El disseny centrat en l’usuari es defineix pel fet de posar les necessitats dels usuaris al centre. Durant el procés de disseny, s’incorporen les característiques del context i els punts de vista dels usuaris com a elements principals en la conceptualització i la presa de decisions. El resultat és un producte o servei ajustat a les necessitats de les persones.
El disseny centrat en l’usuari va sorgir com una resposta a dècades de productes i serveis dissenyats sense tenir en compte les persones que els farien servir. Un dels principals desenvolupadors del concepte va ser Donald Norman, qui durant els anys noranta va posar en relleu la necessitat de tenir en compte els interessos reals de les persones, i va desenvolupar un conjunt de tècniques que garantien que no era l’humà qui s’havia d’adaptar als emergents dispositius tecnològics, sinó que eren la tecnologia i els processos de disseny els que havien d’amotllar-se a les característiques físiques i cognitives de les persones. Aquest conjunt de tècniques, denominades usabilitat, amb el canvi de segle s’han consolidat amb el que coneixem com a disseny d’experiència d’usuari (UX design). Avui dia, molts dissenyadors i dissenyadores pensem, però, que el user-centric design no és suficient per fer front a alguns reptes contemporanis.
El disseny centrat en l’usuari deixa fora de focus molts elements necessaris per a la pràctica sostenible del disseny. Si l’usuari és al centre, vol dir que la sostenibilitat no hi és, ni la responsabilitat social, ni el decreixement econòmic. Què podem fer per adoptar una visió més àmplia del disseny, més enllà del focus en l’individu humà?
Disseny més enllà de l’humà
El dissenyador i investigador Paul Coulton es va formular aquesta pregunta en la seva intervenció al congrés «Expanding the Margins», organitzat a la UOC per l’equip de disseny dels seus Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC), el mes de desembre de 2024. Lluny de deixar de realitzar projectes que aborden necessitats d’usuaris, o millores en la UX, el que ens proposa Coulton és cercar una aproximació al disseny més enllà de l’humà (more-than-human design). Per exemple, l’adopció d’un disseny d’aquest tipus en un procés per crear una interfície consideraria elements no humans com ara el model de negoci, la regulació legislativa, el clima, els virus, els algoritmes, les dades que genera i en les quals es fonamenta, etc. Habitualment, el disseny d’apps prioritza l’accés a la informació i l’assoliment de fites per part de l’usuari. La reducció del temps d’ús per evitar el consum energètic del dispositiu no acostuma a ser una prioritat o insight durant les fases de conceptualització i producció del disseny. Fer-ho implicaria tenir en compte tot de recursos legislatius, econòmics, tecnològics i climàtics que acostumen a quedar-nos fora de l’abast.
L’autor va presentar una manera de fer front a la necessitat d’ampliar punts de vista denominada ontografia especulativa, que ens permet representar els projectes i futurs recollint el punt de vista d’una diversitat múltiple d’usuaris, alguns d’ells no humans. A través d’una revisió crítica del con de futurs de Joseph Voros (2003), reclama la manera que allò impossible, que està implícit en la representació, precisament pel fet de quedar fora, esdevingui també un material per al disseny i una oportunitat de dissenyar.
Interpretació pròpia del con de futurs (Voros, 2003), sobre imatge de l’entrada «Disseny Especulatiu» del ‘Design Toolkit’
Font: ‘Design Toolkit’ (UOC, 2025)
‘Xenodisseny’
La dissenyadora i investigadora Johanna Schmeer també realitza pràctiques d’ampliació del punt de vista. Un dels seus projectes més coneguts és Bioplastic Fantastic, on proposa el disseny de productes i organismes que emergeixen del sector biotecnològic i estan pensats per a l’alimentació humana. Són comestibles, però no són menjar tal com el coneixem.
Entorn domèstic inspirat biològicament i set de productes que produeixen aliments a través de la fotosíntesi
Font: creació de Johanna Schmeer (2014) i fotografia de ‘Dezeen’
L’autora critica el disseny centrat en l’ésser humà per la seva tendència a crear modes de producció i consum insostenible, i pel reduccionisme de centrar-se en l’experiència de l’usuari humà. Aquest fet genera una supressió de les idees més imaginatives i divergents, i Schmeer suggereix que els enfocaments més efectius per abordar els desafiaments contemporanis del disseny serien els sistèmics (Schmeer, 2019).
