En un article publicat en el número 148 de COMeIN, escrivia sobre què impulsa a professionals del disseny a ser docents. En la meva recerca constant per a conèixer i entendre millor el perfil de dissenyadors i dissenyadores, aquesta vegada em pregunto què els impulsa a endinsar-se en un doctorat i ho faig tot parlant amb tres dissenyadores perquè m’expliquin la seva experiència al respecte.
Per arribar a entendre el fenomen, aquesta vegada m’he basat en l’experiència de companyes de professió. Aquest article s’ha d’entendre, doncs, com a una aproximació personal més que com a una recerca en sí mateixa. Em prenc aquest text com a una resposta, en format escrit, a la pregunta que alguna vegada m’han fet col·legues de professió sobre si val la pena, o no, invertir energia a fer un doctorat.
He parlat amb tres dones que m’han ajudat a donar resposta a aquesta qüestió. Es tracta de la Núria Vila, directora creativa, dissenyadora gràfica i docent, que s’està plantejant fer el doctorat; l’Irma Marco, artista, dissenyadora, doctora en Belles Arts, professora i investigadora a la UOC, i la Dácil Roca, concept artist en produccions d’animació, doctora en Arts i professora col·laboradora a la UOC.
Som-hi, doncs!
Des del disseny, què ens impulsa a interessar-nos en un doctorat?
Totes tres coincideixen a dir que el doctorat és una via per a obrir portes a seguir com a professores a la universitat, tasca que ja havien iniciat abans. Tenen vocació docent i relacionen el fet de doctorar-se amb tenir més possibilitats d’estabilitzar-se en l’acadèmia. Tant l’Irma com la Dácil han consolidat la seva posició com a docents universitàries després de doctorar-se.
La Dácil afegeix que també hi ha un component d’aportació significativa a la societat des de la disciplina creativa, més enllà del treball comercial, que encara que rellevant –diu–, és força solitari. La Núria incorpora la idea de validar la recerca que ja està fent com a professional. El què li agrada és investigar i experimentar, però una tesi l’ajudarà a saber que el que fa segueix un procés del tot rigorós.
Què ens aporta el doctorat, com a dissenyadors/ores?
Tant l’Irma com la Dácil, un cop doctorades, continuen vinculades a la pràctica del disseny, fora de les aules, fet que els ha ajudat a aportar la seva experiència des de l’àmbit professional a l’acadèmia i a l’inrevés. Han traçat una línia entre tots dos entorns, enriquint-los mútuament.
Com diu la Dácil, les dues dimensions (l’acadèmica i la creativa) poden retroalimentar-se de manera molt rica si es troben els ponts adequats. D’altra banda, li ha permès aprendre i especialitzar-se mentre investiga en profunditat temes que l’apassionen i que poques vegades tenen espai en els entorns laborals del sector creatiu. Afegeix que ha pogut incorporar eines per articular millor les seves idees i investigar de manera rigorosa, tant en entorns docents com en equips més professionals, enriquint la seva capacitat crítica, d’anàlisi i de resolució de problemes.
I en l’àmbit personal?
Per a la Dácil ha estat tota una experiència (dura i llarga, però molt valuosa). Ha guanyat en constància i determinació. El procés d’investigar amb profunditat i sostenir un projecte a llarg termini, continua, li ha donat més confiança i l’ha fet més resilient.
L’Irma destaca que el doctorat l’ha connectat amb persones afins amb les quals pot fer xarxa, i també ha enriquit la seva pràctica artística. La Dácil també parla de connexió, però amb ella mateixa, tant amb les seves passions com amb les seves obsessions.
I aquí, jo mateixa afegeixo alguns aspectes més, a partir de la meva experiència. El doctorat t’obliga a gestionar la incertesa i el desconegut. De fet, justament una tesi doctoral serveix per a descobrir allò que desconeixem i obrir nous camins entre allò que ja han escrit altres investigadors i investigadores i la nostra aportació. Aprenem a estructurar allò que tenim al cap: sistematitzar, definir objectius clars, temporalitzar les nostres accions, definir els «què», els «per què», els «com» i els «quan». Ens obliga a estar obertes a noves mirades, a deixar enrere els nostres prejudicis i a autorevisar-nos. En el camí aprenem a afegir rigor a allò que expliquem i a com ho fem. Col·laborem amb altres agents, de tota mena (investigadors/ores, professionals d’altres disciplines, ciutadania...), fet que ens obre les portes a conèixer altres experiències i punts de vista. Cultivem la paciència, aprenem a gaudir de l’espera i ens acostumem a qüestionar tot allò que ens envolta.
Tot plegat no només ens ajuda en l’àmbit acadèmic sinó que també ho podem aplicar a la nostra activitat professional, així com al nostre vessant més personal.
Recomanacions per a dissenyadors/es que estan pensant a fer un doctorat
La Dácil recomana que, si volem cursar un doctorat, triem un tema que realment ens apassioni i que connecti fortament amb els nostres valors, perquè serà un camí molt llarg i, moltes vegades, tortuós. I, sobretot, que cerquem una comunitat de suport (col·legues, mentors, xarxes de recerca…). Fer un doctorat en solitud –afirma– és molt complicat.
L’Irma assegura que desenvolupar una tesi és una experiència molt recomanable. Hi ha molts mites sobre la dificultat de fer un doctorat, però, si hi ha una bona planificació, s’escull un tema que ens interessi i s’acota bé –diu–, es gaudeix.
Si un cop has llegit aquest article t’animes a iniciar un doctorat, a la UOC, dins el Programa de Doctorat d’Humanitats i Comunicació, tenim diverses línies de recerca que abracen el disseny –entre elles, Estudis de disseny; Estudis crítics sobre cultura digital, disseny i comunicació en xarxa, o Sostenibilitat, storytelling i disseny– a les que pots adherir-te.
Gràcies, Núria, Irma i Dácil per compartir les vostres experiències en aquest article. Fer un doctorat, com hem vist, és enriquidor, motivador i, sí, també, requereix molta energia i temps, però obre portes acadèmiques i professionals, ens ajuda a potenciar diverses competències aplicables en molts àmbits, també en el creatiu, i ens fa créixer tant en l’àmbit acadèmic com en el professional i personal.
Per saber-ne més:
MASSAGUER, Lluc. «Què impulsa a professionals del disseny a ser docents?». COMeIN [en línia], novembre 2024, no. 148. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n148.2473
Imatge de portada:
Fotografia de Siora Photography / Unsplash.
Citació recomanada
MASSAGUER, Lluc. «Què impulsa a professionals del disseny a fer un doctorat?». COMeIN [en línia], setembre 2025, no. 157. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n157.2558
