Número 153 (abril de 2025)

Ted Chiang: «No és por a la IA ‘per se’, sinó al que el capitalisme és capaç de fer amb aquestes noves tecnologies» (i II)

Zarina Kulaeva, Ronald Sáenz Leandro

La visita a Barcelona del famós escriptor estatunidenc de ciència-ficció Ted Chiang, en el marc la quarta edició del Festival 42, va gaudir de bona cobertura mediàtica en l’àmbit local, no sols pel seu caràcter d’autor consagrat en el seu gènere, sinó per algunes de les afirmacions que va donar tant a mitjans de comunicació com en les seves dues participacions en les taules del festival. Amb aquesta segona part es completa la crònica de la seva visita, iniciada en un article previ.

Al relat Catching Crumbs from the Table –originalment publicat en la revista Nature i després inclòs en l’antologia Stories of Your Life and Others (2002) com The Evolution of Human Science – Ted Chiang planteja una ficció especulativa en la qual la ciència humana ha estat superada per sistemes avançats d’anomenats «metahumans», deixant la tasca científica relegada al mer exercici d’interpretar i comunicar les conclusions generades per aquestes entitats. La reflexió que obre aquest petit conte sobre la relació entre humans i màquines també ofereix un marc ric per a pensar en el paper de les intel·ligències artificials (IA) i de l’humà en la creació artística.

 

«We need not be intimidated by the accomplishments of metahuman science. We should always remember that the technologies that made metahumans possible were originally invented by humans, and they were no smarter than we.»

 

Ted Chiang (Catching Crumbs from the Table, 2000)

 

La visita de Chiang es va donar uns mesos després que el seu article «Why A.I. Isn’t Going to Make Art», publicat el mes d’agost de 2024 en la famosa revista setmanal The New Yorker, tornés a ventar el debat en el qual han estat involucrats artistes i científics de forma acalorada des de la popularització de les IA generatives (DALL-E, ChatGPT, MidJourney, etc.) en els últims anys.

 

De manera general, en aquest article Chiang argumenta que les IA no poden crear art autèntic perquè manquen de la capacitat humana per a prendre decisions artístiques significatives. L’autor compara els algorismes amb eines que operen sobre patrons existents en grans bases de dades, replicant estils sense comprendre’ls. Per a ell, l’art autèntic no es limita a la combinació d’elements, sinó que implica intencionalitat, subjectivitat i un marc humà per a interpretar el món. Aquesta és una idea que l’autor ja desenvolupava en l’assaig titulat «ChatGPT Is a Blurry JPEG of the Web», publicat un any abans en la mateixa revista.

 

Debats sobre IA i creativitat

 

La visió de Chiang, a grans trets, dialoga amb el concepte de creativitat transformativa proposat per Marcus du Sautoy a The Creativity Code (2019). Du Sautoy distingeix entre creativitat exploratòria (experimentar dins d’un marc existent), combinatòria (fusionar elements de diferents marcs) i transformativa (canviar els marcs mateixos). Seguint aquesta classificació, la postura de Chiang indica que les IA poden operar en els primers dos nivells, però flaquegen en la capacitat transformativa que seria intrínseca a la creativitat humana.

 

En contrast, alguns autors han respost a les idees de Chiang argumentant que la seva definició d’art resulta massa restrictiva. Per exemple, a «What Ted Chiang’s New Yorker Essay Gets Wrong About Art and AI», Jesse Damiani subratlla que l’art ha adoptat formes radicalment diferents al llarg de la història, des de la pintura sobre llenç fins a la poesia digital. Per a ell, les IA no competeixen amb els humans, sinó que amplien la seva capacitat creativa. Per part seva, Matteo Wong, a «Ted Chiang Is Wrong About AI Art», afegeix que moviments com el dadaisme i el surrealisme van incorporar elements d’atzar i automatització, desafiant la noció que l’art ha de ser completament intencional. El recent experiment realitzat per l’escriptor Jorge Carrión i el col·lectiu Taller Estampa, no obstant això, ha posat de manifest que, a diferència del surrealisme, que buscava explorar l’inconscient humà, la col·laboració amb les IA convida les màquines a participar en la narrativa i la construcció poètica, obrint noves possibilitats al que anomenen escriptura artificial.

