Número 154 (maig de 2025)Graficar l’entorn per ajudar a comprendre’l: disseny als parcs
Lluc Massaguer
Imatge de l'article de Lluc Massaguer Graficar l’entorn per ajudar a comprendre’l: disseny als parcs

Sovint em pregunten què investiguem des dels grups de recerca de l’àmbit de la comunicació o el disseny. El ventall d’enfocaments, interessos i recorreguts és molt ampli, i és d’aquí d’on neix la riquesa de mirades que volen entendre les formes que tenim de relacionar-nos amb l’entorn i amb la societat, per crear-hi i comunicar-nos-hi. En aquest article trobareu un exemple molt concret d’una de les branques que abordem des del grup de recerca de la UOC Mediaccions.

Continua llegint... 

Número 154 (maig de 2025)Cultura digital? No tot el que brilla són leds (i II)
Efraín Foglia
Imatge de l'article d'Efraín Foglia Cultura digital? No tot el que brilla són leds (i II)

Aquesta segona part de l’article publicat fa uns mesos és un exercici enfocat a projectar el futur de la cultura digital i a plasmar idees que circulen en els debats contemporanis lligats a la nostra forma de vida en l’era dels entorns digitals. Hem formulat cent preguntes per reflexionar en comunitat. Aquestes preguntes no tenen respostes clares i definitives; també són disparadors de converses més àmplies, i aquesta n’és la intenció final.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Blanca Torras i Eulàlia Hernández Parlar de salut als adolescents: una experiència immersiva
Número 154 (maig de 2025)Parlar de salut als adolescents: una experiència immersiva
Blanca Torras, Eulàlia Hernández

Com fer arribar la salut a nois i noies adolescents? Què fa que una proposta connecti amb ells? La fira Fes-te Salut, celebrada recentment a Manresa, va aplegar més de 1.700 joves per participar en activitats immersives i participatives. L’objectiu: afavorir hàbits saludables i benestar integral. Una mostra de com la recerca es pot traslladar al territori i generar experiències significatives.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Jordi Sánchez-Navarro Ombres animades
Número 154 (maig de 2025)Ombres animades
Jordi Sánchez-Navarro

Durant els dies 8 i 9 d’aquest mes de maig, l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I de Castelló es va convertir en un espai de reflexió i diàleg interdisciplinari amb la celebració del seminari Lliurar-se a la foscor. Ficcions neogòtiques en cinema, art, literatura i televisió. Aquesta trobada va reunir especialistes de diverses disciplines per explorar les múltiples manifestacions del gòtic en la cultura contemporània.

Continua llegint...

Imatge de l'article de Sandra Sanz VIII edició d’Almanzora Comparte: el coneixement que transforma
Número 154 (maig de 2025)VIII edició d’Almanzora Comparte: el coneixement que transforma
Sandra Sanz Martos

El pròxim 22 de maig se celebrarà, al municipi de Bacares (Almeria), la VIII Jornada Almanzora Comparte. Després de començar aquest nou model itinerant al poble de Serón, Bacares ens acull amb el mateix entusiasme.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Sonia Herrera Sánchez El periodisme de les lluernes: llum i taquígrafs en temps de foscor
Número 154 (maig de 2025)El periodisme de les lluernes: llum i taquígrafs en temps de foscor
Sonia Herrera Sánchez

En temps de foscor i desesperança, el periodisme té l’obligació no només d’informar, sinó de ser un far que ajudi a comprendre una realitat cada vegada més complexa i infoxicada.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Gemma San Cornelio Cafès ‘cuquis’: disseny, turisme i gentrificació
Número 154 (maig de 2025)Cafès ‘cuquis’: disseny, turisme i gentrificació
Gemma San Cornelio

Qui paga quatre euros per un cafè en un establiment cuqui?, preguntava una amiga. Qui prefereix un raquític brunch a un bon esmorzar pel mateix preu? Doncs, és clar: els turistes i els mal denominats expats (ja que la seva expatriació no ha estat forçosa, sinó fruit del capitalisme global i extractiu). En aquest article, m’agradaria unir dues idees anteriorment desenvolupades en aquesta revista: el problema actual de l’habitatge i el paper del disseny en la reorganització de les ciutats. Tot això travessat per un altre problema: el de la gentrificació turística.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Laura Balagué Anglada Amb veu pròpia: quan la passió per comunicar esdevé professió
Número 154 (maig de 2025)Amb veu pròpia: quan la passió per comunicar esdevé professió
Laura Balagué Anglada

En l’àrea de pràctiques dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC) de la UOC hem estrenat una petita col·lecció de pòdcasts que duu per títol «Joves comunicadores: amb veu pròpia». La col·lecció dona veu a cinc joves professionals amb trajectòria o càrrec de responsabilitat dins l’àmbit del periodisme, la comunicació corporativa, la publicitat o els social media.

Continua llegint... 

Imatge de l'article d'Alexandre López-Borrull La intel·ligència artificial generativa: una eina no per fer més ciència, sinó per  fer-la millor
Número 153 (abril de 2025)La intel·ligència artificial generativa: una eina no per fer més ciència, sinó per fer-la millor
Alexandre López-Borrull

Tornava fa unes setmanes d’un congrés relacionat amb la divulgació científica on havíem estat tractant, com un dels temes rellevants, l’ús de la intel·ligència artificial (IA) generativa. Rumiava, no per primera vegada, que la seva capacitat –no només com a eina ofimàtica, sinó com a font d’informació i tractament de dades– podia ser una gran aliada per a la recerca. Però, com amb cada guany tecnològic, cal donar-li la volta i plantejar-se quines conseqüències pot tenir.

Continua llegint... 

Imatge de l'article d'Amalia Creus Segueixen obertes les venes d’Amèrica Llatina
Número 153 (abril de 2025)Segueixen obertes les venes d’Amèrica Llatina
Amalia Creus

Fa ara una mica més de cinquanta anys que Eduardo Galeano va escriure Las venas abiertas de América Latina, una obra amb fort esperit polític en la qual denunciava l’espoli i la destrucció centenària del subcontinent. Eren llavors els anys setanta i Llatinoamèrica vivia temps convulsos: primer amb els efectes de la crisi del petroli del 73, seguida d’una època fosca sota l’ombra de la Operació Còndor, un pla internacional de repressió i terrorisme d’Estat que va ofegar Llatinoamèrica en violentes dictadures durant més de dues dècades.

Continua llegint... 

Números anteriors
Twitter @UOCinfocom
Twitter @UOCuniversitat