La localitat navarresa de Tudela ha estat la seu, per segon any consecutiu, del certamen “Lo que Viene”, una cita organitzada per l'Associació d'Informadors Cinematogràfics d'Espanya (AICE) que reuneix a la indústria i premsa especialitzada en cinema i sèries per avançar alguns de les estrenes més destacades en el segon semestre de l'any.  

Comparteixo amb satisfacció com la col·lecció «Dircom» d'Editorial UOC acaba de ser premiada amb el segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ), reconeixement a la visió de la nostra universitat que posa el focus en una de les realitats clau de la comunicació. Soc dels que creu que qualsevol entitat o comunitat és sensible a enriquir les seves dinàmiques d'informació com si es tractés d'un laboratori d'expressió en què assajar, innovar i reinventar estigui a l'ordre del dia dels grups. Humilitat i autoconeixement de les organitzacions per dissenyar i desenvolupar millor qualsevol pla de comunicació que pugui fer brillar els seus valors de marca.

El nostre cinema és insospitat. Va arrencar l'any amb la notícia que Alejandro Amenábar rodarà aquesta primavera un film sobre la Guerra Civil i la seva memòria històrica, aquí i en castellà, cosa que no feia des de Mar adentro (2004). Torna, per tant, un dels dos temes clàssics que se suposen al cinema espanyol: el conflicte entre les dues Espanyes. L'altre és la comèdia, no solament madrilenya.  

"El diàleg real no és parlar amb gent que pensa el mateix que tu. Les xarxes socials no ensenyen a dialogar perquè és tan fàcil evitar la controvèrsia... Molta gent les usa no per unir, no per ampliar els seus horitzons, sinó al contrari, per tancar-se en el que anomeno zones de confort, on l'únic so que senten és el ressò de la seva veu, on l'únic que veuen són els reflexos de la seva pròpia cara", declarava el sociòleg Zygmunt Bauman al començament d'aquest any aprofundint sobre les noves dinàmiques de relacions digitals. 

Pel·lícula a pel·lícula, escena a escena, va haver-hi un temps en què el cinema ens convidava a viure mil aventures, en les quals ens identificàvem amb el bo, amb l'heroi. Amb les heroïnes no ens identificàvem, això era molt més difícil perquè gairebé mai el setè art ha permès que existeixin. Però un bon dia la cosa va canviar.