Comencen les vacances. La càmera de fotos ni l’agafes, que amb el mòbil ja n’hi ha prou. Qualitat d’imatge excel·lent i zero maldecaps amb l’emmagatzematge, que tot puja al núvol. La fotografia i el vídeo són pràctiques quotidianes: has comptat quantes fotos fas a la setmana, o al dia? Quan visitem llocs exòtics encara en fem més, de fotos.
Si l’analògica demana(va) reflexió i observació, almenys per no fer enquadraments pèssims o malbaratar els rodets, la fotografia digital pot arribar a ser compulsiva. La fal·lera per captar imatges s’imposa sovint a l’acte d’observar, entendre i gaudir del lloc, del moment o de la companyia. També juguem amb la càmera i, quan arribem a aquell lloc tan instagramable, fem posats que després guardarem, compartirem... o esborrarem. Tot plegat reflexa com els telèfons intel·ligents han canviat la forma com fem turisme (p.ex., Wang et al., 2012).
Hi ha una tendència creixent a consumir destinacions turístiques en funció dels continguts de les plataformes, i Instagram hi ha jugat un paper molt important (p.ex., Smith, 2018, 2021). A TripAdvisor o a Civitatis es pot trobar un Instagram tour a cada destinació turística rellevant (Bali, Nova York, Barcelona, Roma,...). Normalment, és una excursió d’un dia que et porta als llocs on, segons expliquen, faràs les fotos més memorables i més especials de la destinació. Els guies ara t’indiquen els millors llocs per a les fotos, siguin selfies o no.
Bali està clarament marcat per aquesta tendència de canvi en la mirada turística. El cas del complex de temples Pura Lempuyang és força il·lustratiu de com la mirada turística (Urry, 1990; Urry i Larsen, 2011) transforma el paisatge (Samarathunga i Cheng, 2021). Per descomptat, està a l’Instagram tour de l’illa i el motiu és ben clar. Pura Lempuyang és un recinte sagrat de l’hinduisme balinès. Té set temples distribuïts a la falda de la muntanya Lempuyang. El temple més important és el que està al pic de la muntanya, però gairebé ningú no hi arriba. Teòricament, la visita dura unes quatre hores, tres per pujar fins al temple més alt i una per baixar-ne. Ara bé, la majoria de visitants es queda al primer temple, on hi ha la Porta del Cel, una important atracció vinculada a Instagram.
Tal com explica una revisió a TripAdivisor, el recinte «[està] ple de gent que només vol [fer-se] una [única] foto». Amb l’entrada al recinte es lliura un número que, com el de la carnisseria, ordena una cua per fotografiar-se a la candi bentar del complex. Una candi bentar és una columna partida per la meitat que emmarca els temples d’un recinte sagrat donant la benvinguda als visitants. La gràcia és que la perspectiva tradicional (figura 1) no genera gens d’interès, sinó que les cues són per la perspectiva que està del revés, la que mira cap a fora del recinte sagrat (figura 2). En temporada alta la tanda per fer-se una foto del revés avança uns trenta números per hora. Molta gent hi desisteix, però qui té el temps i la paciència suficient hi dedica uns bons minuts a fer posats planificats a l’avançada. El premi és una foto idíl·lica i irrealment solitària. El trofeu perfecte per compartir a les xarxes.
Figura 1. Porta del Cel des de la perspectiva tradicional: la porta emmarca els temples del recinte sagrat Pura Lempuyang
Font: Wikipedia
Figura 2. Porta del Cel des de la perspectiva que ha popularitzat Instagram: el paisatge exterior enquadrat per la columna partida ha captivat la mirada turística
Font: Wikimedia
Els temples del recinte sagrat han perdut importància i la columna partida transforma la seva funció original. Les fotos, però, no s’acaben als temples. Els mercats, els animals, la gent... A més fascinació folklòrica més fotos. I aquí també hi ha canvis.
El turista fotografiat
Fins no fa gaire, el privilegi de capturar imatges quedava exclusivament en mans de les i els turistes. La truita, però, s’ha girat (figura 3). Així, als mercats tradicionals de Java i Sulawesi, des del peixater a la fruitera fan fotos i vídeos als turistes occidentals. És un joc doble, la persona fotografiada ara també és fotògrafa.
