'Pint of Design'

El passat mes de maig va tenir lloc el cicle de conferències Pint of Science, que des de l’any 2013 fa arribar la recerca més puntera als bars de moltes localitats catalanes i d’arreu del món. Des del grup de recerca Mediaccions, vam organitzar la presentació «Els llibres et parlen? Escolta el Disseny», una xerrada amb finalitat divulgativa per tal de compartir coneixements sobre tres conceptes presents en la nostra recerca, que son l’agència material, els sentits i el disseny.

La Lluc Massaguer, l’Irma Marco i jo mateixa, Elena Bartomeu, vam presentar el treball que fem entorn el disseny, durant una sessió del Pint of Science al bar La Iguana, de Barcelona, després d’una interessant xerrada sobre epigenètica psiquiàtrica. Les conclusions del públic van ser, contra tot pronòstic, que el disseny i l’agència material tenen molt més a veure amb l’epigenètica i la psicologia del que nosaltres ens havíem imaginat!

Què és l’agència material?

La xerrada va començar amb una definició de l’agència material, que els organitzadors i organitzadores van introduir mitjançant un Kahoot. La resposta correcta no era «una empresa de viatges i souvenirs», com molts dels assistents ja van intuir. L’agència material en disseny es defineix com la capacitat d’un objecte per fer-te actuar.

Molts objectes tenen agència, i alguns en tenen moltíssima, com els botons de les portes del tramvia. Tenen tanta agència que la gent els pulsa abans que s’iluminin.

Botons de la porta d’un tramvia de Barcelona

Font: fotografia d’Elena Bartomeu

En el cas dels llibres, que son el nostre objecte d’estudi, passa quelcom similar: quan veiem un llibre a la taula d’una llibreria, o quan ens acostem els llibres per olorar-los, quan una textura d’una coberta ens fa acaronar el llibre… som nosaltres els qui liderem aquestes accions, o son els llibres els que ens estan cridant, exercint la seva agència?

Escoltar el disseny

Font: fotografia d’Ainhoa Garcia Caruana

Els experts en la ment sempre expliquen l’atracció entre persones i objectes posant les persones al centre, o sigui, quan és l’ésser humà que guia el contacte. Per això ens vam proposar investigar la relació que establim persones i llibres d’una altra manera, posant-les al mateix nivell, per esbrinar si ens estem perdent alguna cosa, i també per saber si quan dissenyem estem atorgant als objectes la capacitat d’activar relacions amb les persones.

Creiem que és rellevant investigar les relacions que mantenim les persones amb els objectes, perquè diferents autors i autores identifiquen les relacions perdurables amb la disminució del consum (Ezio Manzini, 2005; Stuart Walker, 2013; Luján Cambariere, 2022). Hi ha una part del procés de relacionar-se amb un objecte que la fem, sense cap mena de dubte, les persones, i és la de percebre i processar la informació de l’entorn. La nostra recerca és multidisciplinar i encreua diferents models de percepció, amb processos de disseny i també amb l’arqueologia cognitiva, que estudia com la humanitat explica el funcionament de la ment al llarg de la història (Lambros Malafouris, 2013).

Model de percepció de Manuel Guerrero i Cristina Mancilla (2017; en base a Kanizas, 1980; Shiffman, 2002, i Ayres, 2006)

Font: DAYA

Manuel Guerrero i Cristina Mancilla (2017) esquematitzen el procés de percepció en tres parts: en primer lloc, un estímul que és captat pels sentits; en segon lloc, un sistema d’atenció que implica la classificació i selecció de l’estímul, i que pot ser de tipus intel·lectual, motriu o sensorial, i, finalment, una fase de sensació, entesa com la reacció física o psicològica davant l’estímul.

Dins aquest esquema, també s’hi integren els diferents tipus d’estímuls descrits per Jean Ayres (2006), com ara l’estimulació somàtica, que fa referència a tot el cos i a la pell; l’estimulació vibratòria, relacionada amb l’autopercepció; l’estimulació vestibular, vinculada a l’orientació espacial a través de l’oïda interna; l’estimulació visual, que es produeix mitjançant l’ull com a òrgan receptor; l’estimulació auditiva, captada per l’oïda; l’estimulació tàctil, percebuda a través dels receptors somàtics, i, finalment, l’estimulació gustativa, que té com a òrgan receptor la llengua.

