Alternatives a X que prefiguren un altre futur per a l'esfera pública

Amb l’increment «substancial» dels discursos d’odi a X (abans Twitter), milions de persones a tot el món han iniciat la cerca d’alternatives a aquest servei de microblogging. En aquest article es presenten dues d’elles, Mastodon i Bluesky, i s’assenyalen breument algunes de les seves diferències clau, que tenen a veure amb el protocol de comunicació (cosa que, al seu torn, influeix en el sistema de moderació de continguts) i amb el model de propietat.

Mastodon és una de les xarxes del Fedivers. El Fedivers és una xarxa de xarxes federades que ofereixen serveis de microblogging (Mastodon), de publicació d’imatge (Pixelfed) o d’streaming de vídeo (PeerTube), entre altres. Mastodon presenta algunes funcionalitats diferents de les d’X/Twitter, com per exemple permetre a les usuàries introduir un avís de contingut en els seus toots (nom de les piulades a Mastodon) abans de visualitzar-los, la qual cosa resulta útil per a cuidar les audiències enfront de continguts problemàtics. Una altra característica és que, en lloc d’utilitzar algorismes per a la gestió dels continguts, aposta per un descobriment de continguts progressiu, basat en les interaccions entre les usuàries i en l’ús de hastags i la cerca de paraules clau (això últim, només en alguns servidors).

Per la seva part, Bluesky és una aplicació de microblogging, també federada, que manté les funcionalitats bàsiques d’X/Twitter i un aspecte visual similar. Com Mastodon, tracta de donar més poder a les usuàries en la gestió del contingut (per exemple, cosa que els permet crear feeds temàtics), però, a diferència d’aquest, es recolza en algorismes per a curar alguns d’aquests feeds (i els streams de dades en general).

Diferència 1: protocols de comunicació

Mastodon ha desenvolupat el seu protocol de comunicació a partir d’ActivityPub, un estàndard avalat pel World Wide Web Consortium (W3C) que també utilitzen altres serveis com ara Wordpress. En canvi, Bluesky ha desenvolupat el seu protocol, ATProto, basant-se en DID, un altre estàndard del W3C. Aquesta elecció està condicionant l’arquitectura i les implementacions potencials de tots dos serveis.

El funcionament d’ActivityPub s’assembla al del correu electrònic, la qual cosa significa que les usuàries de servidors independents (els servidors són coneguts a Mastodon com instàncies) s’envien missatges entre si, i això permet tant descentralitzar la infraestructura com reduir el pes dels intermediaris en la comunicació. A la comunitat de Mastodon, hi ha nombroses persones amb els coneixements tècnics necessaris i prou generositat per a mantenir una gran quantitat de servidors entre els quals els usuaris poden triar. La principal limitació d’aquest model és que, ara com ara, l’usuari perd el contingut generat si marxa a una altra instància (tot i que sí que pot endur-se els seguidors). Aquesta limitació podria superar-se amb futurs desenvolupaments del programari, malgrat que no estan entre les implementacions previstes.

Per part seva, ATProto proposa una arquitectura per capes, en la qual existeixen tres espais: un per a l’emmagatzematge del servidor (Personal Data Server -PDS) i del contingut (Personal Data Repository -PDR), que es vincula amb la identitat de cada usuari, cosa que els permet moure’s entre servidors sense perdre la seva identitat i el seu contingut); un altre per als relés (relay en anglès), que s’encarreguen de connectar el contingut de tot l’ecosistema federat a ATProto, i un tercer espai per a les aplicacions. En teoria, qualsevol persona pot crear la seva pròpia versió de qualsevol de les tres capes, però ara com ara això només està succeint amb la primera. La majoria d’usuàries utilitza el relé i l’aplicació oferts per Bluesky, la qual cosa fa que el potencial federatiu d’ATProto estigui en pausa.

Hi ha diverses maneres d’estar de manera combinada a Mastodon i Bluesky. Una d’elles és a través de l’aplicació Openvibe, que permet gestionar conjuntament comptes creats en tots dos serveis.

Diferència 2: moderació de continguts

La diferència arquitectònica que es deriva de l’ús de tots dos protocols té un impacte directe en els seus respectius sistemes de moderació de continguts. Mentre que a Mastodon la tasca de moderació recau principalment sobre l’administrador de cada instància, a Bluesky es confia aquesta tasca a la capa de les aplicacions i, dins d’aquesta, als labelers (etiquetadors).

Mitjançant la creació de directoris d’etiquetes, els usuaris trien quins filtres volen activar i, amb això, quin contingut volen visualitzar i quin volen evitar. No obstant això, encara es desconeix com es controlarà la qualitat d’aquests directoris.

Diferència 3: propietat del servei

La tercera diferència radica en el model de propietat de tots dos serveis. Mentre que Mastodon està sostingut per una organització sense ànim de lucre, liderada per Eugen Rochko (qui va anunciar la transferència de la propietat de la marca i el codi a una non-profit cooperativa), darrere de Bluesky hi ha una empresa amb ànim de lucre, fundada pel també fundador de Twitter, Jack Dorsey.

Malgrat que Dorsey va crear Bluesky precisament per a acabar amb alguns dels problemes que arrossegava el disseny centralitzat de Twitter, el fet que la seva empresa hagi rebut finançament del sector crypto-blockchain ha despertat les alertes d’algunes defensores de Mastodon. No obstant això, també han aparegut iniciatives com FreeOurFeeds amb l’objectiu d’incentivar que altres actors desenvolupin els seus propis relés i aplicacions i, amb això, alliberar ATProto del domini exclusiu de Bluesky.

Prefiguració d’un altre futur per a l’esfera pública

Més enllà de les seves diferències, tant Mastodon com Bluesky estan renovant les possibilitats que existeixi una esfera pública digital en la qual les persones puguin trobar-se per a intercanviar informació, abordar col·lectivament els problemes socials i proposar solucions. Qui tingui interès a comprendre el rol que tenen els mitjans de comunicació en la construcció de les democràcies faria bé d’observar com evolucionen aquests serveis i, en particular, com poden contribuir al modelatge de noves maneres de fer xarxes socials (en un sentit tant tècnic com humà) i de participar políticament a i a través d’elles.

Per saber-ne més:

HICKEY, Daniel; FESSLER, Daniel M. T.; LERMAN, Kristina; BURGHARDT, Keith (2025). «X under Musk’s leadership: Substantial hate and no reduction in inauthentic activity». PLOS One, vol. 20, no. 2. DOI: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0313293

Imatge de portada:

Mastodon és una de les alternatives a X/Twitter

Foto: Battenhall (Unsplash)

Citació recomanada

CAMBRONERO GARBAJOSA, Marta. «Alternatives a X que prefiguren un altre futur per a l’esfera pública». COMeIN [en línia], març 2025, no. 152. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n152.2520

mitjans socials; comunicació política;