Vaig marxar de vacances amb un article mig apuntat en el qual assenyalava que el principal problema que tenia el Partit Demòcrata a les eleccions americanes no era només la desinformació, sinó els fets que sí eren certs en aquest cas precisament, atesa la percepció que s’estava generant al voltant de Biden. De fet, el volia titular Amicus Biden, sed magis amica veritas (Biden és el meu amic, però més amiga és la veritat), parafrasejant allò que ja havia dit Aristòtil respecte del seu mestre Plató.
Doncs bé, no va caldre fer-lo, perquè el partit va començar a prendre consciència i, tornats de vacances, ja tenim una nova candidata: Kamala Harris. Quan es publiqui l’article, ja s’haurà celebrat el primer debat i tot i que segueixen els dubtes sobre si ja s’ha generat la bola de neu necessària o tan sols foc d’encenalls, restem perduts entre rumors sobre els gats d’Springfield.
La sensació que el partit demòcrata ho tindrà molt difícil lluitant a la vegada contra la mentida i contra els fets
— Alexandre Lopez Borrull (@alexandrelopez) June 28, 2024
Apunt de l’autor a X del passat 28 de juny augurant dificultats a l’aleshores candidat Joe Biden
Font: X/@alexandrelopez
Fem doncs un canvi per tractar, segons el meu punt de vista, l’altre gran tema d’aquest estiu: el paper geopolític de les xarxes socials. D’aquí el títol, aprofitant el joc de paraules entre el risc que assumeixen les xarxes socials per enfrontar-se als estats (dels quals depenen les regles de joc que juguen) i el fet que comencen a jugar al Risk en adoptar un rol geopolític, de poder encara tou, per a esdevenir un possible nou poder (cinquè, sisè... ja hem perdut el compte) que fins ara no havien volgut exercir obertament.
La presència d’Elon Musk a Twitter (el nom anterior com a nostàlgia de millors records) ha generat nombrosos reptes a nivell geopolític, especialment en el context de les eleccions als Estats Units i els recents esdeveniments al Brasil i el Regne Unit. Com si fos un partit de futbol entre xarxes socials i estat (de nou, un record nostàlgic: el gag de Monty Python del partit entre filòsofs grecs i alemanys). Aquesta situació posa de manifest la complexitat de l’equilibri entre la influència en el discurs públic de les empreses tecnològiques i la seva responsabilitat davant de les implicacions polítiques i socials.
Un dels principals reptes que sorgeixen amb el posicionament de Musk a X és la capacitat d’aquesta plataforma i del seu gestor (!) per a influir en els processos electorals. A les eleccions dels Estats Units, que se celebraran el 5 de novembre de 2024, el rol de les xarxes socials pot tornar a ser decisiu per decantar el vot als estats que sembla que seran clau per a donar la victòria a un contrincant o l’altre. El 2016, ja es va demostrar com Facebook i Twitter podien ser utilitzats per a la difusió de desinformació i notícies falses, afectant significativament el resultat electoral. La preocupació sobre la capacitat de Musk per controlar una plataforma amb tant d’abast genera dubtes sobre com es regularà el contingut polític durant el període electoral i quins mecanismes s’implementaran per evitar la manipulació de l’opinió pública. El creador de l’algoritme pel qual veiem uns o altres continguts ha pres partit. Un Bannon 2.0 molt més evolucionat, i més perillós.
I have never been materially active in politics before, but this time I think civilization as we know it is on the line.
— Elon Musk (@elonmusk) September 5, 2024
If we want to preserve freedom and a meritocracy in America, then Trump must win. https://t.co/wHnuKsr9UJ
Apunt del propietari d’X donant suport a Trump a principi d’aquest setembre a la seva plataforma
Font: X/@elonmusk
El fet que Musk tingui el control sobre una plataforma tan poderosa com X pot plantejar conflictes d’interessos, sobretot si les seves accions empresarials interfereixen en la imparcialitat de la xarxa. Com els superherois, un gran poder comporta una gran responsabilitat, i Musk ja ha demostrat que només respon a un interès: el seu. Lluny (només el 2022) queda un article anterior en que expressava els equilibris entre Trump, Obama i Musk. Així doncs, la transparència en la gestió d’X durant les eleccions serà un factor clau per mantenir la confiança pública en el sistema electoral i l’acceptació dels resultats.
L’adquisició d’X per part de Musk ha estat acompanyada de promeses de major llibertat d’expressió i d’un menor control del contingut, però això ja està mostrant que el que fa és deixar el terreny de joc lliure per tal que campi la desinformació, com aquella escena d’El Padrí en la qual el corrupte capità Marc McCluskey buida de guardaespatlles l’hospital de Vito Corleone. Ara bé, com en el debat posterior al malaurat assassinat que va tenir lloc aquest estiu a Mocejón, les xarxes no s’han de regular a cop calent i sense escoltar tothom, més com a reacció que com a proacció.
Un dels grans dilemes que envolten Musk i X és el repte de la regulació. Els governs estan cada vegada més preocupats per la influència de les xarxes socials en el discurs públic i els processos democràtics. No obstant això, el terreny de joc global d’aquestes plataformes dificulta la implementació de regulacions nacionals efectives, la qual cosa ens porta el record d’aquells debats sobre la internet dels principis com a Wild Wild Web. A més a més, Musk ha demostrat tenir una posició reticent envers els reguladors governamentals, sovint advocant per un enfocament més lax en termes de supervisió i control de continguts. Això ja està generant tensions entre Musk i els governs, especialment durant esdeveniments polítics importants com ara eleccions.
En resum, la presència d’Elon Musk a X planteja reptes geopolítics significatius, tant pel que fa a la influència sobre les eleccions als Estats Units com als riscos associats a la propagació de desinformació i la polarització social, com s’ha vist al Brasil. La seva gestió de la plataforma, la seva resistència a la regulació i la seva capacitat per influir en el debat públic continuaran sent temes de debat a mesura que s’apropen els pròxims processos electorals i altres esdeveniments polítics rellevants. Aquest article esdevé la primera part d’una reflexió que es clourà el novembre, quan sapiguem del cert què ha passat als Estats Units. Com diu l’Enric Juliana a La Vanguardia, tot el món està mig aturat esperant.
Banda sonora:
Guns N’ Roses (1991). November Rain. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=8SbUC-UaAxE
«[...] And when your fears subside
And shadows still remain, oh yeah
I know that you can love me when there’s no one left to blame
So never mind the darkness, we still can find a way
‘Cause nothin’ lasts forever, even cold November rain [...]»
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. «Les xarxes juguen al Risk: esperant la pluja de novembre». COMeIN [en línia], setembre 2024, no. 146. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n146.2458
