Dissenyar comunitàriament es pot entendre com un exercici de distribució creativa i implementació grupal per realitzar un projecte de benefici comú. El disseny comunitari emana de formes organitzatives transversals, anàrquiques i cooperativistes, i s’allunya de l’organigrama dels estudis professionals de disseny. Tota construcció comunitària es basa en la distribució de les obligacions i dels beneficis d’aquesta producció. Aquest escenari no està exempt de conflicte i està ple de matisos, com és comprensible. El disseny com a activitat professional es caracteritza per buscar directament la prestació de serveis a un client molt concret, per al qual es treballa per encàrrec. El client té el poder de prendre les decisions.

Arran del progrés de les sofisticades tecnologies de control digital, avui més que mai ressorgeix el referent de 1984, la distòpia literària orwelliana convertida en mitologia del segle XX. En aquesta obra, s’il·lustrava subtilment com funcionaven les dictadures del primer terç del segle passat. Menys es parla d’una nova experiència d’Un món feliç, la distòpia de Huxley amb què s’inaugurava la crítica cultural al capitalisme industrial dels anys vint i trenta.

La primera dècada del segle XXI està marcada en el camp mediàtic per l’emergència de fenòmens com la web 2.0 o web social i la seva expansió amb els social media. Durant aquest període de temps, d’un total de 27.340 articles de l’àmbit dels estudis d’internet indexats en ciències socials i arts, humanitats i comunicació, el 69 % no va incloure referències teòriques i el 59 % va emprar mètodes quantitatius, segons Peng et al. (2013).

Bertolt Brecht es preguntava «quins temps són aquests en què hem de defensar allò que és obvi?», i em penso que hi estem tornant. M’explico al llarg d’aquest article, en el qual barrejaré opinió i visió de futur amb algunes dades extretes del present. Sap greu acabar el curs acadèmic amb una visió un xic pessimista, però els temps, com dèiem, no semblen anunciar un futur millor.

Des de la influència de TikTok fins als continguts virals, passant per l’ús que fem de la intel·ligència artificial, les xarxes socials són un ecosistema propici per desenvolupar el màrqueting polític en aquesta campanya electoral. Les tendències globals a les xarxes socials se solapen amb el desenvolupament d’hàbits de consum a Espanya.

El llenguatge verbal és un petit percentatge (menys del 10 %) del context comunicatiu. El llenguatge inclusiu, tot i que no és una novetat i té dècades de recorregut, és una de les pràctiques més esteses en institucions, empreses, etc. per tal de visibilitzar les dones i altres col·lectius. Què podem fer, doncs, perquè la comunicació, en sentit global (verbal i no verbal) sigui més igualitària?

A vegades, els aprenentatges o els seus qüestionaments poden arribar des dels llocs més insospitats. Això és el que m’ha tocat experimentar en la passada campanya electoral de les municipals del 2023 mitjançant la meva participació en les llistes d’una candidatura. El valor de la feina en equip, el compromís mutu i el concepte de la intel·ligència col·lectiva són algunes de les qüestions que he revisat durant les setmanes prèvies a la nostra cita recent amb les urnes.

Sí. Tot i que a alguns encara ens costa creure-ho, els psicòlegs fa anys que parlen dels trastorns de dependència a internet, a les pantalles o a les xarxes socials. Per exemple, a Barcelona, des del 2017, el Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona contempla les socioaddiccions, entre les quals hi ha la dependència a internet. La qual cosa ja dona bon compte que el problema no és incipient.

Durant la primera setmana de març, vam tenir la sort de poder compartir temps i idees amb dues grans figures expertes en moviments socials i activisme digital: els professors Emiliano Treré (Universitat of Cardiff) i Guiomar Rovira (Universitat de Girona). Van acceptar el repte de mantenir una conversa, que resultaria apassionant, sobre justícia de dades, activisme en l’era de les dades, algorismes i la importància de les petites accions per al canvi social, fins i tot davant causes aparentment perdudes. Aquest és un petit avançament que espero que serveixi a tall d’immersió en una qüestió fonamental en els complexos temps que vivim.

El consum de continguts digitals i inadequats ha estat notícia, recentment, per les conseqüències negatives que pot comportar en els menors. Aquest consum s’ha anat incrementant, els darrers anys, per la seva facilitat d’accés en la nostra vida quotidiana. Tot i l’existència d’una regulació específica per protegir els infants en el consum de continguts audiovisuals, tant en mitjans tradicionals com digitals, encara hi ha certs riscos i desafiaments que s’han d’abordar per garantir-ne la seguretat i el benestar.