Entre les primeres experiències de finançament col·lectiu o crowdfunding modern hi hauria la campanya del 1997 del grup de rock britànic Marillion, que aleshores va demanar als seus fans donacions, a través d’internet, per sufragar la seva gira pels Estats Units. Des d’aquells temps, quan el terme crowdfunding no estava encara definit, les experiències de finançament col·lectiu han agafat embranzida i creixen cada any. Dos projectes periodístics recents, amb certs paral·lelismes entre sí, han utilitzat el micromecenatge per veure la llum. Es tracta d’Intifada Palestina 1988 i de Contra la neutralitat. Un periodisme de pau i de lluita.
Existeixen diversos tipus de plataformes de crowdfunding en l’actualitat. Entre els possibles comuns denominadors de totes elles hi ha la virtualitat i que el finançament és col·lectiu. Habitualment, els mecenes són molts i d’aquí que en anglès s’empri el terme crowd que al·ludeix a la multitud. Per tant, no hi ha un gran finançador al darrere sinó un grup nombrós de petits finançadors. D’entre els tipus de finançaments col·lectius hi ha el reward-based crowdfunding (en català, micromecenatge). Fa referència a un finançament col·lectiu específic, aquell que ofereix una petita recompensa als mecenes. La plataforma Verkami, nascuda a Mataró ja fa tretze anys, és referent en aquest tipus de crowdfunding en l’àmbit cultural.
Micromecenatge cultural
Aquesta plataforma amb segell català ha acollit aquests dies el projecte de micromecenatge del fotoperiodista Javier Bauluz. Es tracta d’Intifada Palestina 1988. El fotògraf asturià, premi Pulitzer 1995, ha buscat fons a través del finançament col·lectiu per produir un fotollibre sobre el conflicte de Palestina. El seu objectiu era recuperar els negatius de la seva cobertura a Gaza i Cisjordània de l’any 88 per a deixar testimoni gràfic, diu, d’un passat que considera no s’hauria d’oblidar. En el blog del seu projecte a Verkami, explicava: «La Història no va començar el 7 d’octubre de 2023. Si la coneguéssim, potser, no estaríem vivint en directe el genocidi de Gaza en curs». La veu del fotoperiodista es dirigia de forma directa i planera als seus possibles finançadors, als quals oferia, a canvi d’una petita contribució, diferents recompenses. Per exemple, una còpia per avançat del llibre signada o postals d’algunes fotografies que han d’aparèixer en la pròxima publicació. Alhora els agraïa donar suport al periodisme «independent amb enfocament de Drets Humans i sense censura prèvia, que porto quaranta-quatre anys intentant exercir. Encara que cada cop és més difícil sobreviure d’aquest meravellós ofici donada l’escassetat d’interès i inversió de la majoria de mitjans», sentenciava. No és el primer projecte que el fotoperiodista finança a través del micromecenatge.
Dotze mil projectes culturals han aconseguit la seva fita econòmica a través de Verkami que els qualifica de cultura «compromesa i independent». Entre aquests milers, una part són projectes del camp de la comunicació com pòdcasts, revistes o, per exemple, documentals.
Un dels tres fundadors de la plataforma Verkami, Joan Sala, explica a COMeIN: «El crowdfunding va més enllà d'aconseguir diners. És una eina per finançar, és clar, però també per fer difusió prèvia al llançament del producte. Veure com respon la gent, involucrar-la, crear comunitat al voltant d’un projecte, poder interactuar amb els creadors, rebre recompenses especials…».
El projecte de llibre del periodista Xavier Giró Contra la neutralitat. Un periodisme de pau i de lluita va aconseguir la seva fita de recaptar vuit mil euros el mes de maig i ara es troba en procés de producció. El director i impulsor del grup de recerca Observatori de la Cobertura de Conflictes rebatrà en les pàgines de la publicació termes com ara l’objectivitat, la neutralitat o la imparcialitat, com ho feia en les seves classes de periodisme polític a la UAB, que va impartir durant dècades. Giró ens relata que, en el seu cas, fer una aposta pel micromecenatge va ser «una primera acció de màrqueting». Opina que hauria trobat els fons igualment i sense renunciar al contingut amb altres finançadors. Tanmateix, considera que el micromecenatge «permet que qui hi participi faci seu el llibre en alguna mesura i també transforma la publicació en un fenomen col·lectiu».
En només dotze dies –dels quaranta permesos per la plataforma– el mitjà CRÍTIC i Pol·len Edicions van recollir els diners necessaris per tirar endavant l’edició del llibre. Hi van invertir més de tres-cents mecenes, dels quals el professor Giró calcula que la gran majoria eren «exalumnes o amics periodistes, o totes dues coses alhora». Entre les recompenses, a més del llibre, hi havia un sopar, en petit comitè, amb l’autor per debatre sobre periodisme.
Per saber-ne més:
CENTER, Becky (2023, novembre). «With VC Money Slowing, Crowdfunding Is Increasing—Here’s How To Have A Successful Campaign». Forbes [en línia]. Disponible a: https://www.forbes.com/councils/forbesbusinesscouncil/2023/09/08/with-vc-money-slowing-crowdfunding-is-increasing-heres-how-to-have-a-successful-campaign/
MATA MONFORTE, Judit (2014). Las campañas de crowdfunding. Su eficacia en proyectos lucrativos y causas sociales. Tesi de doctorat, Universitat Ramon Llull. Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. TDX [en línia]. Disponible a: https://www.tdx.cat/handle/10803/279390#page=1
Citació recomanada
BALAGUÉ ANGLADA, Laura. «Micromecenatge per a dos nous projectes: ‘Intifada Palestina 1988’ i ‘Contra la neutralitat’». COMeIN [en línia], octubre 2024, no. 147. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n147.2468
