Entre el sisme submarí informatiu d’aquests últims mesos, s’ha colat en el debat públic una sèrie que ha batut rècords i que no deixa indiferent ningú. Es tracta d’Adolescence (2025), sèrie emesa per Netflix que ha fet córrer rius de tinta amb opinions que aborden diferents fronts. En el relat, les xarxes socials exerceixen un paper clau i es posa de manifest no només la bretxa generacional, sinó també la incidència de certes actituds, posicionaments o ideologies, especialment, entre els joves.
Últimament, Adolescence ha estat objecte de conversa. Podem llegir innombrables comentaris respecte a l’ús del pla seqüència per gravar els quatre episodis que la componen o sobre les interpretacions dels diferents actors que veiem circular per la pantalla i com amb això es reforça la impressió de presentar un fet plausible. Però també la trama ha donat molt de si: des d’aquells que es fixen en el rol i la representació de certes institucions, en l’eliminació de certs prejudicis, en el desenvolupament de certes professions... fins al desassossec que deixa el relat en aquelles persones que han vist la sèrie. De fet, la reacció es desplega més enllà de la sensació que queda en els minuts posteriors a la reproducció de la sèrie. D’aquesta manera, s’ha colat en el debat polític i fins i tot representants del parlament britànic han demanat que sigui objecte de visionament en instituts, en aquest cas, com a mecanisme per combatre el masclisme entre els més joves.
Intervenció de la diputada laborista Anneliese Midgley en el Parlament britànic, a propòsit de la sèrie de Netflix
Font: @anneliese_midge/X
Com tot contingut d’èxit que es preï, Adolescence ha donat lloc a rumors i interpretacions de tota mena que també s’han distribuït per mitjà de les xarxes socials. En aquesta categoria, es pot incloure l’expressió onomatopeica que va publicar Elon Musk, comentant un missatge conspiranoic distribuït en X i centrat en el color de la pell dels personatges, que ha encès la metxa per incrementar l’abast d’aquesta visió. I, novament, la realitat connecta així amb una cosa que es percep en la sèrie: en les xarxes socials podem trobar posicionaments i ideologies molt diverses, entorn de les quals intuïm comunitats afins que hi interactuen. Això pot incidir en les identitats en formació dels més joves que se submergeixen en aquests entorns buscant respostes o perfils amb què identificar-se i en què l’«experiència parasocial» evoluciona conforme les peculiaritats de l’entorn comunicatiu (Caro Castaño, 2015). Així, en la sèrie, sorgeixen conceptes com incel o masclosfera sobre els quals no aprofundirem, però que ens aproximen a aquesta presència de subcultures o moviments que troben cabuda en els entorns digitals per mitjà dels quals s’aconsegueixen difondre. Sense entrar en el que aquests promouen o defensen, en aquests grups, alguns adolescents poden trobar validació o un discurs amb què poder identificar-se. En molts casos la narració porta a contrarestar certa frustració o sentiment de rebuig respecte a altres grups. De vegades, es crea així un discurs dels uns contra els altres, una polarització que s’alimenta d’aquests sentiments que s’han apuntat.
Emocions i xarxes socials
L’emoció esdevé una arma de doble tall en aquestes comunitats, ja que s’empra per atreure i també per reaccionar contra el suposat enemic. De fet, és un recurs molt poderós. Quantes vegades haurem sentit que la comunicació resulta més efectiva si s’aconsegueix connectar o que l’èxit s’aconsegueix per l’engagement? Però ens movem en un context ple de paradoxes, perquè veiem que la falta de presencialitat en les interaccions pot portar a la falta d’empatia, mentre que en altres casos es falseja l’emoció o s’usa interessadament per adquirir popularitat. És un entorn en què tendències com el sadfishing o l’exageració dels problemes per captar l’atenció esdevenen un objecte d’estudi des de la psicologia (Petrofes et al., 2022).
Per expressar o gestionar aquestes emocions, la comunicació digital ha creat els seus propis recursos per pal·liar limitacions que es puguin tindre en comparació amb les interaccions que es tenen en persona. Sorgeixen així les emoticones i, en la seva evolució, els emojis i els stickers. Per això, no és d’estranyar que en Adolescence els emojis siguin també protagonistes en la trama. La raó és que aquestes imatges, que representen objectes o gestos determinats que permeten completar la conversa, també han mutat adquirint més complexitat. Tant és així que poden per si sols crear un missatge amb sentit, de manera independent o amb una combinació de diversos, i alhora només ser compresos pels membres d’una subcultura o grup determinats. Una cosa que, a més, pot contribuir a la seva identificació o sensació de pertinença.
Això fa que els adults, davant emojis determinats, no interpretin el mateix que els joves que els han intercanviat. És aquí quan «l’emoji es pot definir com un signe social estructural, i el seu significat es basa en la cultura social» (Xie, Tan i Shi, 2023). La semiosfera es completa amb l’apropiació de les dinàmiques d’intercanvi d’aquests entorns social media en què veiem com es combinen missatges privats, o en petit grup, amb d’altres d’accés públic, de manera que fan la comprensió més complexa o només a l’abast dels qui formen part del subgrup. De fet, cada subcultura o comunitat s’apropia d’aquests elements comunicatius per donar-los el seu propi ús.
Però el virtual i el físic no estan desvinculats, no són ens independents, sinó que s’entrecreuen. Per això, el mal que es produeix en un d’ells traspassa, fins i tot, les pantalles. I és en aquest punt en què les pors que activa la sèrie es desboquen en constatar que comportaments i missatges que poden observar podrien implicar riscos que per a ells eren desconeguts.
Per saber-ne més:
CARO CASTAÑO, Lucía (2015). «Relaciones e interacciones parasociales en redes sociales digitales. Una revisión conceptual». Icono 14, vol. 13, pàg. 23-47. DOI: https://doi.org/10.7195/ri14.v13i2.853
PETROFES, Cara; HOWARD, Krista; MAYBERRY, Azucena; BITNEY, Catherine; CEBALLOS, Natalie (2022). «Sad-fishing: Understanding a maladaptive social media behavior in college students». Journal of American College Health, vol. 72, núm. 8, pàg. 2352–2356. DOI: https://doi.org/10.1080/07448481.2022.2132110
XIE, Fang; TAN, Jun; SHI, Qin (2023). «Emoji: procesos semióticos, comunicativos y culturales». Tendencias Sociales. Revista De Sociología, núm. 10, pàg. 79-98. DOI: https://doi.org/10.5944/ts.2023.37976
Imatge de portada:
Imatge promocional d’‘Adolescence’. Font: Netflix.
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. «‘Adolescence’ o com activar les pors dels adults entorn de les xarxes socials». COMeIN [en línia], maig 2025, no. 154. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n154.2539
