Qui paga quatre euros per un cafè en un establiment cuqui?, preguntava una amiga. Qui prefereix un raquític brunch a un bon esmorzar pel mateix preu? Doncs, és clar: els turistes i els mal denominats expats (ja que la seva expatriació no ha estat forçosa, sinó fruit del capitalisme global i extractiu). En aquest article, m’agradaria unir dues idees anteriorment desenvolupades en aquesta revista: el problema actual de l’habitatge i el paper del disseny en la reorganització de les ciutats. Tot això travessat per un altre problema: el de la gentrificació turística.
En l’àrea de pràctiques dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC) de la UOC hem estrenat una petita col·lecció de pòdcasts que duu per títol «Joves comunicadores: amb veu pròpia». La col·lecció dona veu a cinc joves professionals amb trajectòria o càrrec de responsabilitat dins l’àmbit del periodisme, la comunicació corporativa, la publicitat o els social media.
Tornava fa unes setmanes d’un congrés relacionat amb la divulgació científica on havíem estat tractant, com un dels temes rellevants, l’ús de la intel·ligència artificial (IA) generativa. Rumiava, no per primera vegada, que la seva capacitat –no només com a eina ofimàtica, sinó com a font d’informació i tractament de dades– podia ser una gran aliada per a la recerca. Però, com amb cada guany tecnològic, cal donar-li la volta i plantejar-se quines conseqüències pot tenir.
Fa ara una mica més de cinquanta anys que Eduardo Galeano va escriure Las venas abiertas de América Latina, una obra amb fort esperit polític en la qual denunciava l’espoli i la destrucció centenària del subcontinent. Eren llavors els anys setanta i Llatinoamèrica vivia temps convulsos: primer amb els efectes de la crisi del petroli del 73, seguida d’una època fosca sota l’ombra de la Operació Còndor, un pla internacional de repressió i terrorisme d’Estat que va ofegar Llatinoamèrica en violentes dictadures durant més de dues dècades.
Fins a quin punt s’han despolaritzat els discursos polítics sobre la qüestió nacional els darrers anys a Catalunya? Què ha passat amb la polarització dels debats després del 2017? Si s’ha produït una despolarització del discurs a les xarxes per part dels partits, com i per què s’ha produït? Hem fet una anàlisi dels discursos dels principals partits polítics i entitats socials catalanes des del 2017 fins el 2023.
El disseny centrat en l’usuari es defineix pel fet de posar les necessitats dels usuaris al centre. Durant el procés de disseny, s’incorporen les característiques del context i els punts de vista dels usuaris com a elements principals en la conceptualització i la presa de decisions. El resultat és un producte o servei ajustat a les necessitats de les persones.
Les xarxes socials són una part essencial del dia a dia dels adolescents. En particular, TikTok i Instagram s’han convertit en les plataformes més utilitzades pels joves, fins al punt que influeixen en la seva manera de comunicar-se, expressar-se i, fins i tot, en la seva identitat. Aquesta realitat ha generat preocupació entre educadors, famílies i experts en salut mental, ja que sovint es debat si l’ús d’aquestes plataformes pot tenir un impacte negatiu en el benestar i la vida social dels adolescents. Ara bé, què pensen els mateixos adolescents sobre aquestes xarxes socials? Quin efecte creuen que tenen en la seva vida diària?
La visita a Barcelona del famós escriptor estatunidenc de ciència-ficció Ted Chiang, en el marc la quarta edició del Festival 42, va gaudir de bona cobertura mediàtica en l’àmbit local, no sols pel seu caràcter d’autor consagrat en el seu gènere, sinó per algunes de les afirmacions que va donar tant a mitjans de comunicació com en les seves dues participacions en les taules del festival. Amb aquesta segona part es completa la crònica de la seva visita, iniciada en un article previ.
La visita a Barcelona del famós escriptor estatunidenc de ciència-ficció Ted Chiang, en el marc la quarta edició del Festival 42, va gaudir de bona cobertura mediàtica en l’àmbit local.
Quan reps l’encàrrec d’elaboració d’un pòdcast a partir d’un text teatral, tens tot un repte al davant. En primer lloc, perquè no és el contingut ni format habitual de Parenthesis. En segon, perquè has de fer un producte diferenciat però a la vegada en sintonia amb l’estil del pòdcast dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC) de la UOC.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca