«Barcelona acull l’ecosistema més important de formació en disseny d’Europa», segons Jose Luis de Vicente, nou director del Museu del Disseny de Barcelona. Una afirmació contundent que ens porta a un paral·lelisme amb el món natural. Igual que un ecosistema natural, el del disseny està format per organismes vius que es relacionen entre si i amb el seu medi. En aquest sistema, els organismes, que no són totalment homogenis, formen una comunitat i comparteixen fluxos d’energia.
L’afirmació que obre aquest article es va posar sobre la taula en una trobada d’EDIVI, Xarxa de centres d’ensenyament superior de disseny per a la innovació social i la sostenibilitat (de la qual la UOC forma part) amb la direcció del Museu. En aquesta xarxa, com en els ecosistemes naturals, es comparteixen fluxos d’energia en forma de col·laboració entre centres d’ensenyament. Es crea vida mitjançant projectes que fomentin l’educació en disseny per a la innovació social i la sostenibilitat per mitjà del treball conjunt amb les comunitats ciutadanes i actors involucrats en problemàtiques de cada cas. Organismes, doncs, que es relacionen entre si per construir un medi habitable de la millor manera possible. Aquí, el disseny hi té un paper molt important.
I si seguim amb la metàfora natural, ja fa anys que hi ha superpoblació (l’espècie ha superat una mida sostenible en el seu entorn particular) a la ciutat de Barcelona pel que fa a graduats en disseny, cosa que pot comportar saturació. Només a la Ciutat Comtal, hi ha més de 10 centres de formació en Disseny (Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, 2018). Es tracta, per tant, d’un possible overbooking de professionals potencials del disseny localitzats en una sola població.
Mapa del disseny a Espanya
Font: Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (2018). ‘España Diseña. ED25. 25 ediciones de los Premios Nacionales de Diseño’. Madrid
S’haurien d’estudiar les taxes d’atur en el sector, els nivells de precarietat o l’emigració d’aquests graduats i graduades de centres de formació en disseny a Barcelona per poder afirmar si la saturació té conseqüències negatives o no per a aquest ecosistema. Aquest tema donaria per a una tesi doctoral.
El que és segur és que aquesta alta concentració de centres de formació en disseny a la Ciutat Comtal ha portat, durant molts anys, a una competitivitat (sovint intensa) entre centres. Aquesta es podia veure anys enrere (i parlo en passat perquè l’objectiu d’aquest article és visibilitzar, en les properes línies, com es relacionen els organismes d’aquest sistema per crear vida, no per destruir-la) quan els diferents centres estaven pendents del nombre de matrícules, preus, infraestructures de la resta o quan es visitaven, d’incògnit, sessions informatives d’altres centres per captar-ne informació, etc. No sé si aquestes pràctiques continuen existint (segurament sí), però el que és segur és que han augmentat les propostes de construcció col·lectiva que ajuden a connectar organismes i potenciar l’energia entre aquests.
No només competència. Nous espais per a la col·laboració
Tenim, doncs, molts espais de competició, però cada vegada trobem més moments per remar junts, per col·laborar entre centres, tant entre el professorat com, també, entre els estudiants, i crear projectes conjunts.
El curs passat es va celebrar la Jornada Crea, processos creatius en l’ensenyament superior, a la UOC, en la qual es van reunir docents de diferents centres en els camps del disseny, les arts, l’audiovisual i el multimèdia. Van dialogar sobre aspectes rellevants de la docència en disseny: la materialitat i traducció medial en línia; la documentació del procés de treball i aprenentatge, i l’avaluació qualitativa i el feedback. Deixar de banda la competitivitat per compartir coneixements i experiències des de la visió de diferents centres universitaris va ser del tot enriquidor.
‘Processos creatius en l’ensenyament superior’
Font: UOC
A l’inici, hem parlat d’EDIVI. Aquesta seria una xarxa en què la col·laboració entre centres és el fil conductor de la seva activitat. Tant docents com estudiants de diferents centres, amb el suport del Museu del Disseny de Barcelona, comparteixen projectes i coneixements que ajuden a enriquir la seva activitat.
De fet, el Museu del Disseny de Barcelona actua com a aglutinador, dinamitzador i punt de trobada dels diferents organismes de l’ecosistema, promovent el treball conjunt i de creació.
El primer exemple d’aquest punt de trobada és Disseny per a la inclusió, un projecte d’aprenentatge i cocreació entre estudiants i col·lectius en diferents situacions de vulnerabilitat, en un retorn bidireccional.
‘Disseny per a la Inclusió’
Font: Ojalá Projects / Museu del Disseny de Barcelona
Per altra banda, tenim Oh!pera, un projecte en què l’aliança entre institucions i escoles es porta a la creació i estrena de quatre òperes de petit format que son representades a diferents espais del Liceu de Barcelona.
‘Cap. 1 - El retorn d’Òh!pera’
Font: Disseny Hub Barcelona
Per acabar, i un exemple més recent, és el treball fet a l’exposició Som aquí. Les dones en el disseny 1900 - avui, que s’inaugura el 17 d’octubre d’aquest 2023. Un grup d’estudiants de diferents centres superiors de disseny de Barcelona va ser convocat per l’Arxiu del Museu per treballar en una part de la recerca de dissenyadores pioneres en l’àmbit del disseny dels anys 1960, 1970 i 1980 en el context català.
Aquests són només alguns dels exemples d’espais on estudiants de diferents centres de formació en disseny treballen per avançar conjuntament en la vida de l’ecosistema i el seu medi, compartint energia i creant comunitat.
Cuidem aquest ecosistema que crea xarxes entre organismes, els impulsa a créixer i a crear vida.
Citació recomanada
MASSAGUER, Lluc. «Barcelona, ecosistema de formació en disseny». COMeIN [en línia], setembre 2023, no. 136. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n136.2361
