de forma més o menys voluntària s’ha dedicat a contar-nos històries i a buscar eixa connexió emocional amb l’espectador. Ho sap bé la Laura Pannack, una contadora d’històries nata que amb la seva Hasselblad 500 ha aconseguit fer-se un lloc entre els retratistes contemporanis de moda, especialment des que guanyés el World Press Photo de retrat en 2010. 

Després d'anys anunciant-se la seva mort imminent, la fotografia analògica ha recobrat la vitalitat de dècades enrere per convertir-se en una pràctica de culte entre col·lectius d'artistes i professionals de la imatge que veuen en ella tant un recurs d'expressió com un element de diferenciació. 

Els joves i adolescents sempre estan en el punt de mira en relació amb el seu consum de mitjans digitals. Un dels tòpics més estesos és que estan disposats a qualsevol cosa a canvi d'obtenir un like, fins i tot a arriscar la seva vida… A propòsit d'aquest extrem, em van preguntar fa poc per què els joves estaven disposats a arriscar la seva vida per fer-se un selfie. La qüestió tenia relació amb la notícia sobre una noia que s'havia quedat penjant d'una cornisa mentre es feia una fotografia i va haver de ser rescatada pels Mossos d'Esquadra.

Eren vora les onze de la nit quan va sonar el telèfon. Feia dies que no l'apagava ni per anar a dormir per si em calia llevar-me d'un salt i marxar corrents. «Vine —em deia— no sé si és ja el moment, però necessito que hi siguis». Em vaig posar la jaqueta, vaig agafar el cotxe i allà em vaig plantar. Les contraccions eren doloroses i sovint calia parar la conversa i esperar que passessin. Mentrestant ell calculava el temps entre una i altra.  

Entre el 19 d’octubre i el 30 de novembre va tenir lloc la cinquena edició del festival DOCfield, organitzat per la fundació Photographic Social Vision en col·laboració amb Oxfam Intermón. Aquest festival es dedica a la fotografia documental i el fotoperiodisme, particularment des del vessant de l’acció social.