En la vibrant oferta radiofònica actual, a Espanya destaca un ecosistema variat en què diverses cadenes exerceixen un paper crucial en l’impuls i revitalització dels formats dramàtics de ficció. Noms insignes com RNE, Cadena SER, COPE, Onda Cero i Atresmedia s’han situat en l’avantguarda i han contribuït al rescat i la difusió de la ficció radiofònica.
La plataforma Podium Podcast, pertanyent al conglomerat mediàtic Grup Prisa, ha exercit un paper fonamental, atès que ha marcat una fita en l’expansió d’aquesta forma de contingut. Trencant amb les estructures tradicionals del radioteatre clàssic. Podium Podcast ha destacat per la seva innovació, utilitzant la serialització, elements sonors captivadors i una estratègia de màrqueting integral per impulsar els seus productes al centre de l’atenció (López, 2019).
D’acord amb Espada (2023), Espanya emergeix com un epicentre crucial en l’actualitat del podcasting, i Podium Podcast es consolida com un punt d’inflexió essencial en el mercat hispanoparlant. La plataforma no només ha transformat la narrativa sonora a Espanya, sinó que també ha aconseguit posicionar-se com un actor central en la producció de continguts que ressonen no només a la península ibèrica, sinó també a Amèrica Llatina.
A mesura que Podium Podcast es consolida com un referent fonamental en el desenvolupament de contingut sonor en l’àmbit hispanoparlant, iniciatives noves emergeixen en el mercat, entre elles, Sonora, la plataforma de pòdcasts llançada pel grup mediàtic espanyol Atresmedia l’any 2022. Sonora ha adoptat un enfocament innovador en la indústria de producció de pòdcasts en seguir el model de plataforma tancada tipus Netflix, s’ha presentat al públic com una «boutique sonora» i dedicat exclusivament al llançament d’audiosèries exclusives, amb una qualitat de producció gairebé cinematogràfica.
Per la seva banda, a Llatinoamèrica, malgrat la presència d’iniciatives locals destacades (com Radio Ambulante, Anfibia, o Las Raras) a diversos països, el desenvolupament de la indústria del podcasting a la regió continua vinculat en gran manera a les inversions de grans plataformes per a la producció de certs formats, com documentals i ficcions sonores.
Aquest fenomen té similituds amb el que ocorre en l’àmbit de les sèries en plataformes de video on-demand com Netflix, HBO Max o Amazon Prime. Sobre aquest fet, assenyala Espada (2023) que les lògiques de finançament, internacionalització i concentració, característiques de les indústries culturals, s’estan començant a replicar de manera gradual en el podcasting.
De manera recent, l’augment generalitzat en el consum de pòdcasts es va veure impulsat des de 2020 davant els períodes de confinament. Un estudi periòdic d’opinió sobre audiències de pòdcasts a Iberoamèrica va constatar que les mesures de quarantena van tenir un impacte significatiu en els hàbits de consum, on prop del 70 % de les persones enquestades va afirmar haver incrementat l’escolta de pòdcasts durant la pandèmia de Covid-19 (Podcaster@s, 2022). Aquest canvi assenyala una adaptació rellevant en la manera com l’audiència consumeix contingut auditiu, per la qual cosa es consolida encara més el paper fonamental que exerceixen els pòdcasts en la nostra vida quotidiana.
En aquest context, i dins de la múltiple gamma de gèneres en la producció de pòdcasts, l’anomenada «ficció sonora», que ja estava guanyant terreny a Espanya des de mitjan dècada del 2010, s’ha vist revitalitzada amb l’experimentació, expansió i la popularització dels imaginaris especulatius suscitats per la conjuntura pandèmica.
Entre virus, intel·ligències artificials i catàstrofes mediambientals
L’èxit internacional de l’audiosèrie de ficció xilena llançada en 2020 per Spotify Studios, Caso 63 (2020) constitueix una fita en la indústria del podcasting produït en castellà. La versió original creada per l’escriptor i guionista xilè Julio Rojas va concloure el 2022 després de tres temporades, va assolir el reconeixement de la crítica especialitzada i es va fer del guardó a Millor Pòdcast de Ficció en els I Premios Ondas Globales del Pódcast, lliurats a Espanya durant aquest mateix any.
La primera temporada de Caso 63 desenvolupa les sessions sostingudes entre una psiquiatra i el seu pacient, qui és ingressat després de ser trobat nu a la via pública convençut que prové de l’any 2062, després de la fi del món ocasionat per un virus. Aquesta ficció sonora es troba ambientada a Santiago de Xile.