 

Aquests arguments connecten amb les idees proposades a Framers (2021), on Kenneth Cukier i uns altres destaquen la primacia de la capacitat humana per a crear marcs interpretatius com a base de la innovació. Si els humans poden definir els marcs i utilitzar les IA per a explorar noves possibilitats dins d’ells, llavors aquestes no sols imiten, sinó que co-creen sota la direcció humana. El consens emergent, més enllà de postures apocalíptiques o integrades, sembla posicionar les IA més com una eina que com a creadores independents. Malgrat que poden generar obres que imiten l’art humà, els crítics com Chiang assenyalen que els segueix mancant el «toc humà», entès com l’experiència subjectiva i la visió pròpia del món. No obstant això, Damiani i Wong argumenten que aquesta visió ignora com la tecnologia ha estat sempre part del procés creatiu. Des de la càmera fotogràfica fins les IA generatives, aquests artefactes han ampliat les possibilitats de l’art sense restar-li humanitat.

 

La postura de Du Sautoy també sembla reforçar aquesta visió col·laborativa en destacar que les IA poden actuar com a catalitzadors de la creativitat combinatòria. Per exemple, explorant milions de combinacions de colors, formes o paraules, o ajudant els artistes a descobrir connexions que no haurien considerat per si mateixos. Aquí, l’ésser humà mai abandona el seu paper de framer que dona sentit a les possibilitats ofertes per la màquina. En suma, la clau no està en si les IA poden o no crear art, sinó en com els humans trien interactuar amb aquestes tecnologies. Com al relat premonitori de Chiang, el desafiament no és només tècnic, sinó filosòfic: quin lloc li donarem a l’ésser humà en un món en el qual les màquines no sols imiten, sinó també produeixen allò que valorem com profundament humà?

 

Per saber-ne més:

CARRIÓN, Jorge; Taller Estampa. Los campos electromagnéticos: teorías y prácticas de la escritura artificial. Caja Negra, 2023.

CHIANG, Ted (2023, 9 febrer). «ChatGPT Is a Blurry JPEG of the Web». The New Yorker, Condé Nast [en línia]. Disponible a: www.newyorker.com/tech/annals-of-technology/chatgpt-is-a-blurry-jpeg-of-the-web

CHIANG, Ted (2024, 31 agost). «Why A.I. Isn’t Going to Make Art». The New Yorker, Condé Nast [en línia]. Disponible a: www.newyorker.com/culture/the-weekend-essay/why-ai-isnt-going-to-make-art

CHIANG, Ted (2000, juny). «Catching Crumbs from the Table». Nature, vol. 405, no. 6786, pàg. 517. DOI: https://doi.org/10.1038/35014679

CHIANG, Ted (2022). Stories of Your Life and Others. Tor Books. DOI: https://doi.org/10.54097/ijeh.v3i3.1015

CUKIER, Kenneth et al. (2021). Framers: Human Advantage in an Age of Technology and Turmoil. Dutton.

DAMIANI, Jesse (2024, 2 setembre). «What Ted Chiang’s New Yorker Essay Gets Wrong About Art and AI—and Why It Matters». Reality Studies [en línia]. Disponible a: www.realitystudies.co/p/ted-chiang-new-yorker-ai-essay-gets-wrong

DU SAUTOY, Marcus (2019). The Creativity Code: How AI Is Learning to Write, Paint and Think. 4th Estate. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv2sp3dpd

WONG, Matteo (2024, 5 setembre). «Ted Chiang Is Wrong About AI Art». The Atlantic, [en línia]. Disponible a: www.theatlantic.com/technology/archive/2024/09/ai-art-ted-chiang-automation/679715/

 

Imatge de portada:

Portada d’un dels llibres de Chiang. Font: Small Beer Press.

 

Citació recomanada

KULAEVA, Zarina; SÁENZ LEANDRO, Ronald. «Ted Chiang: «No és por a la IA ‘per se’, sinó al que el capitalisme és capaç de fer amb aquestes noves tecnologies» (i II)». COMeIN [en línia], abril 2025, no. 153. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n152.2525

intel·ligència artificial;  literatura;  art;  ciència;  lifestyle