Plató de televisió per unes hores

No és estrany veure programes, normalment especials, gravats fora de platós de televisió. La Marató de TV3 n’és un exemple. La cadena pública ha optat, en les darreres edicions, per la multiseu. A més del plató gran de Sant Joan Despí, ha decidit rodar a llocs on les càmeres no formen part del mobiliari habitual. En aquest sentit, hem vist els grans hospitals del país acollint sets de televisió; també espais singulars i emblemàtics com la Seu Vella, l’Amfiteatre romà de Tarragona o Món Sant Benet. Amb l’aposta per aquests espais, es posa en valor el territori i s’aproxima aquest producte televisiu a la ciutadania.

Ara bé, quan es roda en un espai extern, els desafiaments canvien i molt. El motiu és que un plató de televisió és una instal·lació tancada, concebuda per poder acollir un decorat –virtual o físic– i un seguit de subjectes que són allà per transmetre un contingut. A aquesta definició vaga i una mica imprecisa, podem afegir que és un espai insonoritzat (o hauria de ser-ho), amb una acústica determinada, uns llums artificials controlats (focus i panells), i altres elements i materials tècnics (com rails, grues, trípodes o càmeres). En canvi, l’espai extern no té, en origen, cap d’aquests elements per se. Per això, tot i que el repte pot ser més gran o més petit depenent de les característiques de l’espai escollit, tot el que és extern és un repte en si mateix.

Però, comencem pel principi. No és el mateix rodar en un espai exterior que en un d’interior. A l’aire lliure, d’entrada, tenim un convidat incontrolable: el temps. I no plou ni fa sol al gust del productor. Per aquesta raó, quan l’equip de producció duu a terme una localització d’espai per situar un set de rodatge, ha de preveure un pla B en cas d’aiguats o ventades. Tot i que podríem aventurar-nos a afirmar que els espais interiors són més controlables, la realitat és que depèn molt del conjunt de característiques de l’espai i de tots els elements que l’envolten. A tall d’exemple, una anècdota pròpia. Fa cosa d’un any, vaig fer de productora en el rodatge d’un debat a la Casa Gomis, declarada bé cultural d’interès nacional i situada dins el paratge natural de la Ricarda. El que havia de ser una gravació senzilla i controlada en un espai interior es va convertir en un rodatge complex dels que fan suar. Entre les dificultats sobrevingudes: els taxistes que duien els convidats no aconseguien trobar l’entrada que permetia l’accés a la casa i acabaven fent voltes i voltes; a més, la cobertura hi era inestable i els mòbils gairebé no funcionaven, per la qual cosa fer arribar els convidats a lloc va ser gairebé cosa de Missió Impossible. El punt a favor és que van arribar emocionats com si haguessin fet una excursió per la muntanya.

Planificació i logística segons el tipus de plató

Per tant, cada lloc requereix una planificació i una logística diferent i, si formes part de l’equip de rodatge, cal imaginació per resoldre els imprevistos que, de segur, apareixeran. La indústria de la televisió no és com la del cinema, en la qual, com a mínim a les grans produccions, disposen d’enormes pressupostos, fins i tot, com va passar amb The Crown per transformar la plaça Francesc Macià de Barcelona en un bulevard de París. Imagino que si hi cal portar els convidats extraviats en helicòpter no és cosa de pel·lícula.

Fent compilació ràpida d’alguns dels aspectes i elements que cal tenir en compte a l’hora de rodar en un espai extern, hi ha la mida: que sigui un espai prou ampli però no excessivament gran. Un altre, el so. Cal tenir en compte les fonts de soroll. Si tens una carretera amb cotxes i camions que passa pel costat, serà difícil poder enregistrar amb qualitat, com també pot esdevenir un problema un simple aire condicionat engegat. La llum també és un element fonamental per vetllar. Encara que no es rodi de nit, molt probablement caldrà igualment il·luminar. I si cal llum, cal corrent. Per tant, si no hi ha un quadre de llums prou potent i amb les entrades necessàries, caldrà disposar d’un generador que, probablement, s’haurà de llogar. En el pressupost, també s’haurà de contemplar la tarifa de l’espai, si la té, o bé fer alguns tipus d’intercanvi o pacte. En tot cas, cal saber els horaris de cessió de l’espai i respectar-los. Si hi ha retards durant el rodatge, els embolics no es faran esperar. Com es desprèn, no són pocs els reptes que presenta rodar en un espai extern. Ara bé, si s’aconsegueix que entre els elements en joc es produeixi el ball perfecte, el resultat pot ser quelcom màgic.

Citació recomanada

BALAGUÉ ANGLADA, Laura. «Plató de televisió per unes hores». COMeIN [en línia], març 2023, no. 130. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n130.2317