El pes de la palla

Què pesa més, un quilo de palla o un quilo de plom? Amb aquesta pregunta acostumem a entabanar als infants per donar-los una explicació sobre la diferència entre pes i volum. Quan algú respon que un quilo de palla pesa més que un de plom, suposadament ho fa valorant el seu volum, que, visualment, és més elevat.

Si fem la pregunta a una persona experta en física ens dirà que en realitat el pes no és el que estem intentant esbrinar, sinó la massa. I que les forces que actuen sobre el plom i la palla no són les mateixes, per la qual cosa la palla pesa una mica menys perquè desplaça més aire amb el seu volum. Però si ens parem a analitzar tot el que ens comunica la palla, i que condiciona la nostra resposta, el resultat ja són figues d’un altre paller.

En aquest text es posa de manifest l’oportunitat de treball comunicatiu en el desenvolupament de nous materials, i es pren com a exemple el miceli. Aquest biomaterial comunica de manera visual –i també tàctil– un conjunt de connotacions que no s’alineen amb els valors actuals del seu potencial constructiu.

Textures de palla i plom

Font: Composició generada amb Openart emprant el ‘prompt’ següent: «One big cube of straw with small balls of metal, on a plate, white background.» [Data de consulta: novembre 2024]

Separar el gra

Puc definir la palla com el conjunt de tiges de cereals resultant d’una collita, un cop separades del gra. Són flexibles i amb una superfície llisa i brillant. Les he vist en diferents tons de groc i daurat. Les tiges són tubulars i lleugeres, fugisseres. Se’n solen fer paquets amb cordills o plàstics, formant les «bales de palla» que poblen els paisatges agraris. Per a mi la palla és natura, i també és un material constructiu. És més aviat poc resistent, com s’explica en el conte d’Els tres porquets.

En funció del nostre context sociocultural hi relacionarem connotacions de natura, d’alimentació o també n’interpretarem les qualitats constructives. Però si la contextualitzem com a element estructural, el dels maons de tova, podem valorar la seva utilitat, entenent que la funció de la palla és evitar que els maons s’esquerdin quan s’eixuguen.

Podríem ampliar la lectura d’aquest material amb l’experiència de cadascuna de les persones que hi entrin en contacte. La lectura que es faci de la palla dependrà dels ulls del qui mira, de les mans de qui la toca, i de les múltiples dimensions sensorials en què podem interpretar els materials, més enllà del pes i del volum. Dependrà també de la relació que cadascú estableix amb l’objecte, atenent la materialitat, usos i capital simbòlic i cultural (Bartomeu i Massaguer, 2024).

El punt de vista és encara més important quan parlem de nous materials, com els que es presenten al MATERFAD sota l’etiqueta de #Neomateria. Els nous materials es dissenyen i es fabriquen, i les seves característiques connotades esdevenen clau en aquest procés. Aquest és el cas del miceli: un fong que es pot cultivar en forma de maó, i que forma part d’una generació de materials sostenibles d’origen biològic, amb gran capacitat per reproduir-se i sobreviure en ambients extrems.

Construir amb fongs

Quan toco una paret de miceli em fa la sensació que toco un cos sense vida. És suau, una mica tou en la superfície, com si acaronés un formatge brie. Però si intento enfonsar-hi els dits no puc: és molt dur. La seva temperatura és alta, potser encara és viu. Sento que m’enganya, però no sé com. Penso en els edredons flonjos i suaus, que també enganyen. Abriguen tant o més que les mantes pesades.

El maó de miceli té un pes extraordinàriament baix i amb alta resistència mecànica. La paret cel·lular d’aquest fong forma una xarxa microscòpica de filaments que funciona a manera d’armadura, i d’aquí en neix la resistència. Myceen, l’empresa que desenvolupa aquest biomaterial, valora la seva capacitat d’aïllament, per tant, pot tenir un futur en l’àmbit de la insonorització acústica i tèrmica. D’altra banda, també en destaca la capacitat d’unió cohesiva natural. En tractar-se d’una matèria gomosa i cultivable, els mòduls es poden unir i solidificar en una sola peça.

‘Interface Organism’

Font: Myceen / Tallin Architecture Bienale (2022)

Durant el Festival Blend 2024 es van exposar les mostres de diferents nous materials que formen part de la biblioteca del FAD, al Barcelona Design HUB. La selecció incloïa compòsits de marro de cafè compactat amb resina, fibres elaborades amb closques d’ou i cultiu de mòduls constructius elaborats amb miceli, entre d’altres. Totes aquestes neomatèries constitueixen un camp de recerca interessant en termes de disseny i comunicació visual: des de la seva agència, pendent de configurar per l’ús que se li donarà, fins a les seves connotacions, sovint arrelades als usos que se li donaven anteriorment.

De matèria viva a material

Tal com expliquen Maturana i Varela (2003), la lectura dels elements de l’entorn conté una funció de coneixement que determina la nostra ontogènia. Aquesta s’entén com la història del canvi estructural d’un ésser viu en particular. Hi ha un coneixement adquirit evolutivament, amb base biològica, que ens permet diferenciar que una poma arrugada i marró no és apta per ser consumida, i que evita que ens alimentem amb productes deficients, que ens podrien causar un greuge en la salut. Menjant aliments en bon estat sobrevivim, i transmetem el coneixement del medi a la nostra descendència.

De petits aprenem que la pela de la poma ens dona informació sobre el grau de maduració de la fruita, i, juntament amb la textura i la duresa, ens comunica el seu estat. Així, la pell de la poma actuaria com una interfície que ens transmet la disponibilitat d’ús de l’aliment. Si parlem de la poma com un objecte podem dir que conté una disponibilitat latent, com en diu Gui Bonsiepe (1993), i aquesta informació és configuradora de la nostra experiència sensible.

Quines són les creences que projectem sobre els nous materials? Estan vinculades amb els anteriors usos? Com té lloc la resignificació d’una matèria viva en material? Si de la roca tallada en diem pedra, i de l’arbre talat en diem fusta, cal buscar una nova paraula per al fong construït?

Intervenció sobre imatge d’estoc Vecteezy ‘Raised by a tree’ (esquerra) i intervenció sobre imatge Myceen de Làmpada ‘Grown to shed light’ (dreta), totes dues d’Elena Bartomeu (2024)

Font: Elena Bartomeu / Vecteezy / Myceen

Per saber-ne més:

ARQUITECTURA SOSTENIBLE (2021). «Materiales innovadores para una construcción sostenible». Arquitectura sostenible [en línia]. Disponible a: https://arquitectura-sostenible.es/materiales-innovadores-construccion-sostenible/

BARTOMEU, Elena; MASSAGUER. Lluc (2024). «Material Agency in Book Design». A: Aron D. (ed.). P(R)eferences of Design. En prensa. Budapest: Cumulus.

BONSIEPE, Gui (1993). Del objeto a la interfase. Buenos Aires: Infinito.

FAD (s.d.). «Neomateria». MATERFAD [en línia]. Disponible a: https://www.fad.cat/materfad/es/services/10230/neomateria

MATURANA, Humberto; VARELA, Francisco (2003). El árbol del conocimiento. Buenos Aires: Lumen.