Encara que en principi Caso 63 va formar part d’una aposta de Spotify Studios per a l’impuls dels pòdcasts de marca en el mercat llatinoamericà i hispanoparlant als Estats Units, la seva repercussió internacional ha transcendit aquestes fronteres, impulsant, entre altres coses, adaptacions en altres idiomes (Spotify, 2021), com al portuguès (Paciente 63), a l’hindi (Virus 2062) i a l’anglès (Casi 63). Així mateix, de manera recent s’ha anunciat una futura adaptació cinematogràfica del pòdcast a Hollywood.
La firma de Dios (2022), del guionista consolidat de pòdcasts espanyol José A. Pérez Ledo (creador d’altres produccions de Podium àmpliament reconegudes a Espanya, com El gran apagón i Guerra 3), va ser la següent producció a emportar-se el premi a Millor Pòdcast de Ficció en la gala de 2023 dels II Premios Ondas Globales del Pódcast. Aquesta ficció sonora, com en Caso 63, planteja un escenari pandèmic on la intel·ligència artificial, la computació quàntica i la relació entre la ciència, la genètica i la religió forgen un thriller ambientat geogràficament a diferents punts d’Espanya.
En explorar les representacions entorn del futur de la humanitat i la seva vinculació amb les conjuntures crítiques actuals presents en audiosèries llatinoamericanes com Caso 63 (2020), e-st@tus (2022) i Número oculto (2022), i també en les espanyoles La firma de Dios (2022) o Titania (2023), destaca que totes elles dialoguen amb imaginaris especulatius apocalíptics o escatològics, l’avenç tecnològic, la viralitat digital, les literatures posthumanes (sobre intel·ligències artificials, transhumanisme, etc.) o bé, l’explotació i destrucció mediambientals.
Aquestes audiosèries, en general, adopten elements narratius del thriller de suspens, on la tensió dramàtica es teixeix magistralment a través de diàlegs entre pocs personatges i l’ambientació en escenaris limitats. Aborden temes de ciència-ficció, com viatges en el temps, futurs distòpics i imaginaris apocalíptics, amb trames hàbilment situades a ciutats d’Amèrica Llatina o Espanya (Sáenz, 2024).
La convergència de similituds en les propostes narratives, el context en què van ser concebudes (pandèmia/postpandèmia) i el canal de distribució pel qual han estat difoses (plataformes de streaming), permet considerar aquesta recent onada de produccions com un punt d’inflexió en el desenvolupament de ficcions sonores a banda i banda de l’Atlàntic.
L’obra més recent de Julio Rojas, titulada FOOM (2023), representa una col·laboració sense precedents entre diverses productores de podcasting a Llatinoamèrica i Espanya. Inspirada en la icònica transmissió radiofònica de 1938 de La guerra de los mundos d’Orson Welles, aquesta nova creació narra minut a minut el dia en què la intel·ligència artificial pren el control de la humanitat.
El panorama recent revela un període d’ebullició del podcasting a Iberoamèrica, on creadors locals exploren les vastes possibilitats ficcionals del mitjà no només en termes de captació d’audiències i models de negoci, sinó també entorn del desenvolupament narratiu, l’exploració de paisatges sonors i la creació d’imaginaris especulatius crítics entorn de l’avanç accelerat de la tecnologia.
Per saber-ne més:
ESPADA, Agustín E. (2023). Hacia la industrialización del podcast en América Latina: Un estudio de la evolución y desarrollo del modelo productivo del podcasting latinoamericano [Ponència]. XVI Congreso ALAIC 2022: La comunicación como bien público global. Nuevos lenguajes críticos y debates hacia el porvenir, Buenos Aires, Argentina.
LÓPEZ, Paloma (2019). «Estudio de casos de la ficción sonora en la radio pública, RNE, y en la plataforma de podcast del Grupo Prisa en España». Anuario Electrónico de Estudios en Comunicación Social “Disertaciones”, vol. 12, no. 2, pàg. 65-78. DOI: https://doi.org/10.12804/revistas.urosario.edu.co/disertaciones/a.6547
PODCASTER@S (2022). EncuestaPod 2022. Un estudio colaborativo para conocer a los oyentes de podcast en español. Encuesta Pod [en línia]. Disponible a: https://encuestapod.com/2022/
SÁENZ, Ronald (2024). «El podcasting y la nueva ficción sonora en español: hacia una agenda de investigación intermedial». Revista Humanidades, vol. 14, no. 1. DOI: https://doi.org/10.15517/h.v14i1.56096
Pòdcast recomanats:
SNZ, Ronald [X: @ronsnzl] (2024). #Nuevapublicación en la revista @humanidadesUCR, en donde exploro el fascinante universo de los pódcasts de ficción... Piulada [en línia]. Disponible a: https://x.com/ronsnzl/status/1747302379874074944?s=20
Citació recomanada
SÁENZ LEANDRO, Ronald. «El boom de la ficció sonora en les plataformes: diàlegs entre Amèrica Llatina i Espanya». COMeIN [en línia], abril 2024, no. 142. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n142.2423