Així, recull el prefix xeno-, utilitzat en el context del realisme especulatiu per a descriure tècniques per a l’alienació i l’alteritat com a formes productives de pensar sobre el desconegut, i el suma al disseny. Xenodisseny s’entendria, doncs, com un enfocament sistèmic del disseny, que es fusiona amb el disseny especulatiu per qüestionar qui i com té agència en el disseny, i per què. Amb el xenodisseny, Schmeer reposiciona la perspectiva humana dins la miríada de punts de vista d’un entramat sociotecnològic. Sense negar la perspectiva humana, reconeix que és impossible adoptar-ne una altra, com a éssers humans que som, però sí que cerca i presenta tres tècniques per aproximar-la:
Disseny centrat en l’objecte. Com a resposta al disseny centrat en l’usuari, desenvolupa l’entramat sociomaterial de l’objecte, incloent-hi tècniques com ara l’ontografia especulativa. Aquesta és la técnica que també adopta Paul Coulton.
Aproximacions discursives. Recull tècniques de disseny que es mouen entre els pols de la ficció i el realisme, i el disseny concret i abstracte, generant processos de disseny centrats en «què està passant en realitat» enlloc de en les preguntes what if del disseny especulatiu o what could be del disseny prospectiu i les futuritzacions. Les aproximacions discursives al disseny inclouen converses i representacions com ara la intervenció gràfica que encapçala l’article «Compromís i disseny», publicat a l’ADI-Book 2024.
Crítica funcional. Supera la dicotomia contemporània del disseny projectat per ser utilitzat i del disseny projectat per crear debat i pensament crític. Un exemple de crítica funcional seria tenir al menjador de casa la taula dissenyada per Marc Ligos, que no es pot fer servir si no té un comensal assegut en una cadira. El dissenyador es pregunta quin sentit té un objecte més enllà del subjecte que el fa servir, posant de manifest que la gran majoria d’artefactes que ens envolten són antropocèntrics.
‘RECIPRO_CREACIÓ nº 4: TAULA’
Font: creació de Marc Ligos (2008) i fotografia de Jordi Vendrell
Amb aquestes estratègies podem repensar les pràctiques de disseny centrades exclusivament en l’usuari i obrir la porta a un disseny expandit, que entengui la pràctica com una activitat sociomaterial que inclogui i faci partícip tot d’agents no només humans.
NOTA:
La recerca «Designing more than human futures», de Paul Coulton, es publicarà a l’Editorial UOC com a capítol del llibre Expandiendo los márgenes. Investigación en diseño, resultant del congrés homònim. La conversa i reflexió final estaran també disponibles en el Pòdcast Ràdio Congrés. L’equip de Dis-seny dels ECIC està format per Gemma Foglia, Lluc Bartomeu, Irma Massaguer, Efraín Marco i Elena San Cornelio.
Per saber-ne més:
BARTOMEU, Elena (2024a, novembre). «El pes de la palla». COMeIN [en línia], no. 148. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n148.2478
BARTOMEU, Elena (2024b). «Compromís i disseny». A: Blasi, J., Escoda, N. i Jaria, C. Adi book 2024: Premios Adi = Premios Adi = adi award. Madrid: Experimenta Editorial. ISBN:978-84-09-66607-2.
COULTON, Paul (2024, 4 de desembre). «Designing more than human futures». Ponència. Expanding the margins. International Conference on Design Research, Barcelona, Spain.
SCHMEER, Johanna (2019). «Xenodesignerly ways of knowing». Journal of Design and Science, no. 5, pàg. 1-21 [en línia]. Disponible a: https://jods.mitpress.mit.edu/pub/6qb7ohpt/release/3
VVAA (2025, 7 de març). «Disseny especulatiu». Design Toolkit [en línia] Disponible a: https://design-toolkit.recursos.uoc.edu/disseny-especulatiu/
Citació recomanada
BARTOMEU MAGAÑA, Elena. «Més enllà del ‘user-centric design’». COMeIN [en línia], abril 2025, no. 153. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n153.2527