Figura 3. Qui fotografia a qui?
Font: Imatge generada amb Copilot emprant el ‘prompt’ següent: «A local person in Bali takes a picture of a tourist. They are in a local market. The tourist takes pictures of the exotic products in the market, and the local person is the stall owner who, using his smartphone, takes a picture of the tourist. Both are happy. The scene is colourful and includes some traditional Balinese textiles. The two persons in the image must be taking a picture with a smartphone to the other one. Add vibrant spices and fruits to the market display.» [Data de consulta: 30 juliol 2024]
Passa el mateix als petits negocis familiar on serveixen menjars senzills, els warungs. Les imatges serveixen per promocionar i legitimar el negoci, tal com veiem al compte d’Instagram de la propietària d’un warung turístic a l’illa de Sulawesi, que entre maig i setembre de 2024 ha compartit dos o tres reels per setmana mostrant la clientela que ha rebut. En el que sembla una mena de justícia poètica, la mirada local es fa evident a les plataformes digitals. La gent del carrer, la població local, captura i s’apropia de la imatge dels turistes, la seva forma de vestir pintoresca i els seus costums inhabituals, folklòrics. Seguint l’exemple de la majoria dels turistes, en general no es demana permís ni s’explica què es farà amb aquelles imatges. Val a dir, però, que aquesta pràctica no sembla tan habitual a zones com Bali, molt més turistificades, on el visitant de països llunyans fa temps que ha perdut el seu exotisme.
A tall de conclusió, podem dir que la fotografia digital ha revolucionat la manera com vivim i documentem els nostres viatges. Els smartphones han posat la fotografia d’alta qualitat a l’abast de (pràcticament) tothom, cosa que permet capturar i compartir moments de forma immediata. Això ha transformat no només com construïm els records, sinó també com comuniquem i validem les nostres experiències en temps real.
La mirada turística transforma espais, popularitzant indrets i perspectives que abans no eren rellevants, però que Instagram ha aconseguit posar al centre d’atenció. La mirada local, al seu torn, s’apropia de la imatge del turista i del seu folklore, i es fa visible també a Instagram propiciant narratives més riques sobre els mateixos espais. Ara es fa més explícit que el joc de l’observació és de doble direcció perquè ara, els instruments i les regles del joc, són més simètrics.
Per saber-ne més:
SAMARATHUNGA, W.H.M.S.; CHENG, Li (2021). «Tourist gaze and beyond: state of the art». Tourism Review, vol. 76, no. 2, pàg. 344-357. DOI: https://doi.org/10.1108/TR-06-2020-0248
SMITH, Sean P. (2018). «Instagram abroad: Performance, consumption and colonial narrative in tourism». Postcolonial studies, vol. 21, no. 2, pàg. 172-191. DOI: https://doi.org/10.1080/13688790.2018.1461173
SMITH, Sean. P. (2021). «Tourism and symbolic power: Leveraging social media with the stance of disavowal». Journal of Sociolinguistics, vol. 25, no. 4, pàg. 578-595. DOI: https://doi.org/10.1111/josl.12484
URRY, John (1990). The Tourist Gaze: Leisure and Travel in Contemporary Societies. Londres: SAGE.
URRY, John; LARSEN, Jonas (2011). The tourist gaze 3.0. Sage. DOI: https://doi.org/10.4135/9781446251904
WANG, Dan; PARK, Sangwon; FESENMAIER, Daniel. R. (2012). «The role of smartphones in mediating the touristic experience». Journal of travel research, vol. 51, no. 4, pàg. 371-387. DOI: https://doi.org/10.1177/0047287511426341
Citació recomanada
FERNÁNDEZ-ARDÈVOL, Mireia. «La mirada turística i la mirada local en temps d’Instagram». COMeIN [en línia], octubre 2024, no. 147. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n147.2463
Mireia Fernández-ArdèvolProfessora de comunicació digital a la UOC
