El documental és un gènere que traspua realitat i veritat per se. En Joan Gonzàlez és un dels professionals que el coneix més bé. És el fundador i director del DocsBarcelona, el festival de documentals que té lloc cada mes de maig a la Ciutat Comtal. També és l’ideòleg d’una nova plataforma audiovisual que busca introduir, sense matisos, el documental dins el món educatiu: Nextus.
L’embrió de Nextus es gesta diversos anys enrere i, d’alguna manera, en vaig ser testimoni. En aquella època, feia pràctiques del màster de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC al Festival DocsBarcelona. Un dia vaig coincidir amb en Gonzàlez, amb qui havia creuat poques paraules, al replà del despatx. Havíem arribat tots dos massa d’hora i l’oficina encara era tancada. Mentre esperàvem algú amb claus que ens obrís la porta, en Joan em va compartir que feia només una estona era assegut en un banc rumiant una idea. Recordo bé la conversa, tot i que segur que n’he adornat els detalls. La tinc ben situada perquè, a més de tenir-li ja llavors certa admiració, va començar a reproduir-me la seva ocurrència: girava sobre si mateix per intentar representar que, com un poliedre, el documental es podia també abordar des de diferents vessants. Fins aquell moment, s’havia concebut com una obra cinematogràfica, però la seva hipòtesi era que podia ser, també, una eina educativa útil per a l’aprenentatge.
Cinc anys després d’aquesta anecdòtica conversa, ens trobem amb en Joan Gonzàlez per capbussar-nos en aquella idea.
Laura Balagué (LB): Què pot aportar un documental a qui el veu?
Joan Gonzàlez (JG): El documental, a diferència de moltes pel·lícules, no està basat en fets reals, sinó que són fets reals i, com ho són, es produeix un efecte mimètic, inconscient, que aquell [que veig] podria ser jo. Qualsevol documental té personatges, protagonistes, i aquella persona –home, dona, jove, persona de mitjana edat– podria ser jo si hagués nascut en aquell territori, en aquell període. És una finestra al món. A nosaltres [l’equip del DocsBarcelona], ens agrada dir que el documental enriqueix. És a dir, una persona que veu un documental, quan acaba, ha incorporat alguna cosa diferent que, quan ha començat el documental, no sabia.
L’artífex de Nextus, Joan Gonzàlez
Font: JG
Gonzàlez, que va formar part de l’equip fundador del programa 30 minuts de TV3, narra l’impuls que la figura de Tue Steen Müller va donar a la realitat del documental a Espanya i Catalunya. Des del Danish Film Institute, on treballava, aquest danès s’hauria interessat pel fet que a l’Europa dels anys noranta el documental no s’hagués desenvolupat. M’explica que Steen Müller, ell mateix i un grup de persones haurien treballat per crear una cultura documental. Primer, propiciant una xarxa de productors i, després, de consumidors.
JG: Suposo que pel fet que jo venia del món de la televisió i de guanyar-me la vida en el món audiovisual, vam voler arribar al gran públic. Quan dic gran públic em refereixo a qualsevol persona que aleshores tu li deies documental i el vinculava amb animalets o bé amb alguna cosa que no entenia.
LB: Com neix Nextus, la plataforma audiovisual que has ideat per a docents i que afirma voler educar en el pensament crític?
JG: Quan vam crear el festival DocsBarcelona, jo vaig tenir interès que, des del començament, hi hagués una sessió amb joves. La vam anomenar Docs&Teens. Jo volia apropar joves i documentals, però llavors encara no perseguia cap voluntat educativa. L’únic que volia és que els joves veiessin documentals. Recordo que hi va haver un director d’un documental que se’ns va mig enfadar perquè deia que la seva pel·lícula no era per a joves. Després, però, de tenir l’experiència [del Docs&Teens] va dir que havia sigut extraordinari. Els nanos li preguntaven: «Aquest, com l’has dirigit?». Ell responia: «No, no, jo no l’he dirigit. Jo l’he filmat, però no l’he dirigit». Volia ajuntar aquests dos mons.
Gonzàlez afirma que en les sessions amb joves, on eren presents el director o la directora del film, o bé alguns dels seus protagonistes, es produïa una gran participació. I que la imatge de molts braços alçats disposats a fer preguntes se li va quedar gravada.
JG: Això de les mans aixecades se’m va quedar al cap. Val a dir que a mi se’m queden les idees al cap dies, setmanes, mesos o anys. Un dia era a Colòmbia, amb la rectora de la Universitat Cooperativa i em va preguntar: «Joan, ¿ahora qué tienes en la cabeza?». Li vaig dir: «Rectora, tengo en la cabeza juntar documental y educación». I ella em va respondre: «Nosotros entramos». I vaig dir-li: «Pero, rectora, no he escrito ni una sola línea, ¡sólo lo tengo en la cabeza!». Allò va ser com un misto que pren i vaig decidir començar a treballar un cop tornés a Barcelona. Vam començar amb un punt de partida una mica atrevit, preguntant-nos què hauria passat a la història de la humanitat si les imatges en moviment haguessin arribat abans que l’alfabet. Com estaríem ensenyant i com estaríem aprenent?
La idea, continua explicant aquest realitzador i productor executiu, es va consolidar amb la creació de la marca Nextus. Van adquirir drets de pel·lícules documentals, els van subtitular en català, castellà, anglès, alemany i grec, i van iniciar un procés de sistematització d’aquests continguts audiovisuals. Actualment, quan entres a la plataforma, hi trobes temàtiques diferents com canvi climàtic, drets humans o sexualitat; matèries diferents com «arts» o «ciència», o fins i tot unitats pedagògiques senceres per treballar a l’aula que introdueixen idees i coneixements per mitjà d’audiovisuals.
JG: Crec que amb el documental, podem ajudar a l’educació del segle XXI. Hem estat 25 anys veient el documental com una obra cinematogràfica, ara la volem veure com una eina de transmissió de coneixement. Actualment, estem en unes tres-centes escoles i hem anat evolucionant fins al punt de generar una plataforma molt més senzilla, molt més intuïtiva.
LB: La plataforma està enfocada per a les escoles de secundària?
JG: Sí, però també per a les universitats. És més per a secundària, però ens ha arribat també un interès d’escoles d’adults, de presons i, fins i tot, per aprendre castellà, perquè totes les pel·lícules estan subtitulades. Nosaltres no hi havíem pensat, en això! És a dir que, des del moment que pren vida, van sortint coses noves. I ara estem en aquest procés d’acompanyar i simplificar la plataforma.
Nextus ha rebut finançament de Media, el subprograma nascut de la Comissió Europea per impulsar la indústria audiovisual europea.
LB: I no hi ha alguna plataforma similar?
JG: Hi ha hagut plataformes amb clips i coses així, però basades en documentals no n’hi havia cap i, amb els elements que tenim nosaltres, tampoc. Però, calen diners. Vam fer una primera ronda d’inversors i ara ens estem presentant a iniciatives de finançament. Anem perfeccionant el producte i alhora donant-lo a conèixer perquè sigui el màxim d’útil per a un professor. El nostre objectiu és que un noi o una noia des de Santiago de Xile fins a Hèlsinki, quan estudiï història, ciència, matemàtiques o geografia, utilitzi els documentals amb la mateixa intensitat que ha utilitzat la paraula escrita. Per tant, anem molt forts.
Citació recomanada
BALAGUÉ, Laura. «Joan Gonzàlez (Nextus): “Amb el documental, podem ajudar a l’educació del segle XXI”». COMeIN [en línia], novembre 2023, no. 137. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n137.2375
