Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "López-Borrull, Alexandre" : 49 resultats
Cap a un nou Tractat d¿Utrecht o el valor de la inèrcia en la comunicació científica

Tot i el record funest que aquest històric tractat representa per als catalans, se’m fa difícil no emprar el joc de paraules en relació al que ha succeït a la Universitat d’Utrecht, i com pot  afectar a l’ecosistema científic. I de retruc, a la ciència (o no). Per aquells que no ho recordin, aquest tractat del 1713 són de fet (em corregeix la Viquipèdia) tot un seguit de tractats de pau bilaterals que es van signar entre els diferents contendents de la Guerra de Successió espanyola. Un tractat pot entendre’s com una negociació entre dues visions o nacions enfrontades que acorden un equilibri per a continuar les seves missions.

Desinformació com a eina d¿activisme social i polític: la fi justifica les 'fake news'?

La crisis sanitària i infodèmica per la COVID-19 ens ha impactat de forma molt important durant el darrer any. A banda d’aprendre què són les Rt, la incidència acumulada o què és una PCR, hem hagut de bregar amb una gran quantitat de mentides i notícies falses. Des de les teories conspiracionistes que lligaven en Bill Gates (abans del divorci) i el 5G amb la malaltia, fins a les informacions que les campanyes de vacunació eren els intents del nou ordre mundial per a reduir i controlar la població global. 

Negacionisme o el principi d¿acció i reacció de les xarxes socials: conspiracionisme i globalització

La tercera llei de Newton o principi d’acció i reacció ve a dir que, quan un cos fa una força sobre un altre, aquest segon cos reacciona fent una força igual i de sentit contrari sobre el primer. Considerant aquesta llei en una aproximació social, sens dubte sembla complir-se quan valorem la reacció que s’exerceix contra vectors històrics i socials presents en la nostra època, com ara la globalització, el feminisme, la consciència del canvi climàtic i afegiria el paper en el progrés de la ciència.

Trump «potser» marxa, però les `fake news¿ es queden

Un títol alternatiu hauria estat «Epíleg de Trump, quan la veritat és un plat que se serveix fred», però dos fets m’ho van fer replantejar. En primer lloc soc plenament conscient que la frase feta anglesa «Revenge is a dish best served cold» es refereix a la venjança, però pensava que el joc de paraules em permetria evidenciar que si hi havia algú que la tingués jurada contra en Trump aquesta era la veritat. Motius no li’n falten. Sí, parlem de la veritat com a idea abstracta, la que tan bé ha descrit Julian Baggini en el seu molt recomanable llibre Breve historia de la verdad.

Houston, Houston, què fem si Houston no ha existit mai? ('fake news' i negacionisme científic)

La crisi sanitària de la COVID-19 ha sacsejat de forma evident els fonaments de la societat, aquella normalitat que formava part del nostre dia a dia, ens agradés o no. La mateixa societat de la informació i el coneixement, sovint ja amortitzada com a concepte, ha vist com la informació al voltant de la pandèmia esdevenia un problema i per primer cop l’OMS parlava ja el març del 2020 d’infodèmia, referint-se a un excés d’informació molta de la qual seria falsa.

'Fake news' i coronavirus (i II): les xarxes socials davant la desinformació

A mesura que la crisi de salut pública provocada per la COVID-19 ha anat avançant, la desinformació ha esdevingut un element central en el debat social, científic i, sobretot darrerament, polític. Així com fa uns dies en un article en aquesta mateixa revista vam mirar de fer una mica de llum sobre el tipus de rumors falsos que es difonien i el possible perfil de les persones que els generaven, en aquest d’ara (acabat de redactar el 4 de maig) mirarem de donar exemples de la resposta a la desinformació.

'Fake news' i coronavirus: la informació com a dret i necessitat

Són dies complexos, dies en què assistim a un brogit de notícies, dades esfereïdores, escenaris de futur angoixants, i provem de sobreviure a la infodèmia (sobreabundància d’informació) que l’OMS ja anunciava el 2 de febrer. Mai com fins ara no havíem parlat de fake news (notícies falses) o desinformació lligada no a processos electorals sinó a supervivència i a combatre una crisi de salut pública i emergència global com és la pandèmia produïda pel coronavirus SARS-CoV-2, causant de la malaltia respiratòria COVID-19.

Eleccions presidencials EUA 2020: 'Happy fake year!' (i II)

Vam dedicar l’article de la setmana passada a anunciar el terreny de joc on podrien créixer i aflorar notícies falses amb relació a les eleccions presidencials als Estats Units. A la vegada que reclamàvem una anàlisi continuada de la realitat dels EUA per entendre’n la complexitat, també valoràvem el marc on Trump va situar els mitjans crítics amb la seva ideologia, primer, i gestió, després. Ara abordem la relació amb la veritat, la verificació i els efectes en les primàries demòcrates. 

Eleccions presidencials EUA 2020: 'Happy fake year!' (I)

Apuntin una data, el 3 de novembre del 2020. Potser per a alguns serà l’única dada certa: el dia de les eleccions presidencials als Estats Units. I prenguin paciència, això no ha fet més que començar, atès que els mitjans encara tracten el tema de forma prou allunyada; a mesura que avancin les primàries l’onada anirà sent més gran i finalment, de nou, tornaran a ser unes eleccions globals i omnipresents. 

Catalunya: mitjans socials i poder, és qüestió d¿informació

Els gurus de les tecnologies, sempre tan amatents a les noves realitats, ens van avisar que els mitjans socials ens canviarien la vida. Black mirror ens ho va dibuixar, i la Xina, sempre tan discretament, ho està ja emprant per a modelar la societat. El que potser en aquell moment no copsàvem és com canviarien, també, les formes amb les quals es fa la lluita social i al carrer.

49 resultats | Pàgina 1 de 5
1 |
2 |
Següent >>