Lectura sensorial

Segons Natalia Kucirkova (2022), l’acte de lectura és multisensorial sempre, i implica tots els sentits. Els implica en el moment d’interpretació. Ella es basa en la teoria de la transacció de Rosenblatt (1978), que explica com es va fent un intercanvi d’informacions entre el text i la memòria, però sobretot explica com mentre llegim anem i venim dels records, i de vegades ens emocionem. Quan llegim un llibre de terror podem tenim por, i no la tenim només als ulls. Es produeix una transferència de significats entre sentits, i també una complementarietat de sistemes.

Per llegir fem servir tots els sentits, el tacte l’olfacte, l’oïda i la vista, i Natalia Kucirkova també hi suma un sentit que denomina «invisible» i que és la propiocepció. La defineix com la capacitat de percebre’s a un mateix i ubicar-se en l’espai. Kucirkova anomena així el grup d’estimulacions somàtica, vibratòria i vestibular que hem vist al model perceptiu de Guerrero i Mancilla (2017). Així doncs, interpreta l’acte de lectura no només com una decodificació visual del text sinó com una experiència que activa la memòria i els sentits des del record. Una relació multisensorial.

Per tant, quan les persones que dissenyen projecten un llibre, cal que creïn la part visual (color, tipus de lletra, imatges,…), que pensin en elements per atreure a les persones usuàries i que, a més a més, els generin una experiència d’ús que travessa tots els sentits.

Les característiques de l’agència dels llibres

Després d’un any de investigar i fer tallers i preguntar a les persones assistents si noten que els llibres els interpel·len, o sigui, investigant l’agència material, la resposta ha estat «Sí». Molts participants perceben l’agència dels llibres i objectes editorials amb els que hem conduit la recerca i les expressen així:

«Wanting to keep the object, to run away and steal it».
(L0101)

«Final del franquismo (recuerdo)».
(TMB03)

«I feel attracted to the textures and the richness of experiences inside the box, there is something drowning me in the subtle text, the print isn’t shouting at me, it whispers to come closer».
(BU0502)

«Special effects used in graphic production».
(L0501)

«Because its material, size, appearance, accuracy. It is a very small piece of paper but, at the same time, very aesthetic. Not flashy shape [...]».
(BU1002)

«He sido escogido por la atracción de la pieza hacia lo inconcluso. El estilo gráfico de maqueta sin terminar multiplica la agencia».
(GRB12)

I estudiant cada material i cada resposta, hem pogut concloure que les característiques que els han fet agents, i que milloren el vincle entre objecte i subjecte, són: l’efecte sorpresa, la interacció i manipulació, el contrast entre sentits i les textures variades.

Les properes passes de la recerca inclouen el disseny i producció d’objectes editorials amb alta agència, i, per descomptat, repetir l’experiència d’explicar-ho tot en un bar, amb una pinta de cervesa i en bona companyia.

Per saber-ne més:

BARTOMEU, Elena; MASSAGUER, Lluc (2024). «Material agency in book design». P/References of Design, Cumulus Conference Proceedings Budapest 2024. Volum 1. ISBN: 978-952-7549-02-5.

CAMBARIERE, Luján (2022). El alma de los objetos: Una mirada antropológica del diseño. Experimenta.

GUERRERO-SALINAS, Manuel; MANCILLA-GONZÁLEZ, Cristina (2017). «Interacciones multisensoriales en el diseño». Diseño, Arte y Arquitectura, vol. 1, núm. 2, pàg. 7-25. DOI: https://doi.org/10.33324/daya.v1i2.27

KUCIRKOVA, Natalia (2022). «The explanatory power of sensory reading for early childhood research: The role of hidden senses». Contemporary Issues in Early Childhood, vol. 25, núm. 1, pàg. 93-109. DOI: https://doi.org/10.1177/14639491221116915

MALAFOURIS, Lambros (2013). How things shape the mind: A theory of material engagement. The MIT Press. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/9476.001.0001

MANZINI, Ezio (2005). «Enabling solutions for sustainable everyday life». A: B. Michel (ed.). Sustainable everyday: Scenarios of urban life, pàg. 17-23). Edizioni Ambiente.

ROSENBLATT, Louise M. (1978). The reader, the text, the poem: The transactional theory of the literary work. Southern Illinois University Press.

WALKER, Stuart (2011). The spirit of design: Objects, environment and meaning. Londres: Routledge.