Qui paga quatre euros per un cafè en un establiment cuqui?, preguntava una amiga. Qui prefereix un raquític brunch a un bon esmorzar pel mateix preu? Doncs, és clar: els turistes i els mal denominats expats (ja que la seva expatriació no ha estat forçosa, sinó fruit del capitalisme global i extractiu). En aquest article, m’agradaria unir dues idees anteriorment desenvolupades en aquesta revista: el problema actual de l’habitatge i el paper del disseny en la reorganització de les ciutats. Tot això travessat per un altre problema: el de la gentrificació turística.
Fins fa relativament poc temps, la manera més coneguda d’expulsió dels habitants originaris de barris determinats era la denominada gentrificació. A partir de polítiques per a la regeneració urbana, zones abans deteriorades es revaloren i nous habitants amb més poder adquisitiu s’hi instal·len, de manera que en desplacen els originaris que no poden assumir aquest nivell de vida. És difícil assenyalar ciutats que no hagin patit algun tipus de gentrificació als seus barris: des de Barcelona a Lisboa, passant per São Paulo.
El disseny exerceix un paper crucial en la gentrificació, ja que pot influir en la transformació dels barris i en la dinàmica social i econòmica de les comunitats. D’una banda, el disseny arquitectònic i urbà actua en la revitalització d’àrees suposadament deteriorades, i també en la creació i millora d’espais públics. És igualment rellevant el paper del disseny de la identitat visual i el branding, ja que el disseny gràfic i la identitat visual d’un barri poden influir en la seva percepció.
La gentrificació turística
Aquests àmbits són pràcticament els mateixos en què el disseny intervé en els denominats processos de turistificació: disseny urbà i arquitectònic, i, en l’àmbit visual, a la imatge corporativa s’afegeix un èmfasi en la senyalística, ja que la comunicació visual ajuda a guiar els turistes i a millorar la seva experiència. Així com el disseny gràfic i la identitat visual d’una ciutat són fonamentals en les campanyes de màrqueting turístic, les imatges atractives i els missatges clars poden augmentar la visibilitat de la ciutat i atreure més turistes.
El procés de turistificació implica una adaptació progressiva dels establiments per als turistes, transformació que afecta horaris, preus, idiomes d’atenció i, fins i tot, el tipus de productes exposats. Tanmateix, la conversió de l’habitatge en una nova mercaderia turística és una de les manifestacions més genuïnes del procés actual de turistificació i també la seva conseqüència més greu, tenint en compte que ara mateix és el problema més important per a la societat espanyola, d’acord amb l’Eurobaròmetre (2024).
Així doncs, tenint en compte que tots dos fenòmens estan relacionats, Gotham (2005) utilitza per primera vegada el terme de «gentrificació turística», definit com un desplaçament de la població originària també pressionada per la proliferació de llocs d’entreteniment i d’altres vinculats més o menys al turisme, en què la població resident se substitueix per una no-població, entesa com una població molt mòbil i sense vincles de permanència amb aquest espai (Sorando i Ardura, 2018).
L’estètica de la ‘turistificació’
En termes de disseny, es tracta de paisatges turístics pel que fa a l’escena urbana fàcilment recognoscibles a tot arreu del món. Són, en cert sentit, paisatges de la globalització, en la seva dimensió més banal i estètica més deteriorada (Calle, 2020, pàg. 20). Especialment als centres ocupats per les franquícies de restauració internacionals que contribueixen a aquesta imatge urbana deteriorada, amb una presència forta d’elements turístics que generen soroll visual.
També hi ha un altre tipus d’estètica, més depurada, com la present als cafès i altres establiments que presenten una paleta idèntica de colors neutres i materials, acompanyats per una mateixa carta de productes a preus desorbitats. D’aquesta manera, com a reacció en contra d’aquest procés de disseny deliberadament estandarditzat (cuqui), hauríem de reivindicar l’estètica del bar vell de barri? Per què considerem que el disseny és per als qui venen a ocupar els espais del veïnatge?
Debats sobre disseny i regeneració urbana
Aquesta va ser una de les qüestions plantejades en el marc del congrés «Expandiendo los márgenes» en una de les ponències, Making places through design, que va tractar sobre el disseny en projectes de regeneració urbana, atès que una de les conseqüències col·laterals de millorar els espais urbans és que, de vegades, apareix la gentrificació turística. Si l’objectiu era millorar la vida de les persones i, de fet, això succeeix quan aquests espais són apropiats per a la ciutadania per a la qual van ser dissenyats, aleshores, on és el punt en què una cosa benintencionada es capgira?
És clar que hi ha altres factors que operen en aquests processos (la ubicació, la composició social del barri, etc.) i el converteixen en un assumpte molt complex. No podem culpabilitzar el disseny per millorar la vida de les persones, però és clar que aquestes transformacions expulsen atraient nous negocis i residents (fixos o flotants) que canvien radicalment el paisatge humà.
El turisme i la gentrificació s’articulen a partir de les polítiques urbanes: les decisions sobre zonificació, els incentius fiscals i les regulacions de construcció. I en la seva execució, el disseny hi exerceix un paper. Papanek va afirmar que «el disseny intenta que les persones comprin coses que no necessiten amb diners que no tenen per impressionar persones a les quals no els importa» (2006, pàg. IX). Aquesta visió del disseny és la que influeix en el foment d’esdeveniments i activitats culturals així com la creació d’infraestructura específica per al turisme, com hotels, restaurants i botigues.
I per evitar-ho, les polítiques han de canviar. En aquest sentit, el disseny s’ha de posicionar en benefici dels moviments socials que reivindiquen tots aquests canvis. Des d’accions que consciencien com les que recull De la Jara (2019) al Perú, fins a altres maneres d’activisme, que tinguin com a objectiu la regulació d’aquesta activitat i de les seves conseqüències en termes de l’habitatge. Els pròxims anys seran decisius en aquesta comesa.
Per saber-ne més:
CALLE VAQUERO, Manuel de la (2019). «Turistificación de centros urbanos: clarificando el debate». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, n. 83, pàg. 1-40. DOI: http://dx.doi.org/10.21138/bage.2829
DE LA JARA NOVOA, Andrea Lucía (2019). «El papel del diseño de la información en la comprensión de los efectos de la gentrificación de los barrios populares del Perú». Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas (UPC) [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/10757/626469
EUROBAROMETER (2024). «Youth survey 2024». Eurobarometer, [en línia]. Disponible a: https://europa.eu/eurobarometer/surveys/detail/3392
GOTHAM, Kevin Fox (2005). «Tourism gentrification: The case of New Orleans’ Vieux Carre (French Quarter)». Urban Studies, vol. 42, núm. 7, pàg. 1099-1121. DOI: https://doi.org/10.1080/00420980500120881
PAPANEK, Victor (2006). Design for the Real World: Human Ecology and Social Change. 2a. ed. Londres, Anglaterra: Thames & Hudson [en línia]. Disponible a: https://monoskop.org/images/f/f8/Papanek_Victor_Design_for_the_Real_World.pdf
SORANDO, Daniel; ARDURA, Álvaro (2018). «Procesos y dinámicas de gentrificación en las ciudades españolas». Papers. Regió Metropolitana de Barcelona. Territori, estratègies, planejament, núm. 60, pàg. 35-47 [en línia]. Disponible a: https://www.raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/339239/430199
Imatge de portada:
Foto d’Afta Putta Gunawan / Pexels
Citació recomanada
SAN CORNELIO, Gemma. «Cafès ‘cuquis’: disseny, turisme i gentrificació». COMeIN [en línia], maig 2025, no. 154. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n154.2532
