Laboratori digital i relacional

Sóc dels que creu que l'experiència de "navegar" per Internet a la recerca joiosa de coneixement i relació hauria de ser rescatada com a pauta davant de tant embolic quotidià. Com deia un altre gran sociòleg, Joaquín García Roca (2003), l'art de navegar "permet superar el determinisme i la impotència que presideix un cert clima cultural, mantenir-se en peu a costa de l'onatge, enganyar les onades per avançar cap a on es vol, plantar cara a l'aire encrespat. La invenció i la creativitat triomfen sobre la necessitat en un viatge on la perplexitat de les metes obligava a nedar contra corrent" (pp. 167-192).

 

En l'era de la hiperconnectivitat, de desequilibris de comportament, de tecnodependència emocional, fins i tot també de tecnoestrès, és urgent un acostament al món Internet que reflexioni i ajudi a donar pistes sobre com els nous temps necessiten de referents resultants de la innovació i preocupació en la dotació de noves dinàmiques, que convidin a acostar-nos al nou escenari de la comunicació mòbil i digital. "Si no hi ha alfabetització mediàtica, estem desproveïts de competències per saber viure, conviure i generar diàlegs productius a la Xarxa. És important crear ciutadans multi-alfabetitzats en totes les dimensions competencials", afirmen amb claredat els autors de Comunicación Digital: un modelo basado en el factor r-elacional de l’Editorial UOC. 

 

 

Resultat de passió i fusió educomunicatives, els professors de la Universitat de Saragossa Carmen Marta-Lazo i José Antonio Gabelas comparteixen metodologies en l'aprenentatge digital subratllant el que anomenen el Factor R-elacional, és a dir, "una experimentació que envolta al subjecte docent i discent en un context relacional, on les habilitats cognitives, socials i emocionals provoquen un coneixement en què l'individu connectat és intel·ligència col·lectiva ", apunten. El Factor R-elacional condueix a una mirada diferent de les anomenades TIC, per a realitzar immersió en el laboratori de les TRIC: Tecnologies de la Relació, Informació i Comunicació.

 

Com tot manual requereix, Comunicación Digital: un modelo basado en el factor r-elacional és un volum per l'aquí i ara, però és també una tasca prospectiva dotada de visió i intuïció, tan necessàries en l'exercici de la innovació, cada dia envoltada entre nous i atractius paradigmes. Els sis capítols del llibre revelen altres sis noves línies de treball: principis, fonaments, cultura de la participació, aprenentatges, mediacions i inteRmetodologia. "La Xarxa s'ha convertit en el macrosistema preponderant, però ha passat de ser un entorn de referència a un context de pertinença", destaquen Gabelas i Marta-Lazo en la seva anàlisi de la Xarxa com a bioritme social en la cultura postmoderna.

 

Seguim vivint en una era postmoderna, d'acord, apuntalada per la imatge on la nostra joventut -els estudiants de comunicació i d'educació de grau i postgrau als quals va dirigida la publicació- necessiten motxilla, brúixola i mapa en la seva cada vegada més complexa i canviant connectivitat sociocultural. Comunicación Digital: un modelo basado en el factor r-elacional destaca molts dels canvis esdevinguts i apunta d’altres que ja són referències. Potser una de les seves nombroses virtuts sigui la de dinamitzar escenaris online i offline sempre comunitaris, reactivadors del protagonisme i les potencialitats de subjectes frontissa en comunicació.

 

Així mateix, les reflexions s'expandeixen amb les veus de diversos experts, Sara Osuna en el pròleg, Carlos Alberto Scolari, Roberto Aparici, Agustín García Matilla, Joan Ferrés, Ignacio Aguaded i Jorge Cortés en el seu epíleg. "Busquem afinitats en les nostres connexions socials", conviden els autors amb l’objectiu de promoure l'intercanvi. Perquè, al capdavall, si ho mirem bé, el concepte d'acció comunicativa que formulava Jünger Habermas amb prou feines ha canviat: la interacció de ben bé dos subjectes capaços de llenguatge i d'acció que entaulen una relació interpersonal. O segueix sent aquesta l'assignatura pendent? El model està servit per a noves i necessàries pràctiques educomunicatives que ens allunyin de la pol·lució d'informacions i de noves zones de confort que alienin a futurs ciutadans i ciutadanes. Necessitem a tots per al canvi. Perquè una altra utopia també és possible.