Número 153 (abril de 2025)Despolaritzant els discursos dels partits catalans a X
Mariola Tàrrega
Imatge de l'article de Mariola Tàrrega Despolaritzant els discursos dels partits catalans a X

Fins a quin punt s’han despolaritzat els discursos polítics sobre la qüestió nacional els darrers anys a Catalunya? Què ha passat amb la polarització dels debats després del 2017? Si s’ha produït una despolarització del discurs a les xarxes per part dels partits, com i per què s’ha produït? Hem fet una anàlisi dels discursos dels principals partits polítics i entitats socials catalanes des del 2017 fins el 2023.

Continua llegint... 

Número 153 (abril de 2025)Més enllà del ‘user-centric design’
Elena Bartomeu Magaña
Imatge de l'article d'Elena Bartomeu Magaña Més enllà del ‘user-centric design’

El disseny centrat en l’usuari es defineix pel fet de posar les necessitats dels usuaris al centre. Durant el procés de disseny, s’incorporen les característiques del context i els punts de vista dels usuaris com a elements principals en la conceptualització i la presa de decisions. El resultat és un producte o servei ajustat a les necessitats de les persones.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Clara Virós y Martín, Mònika Jiménez-Morales i Mireia Montaña Blasco TikTok, Instagram i la vida social dels adolescents d’avui dia
Número 153 (abril de 2025)TikTok, Instagram i la vida social dels adolescents d’avui dia
Clara Virós i Martín, Mònika Jiménez-Morales, Mireia Montaña Blasco

Les xarxes socials són una part essencial del dia a dia dels adolescents. En particular, TikTok i Instagram s’han convertit en les plataformes més utilitzades pels joves, fins al punt que influeixen en la seva manera de comunicar-se, expressar-se i, fins i tot, en la seva identitat. Aquesta realitat ha generat preocupació entre educadors, famílies i experts en salut mental, ja que sovint es debat si l’ús d’aquestes plataformes pot tenir un impacte negatiu en el benestar i la vida social dels adolescents. Ara bé, què pensen els mateixos adolescents sobre aquestes xarxes socials? Quin efecte creuen que tenen en la seva vida diària?

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Tsarina Kulaeva i Ronald Sáenz Leandro Ted Chiang: «No és por a la IA ‘per se’, sinó al que el capitalisme és capaç de fer amb aquestes noves tecnologies» (i II)
Número 153 (abril de 2025)Ted Chiang: «No és por a la IA ‘per se’, sinó al que el capitalisme és capaç de fer amb aquestes noves tecnologies» (i II)
Zarina Kulaeva, Ronald Sáenz Leandro

La visita a Barcelona del famós escriptor estatunidenc de ciència-ficció Ted Chiang, en el marc la quarta edició del Festival 42, va gaudir de bona cobertura mediàtica en l’àmbit local, no sols pel seu caràcter d’autor consagrat en el seu gènere, sinó per algunes de les afirmacions que va donar tant a mitjans de comunicació com en les seves dues participacions en les taules del festival. Amb aquesta segona part es completa la crònica de la seva visita, iniciada en un article previ.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Tsarina Kulaeva i Ronald Sáenz Leandro Ted Chiang: «No és por a la IA ‘per se’, sinó al que el capitalisme és capaç de fer amb aquestes noves tecnologies» (I)
Número 152 (març de 2025)Ted Chiang: «No és por a la IA ‘per se’, sinó al que el capitalisme és capaç de fer amb aquestes noves tecnologies» (I)
Zarina Kulaeva, Ronald Sáenz Leandro

La visita a Barcelona del famós escriptor estatunidenc de ciència-ficció Ted Chiang, en el marc la quarta edició del Festival 42, va gaudir de bona cobertura mediàtica en l’àmbit local.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Candela Ollé Construcció d’un pòdcast teatral: el cas d’‘Expulsió’
Número 152 (març de 2025)Construcció d’un pòdcast teatral: el cas d’‘Expulsió’
Candela Ollé

Quan reps l’encàrrec d’elaboració d’un pòdcast a partir d’un text teatral, tens tot un repte al davant. En primer lloc, perquè no és el contingut ni format habitual de Parenthesis. En segon, perquè has de fer un producte diferenciat però a la vegada en sintonia amb l’estil del pòdcast dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC) de la UOC.

Continua llegint... 

Imatge de l'article d'Antoni Roig «Només són negocis»: superrics i supermalvats a la ficció contemporània
Número 152 (març de 2025)«Només són negocis»: superrics i supermalvats a la ficció contemporània
Antoni Roig

En diverses pel·lícules i sèries de ficció recents ens trobem amb una tendència a l’alça: els principals malvats de la funció són bilionaris o col·lectius de bilionaris que actuen com a simple extensió dels seus privilegis. Tot i que això no és nou, com sempre, la ficció ens ajuda a entendre els sentiments i les pors dels temps en què vivim.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Lola Costa Gálvez Aquesta musiqueta de fons
Número 152 (març de 2025)Aquesta musiqueta de fons
Lola Costa Gálvez

Que aixequi l’orella qui hagi escoltat alguna vegada una cançó que li agrada al supermercat, sopant a casa d’alguna amiga o fins i tot mentre esperava que la seva trucada fos atesa a l’ambulatori. Entre 1969 i 2010, Hilo Musical va complir amb la missió de proporcionar bona música a les llars i comerços espanyols que podien pagar-ho. Tot això amb una tecnologia capdavantera en l’era preinternet.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Marta Cambronero Garbajosa Alternatives a X que prefiguren un altre futur per a l’esfera pública
Número 152 (març de 2025)Alternatives a X que prefiguren un altre futur per a l’esfera pública
Marta Cambronero Garbajosa

Amb l’increment «substancial» dels discursos d’odi a X (abans Twitter), milions de persones a tot el món han iniciat la cerca d’alternatives a aquest servei de microblogging. En aquest article es presenten dues d’elles, Mastodon i Bluesky, i s’assenyalen breument algunes de les seves diferències clau, que tenen a veure amb el protocol de comunicació (cosa que, al seu torn, influeix en el sistema de moderació de continguts) i amb el model de propietat.

Continua llegint... 

Imatge de l'article de Cristina Figueras Franquesa SUM: quan la lluita contra la desinformació la lidera la gent gran
Número 152 (març de 2025)SUM: quan la lluita contra la desinformació la lidera la gent gran
Cristina Figueras Franquesa

En plena era digital, la desinformació s’ha convertit en un dels grans reptes del nostre temps. Les notícies falses es propaguen a una velocitat alarmant, afecten la percepció de la realitat i generen impactes socials i polítics significatius. Aquest fenomen erosiona la cohesió social i posa en perill la integritat informativa, ambdós elements essencials per al bon funcionament de la democràcia. Segons el Fòrum Econòmic Mundial, la desinformació és una de les principals amenaces globals a curt termini.

Continua llegint... 

Números anteriors
Twitter @UOCinfocom
Twitter @UOCuniversitat