Benjamín Labatut (Rotterdam, 1980) és una de les revelacions de la literatura llatinoamericana en els últims anys. Encara que aquest escriptor xilè té una carrera literària de més d’una dècada, recentment ha gaudit de més repercussió captivant lectors i crítics amb el seu enfocament singular per explorar les tensions entre ciència, tecnologia i societat (Carrión, 2023).
El contingut de l’obra de Labatut, especialment el dels seus llibres més recents, Un verdor terrible (Anagrama, 2020) i MANIAC (Anagrama, 2023), es caracteritza per combinar biografies de científics amb elements de ficció i narrativa literària emmarcats en alguns dels esdeveniments més significatius del segle XX i la seva repercussió en l’actual «era de la predicció» (Tulchinsky i Mason, 2023), caracteritzada pel desenvolupament exponencial de les intel·ligències artificials generatives. L’anterior ens porta a proposar pensar la poètica de Benjamín Labatut sota la categoria de «narratives sociotècniques» si l’analitzem a la llum dels debats centrals en el camp dels estudis socials de la ciència i la tecnologia (CTS).
Sociotècnica i camp CTS
La sociotècnica és un concepte clau en el camp CTS. En termes generals, es refereix a la interrelació entre elements socials i tècnics en la creació, l’ús i l’evolució de tecnologies, és a dir, que es basa en la idea que la tecnologia no existeix de forma aïllada, sinó que és integrada en un context social i cultural que la modela i la interpreta, incloent-hi no només els artefactes, sinó també les xarxes socials (enteses en la línia de Bruno Latour), les institucions, les pràctiques i les normes que influeixen en el desenvolupament i ús de la tecnologia (Bijker et al., 1987).
Així, quan els estudiosos CTS es refereixen als sistemes sociotècnics, criden l’atenció sobre la interacció entre els artefactes tecnològics (eines, dispositius, màquines) i els elements socials (persones, organitzacions, cultures) que fan possibles els primers. D’aquesta manera, la perspectiva sociotècnica en la pràctica és una bona estratègia analítica per observar processos com ara la interacció entre el desenvolupament tecnològic, les decisions tècniques i els valors socials, la participació de grups d’interès de diversa índole (empreses, complexos militars-industrials, governs) en la creació i ús de la tecnologia, i també la interpretació que els actors socials donen als artefactes tecnològics.
Aquest brevíssim repàs teòric proporciona un marc per entendre la tecnologia com un element entrellaçat amb la societat, que aporta una mirada àmplia cap a la literatura recent de Benjamín Labatut.
Des d’aquesta perspectiva desenvoluparem almenys tres portes d’entrada a la seva obra, és a dir: la mirada al treball de la persona que fa ciència com un actor social, el paper de la tecnologia en el canvi social, o la tensió entre l’ètica i la responsabilitat científica.
Ciència més enllà del laboratori
Des d’una perspectiva sociotècnica, podem dir que l’obra de Benjamín Labatut contextualitza els descobriments tecnològics mostrant que la ciència no és un procés aïllat, sinó que està profundament entrellaçada amb esdeveniments històrics, culturals i socials, i també amb motivacions i dilemes que transcendeixen l’àmbit «purament científic».
A Azul de Prusia, un relat que tracta sobre la història de la invenció d’aquest pigment, Labatut desenvolupa la història del seu descobriment, el seu ús inicial en l’art o propòsits mèdics i més tard com a component d’una tecnologia letal en temps de guerra. L’autor connecta aquesta reflexió amb la vida i el treball de Fritz Haber, un científic clau en el desenvolupament del procés de Haber-Bosch, que va permetre la producció massiva de fertilitzants, i més tard, armes químiques emprades en els camps de batalla de la Gran Guerra, però també com a mètode d’extermini de l’anomenada «solució final» nazi. Des d’aquesta perspectiva, planteja com un descobriment pot tenir efectes imprevistos i canvis en el seu ús al llarg del temps.
A La singularidad de Schwarzschild narra la història de Karl Schwarzschild, un físic i astrònom que des de les trinxeres de la I Guerra Mundial va proposar solucions exactes per a les equacions de la teoria de la relativitat general d’Albert Einstein. La història de Schwarzschild, qui, malgrat les seves contribucions científiques, va enfrontar dificultats a causa de la seva salut i el seu compromís amb la causa de l’expansionisme alemany, planteja preguntes sobre el paper dels científics en contextos sociopolítics.
En aquesta línia, El corazón del corazón, examina la vida i el treball d’Alexander Grothendieck, un matemàtic que va revolucionar el camp de la geometria algebraica, però va abandonar el món acadèmic per raons ètiques i polítiques en convertir-se en un activista antibèl·lic durant la dècada dels setanta. La història se centra en el viatge de Grothendieck des dels seus primers assoliments fins al seu aïllament social, explorant el conflicte intern i «el cost emocional de ser un geni». Tant aquest com els altres relats conviden a reflexionar sobre com les estructures socials i les ideologies poden afectar el treball científic i les decisions dels científics.
De la tecnologia militar al desenvolupament de les intel·ligències artificials
Com s’ha vist, un tòpic que recorre l’obra de Labatut és el de la reflexió entorn de com els desenvolupaments tecnològics poden tenir efectes no desitjats i, sovint, impredictibles, la qual cosa planteja preguntes fonamentals sobre l’ètica i el poder del coneixement científic. La seva novel·la més recent, MANIAC, és un tríptic que problematitza aquestes qüestions a través de tres moments: l’ascens de l’Alemanya nazi i el suport a les teories eugenèsiques en la dècada dels trenta; el desenvolupament de les armes nuclears i la carrera armamentística de la Guerra Freda com a germen de la computació moderna, i les relacions entre els humans i les intel·ligències artificials de l’última dècada.
Labatut fila aquestes tres cronologies a partir de la biografia de John Von Neumann i les aplicacions i conseqüències de les seves teories, incloent-hi la creació de la computadora MANIAC i el seu ús en el desenvolupament de la bomba d’hidrogen i els actuals míssils balístics.
Així, la novel·la indaga en la relació entre la ciència i la tecnologia, les estructures de govern i la presa de decisions polítiques. Von Neumann, qui va arribar a ser una figura clau en el desenvolupament del complex militar-industrial estatunidenc, representa el poder que la ciència pot exercir sobre la societat i com els seus desenvolupaments poden influir en la política i el desenvolupament de les tecnologies bèl·liques.
La novel·la tanca amb una narració de l’enfrontament de 2016 entre AlphaGo, la intel·ligència artificial desenvolupada per Google Deepmind, i l’excampió sud-coreà (ara retirat) de Lee Sedol. Aquest epíleg condensa una genealogia conflictiva de tensions sociotècniques que continua fins als nostres dies amb la carrera geopolítica pel domini d’aquesta indústria (Lee, 2021).
En síntesi, l’obra de Benjamín Labatut desafia la percepció tradicional de la ciència com un camp separat de la societat, i mostra que la tecnologia i el coneixement científic estan profundament entrellaçats amb elements històrics, polítics i culturals. A mesura que avancem cap a un futur cada vegada més dominat per les intel·ligències artificials i les seves aplicacions emergents, aquesta és una invitació a acostar-se a l’obra de Labatut com a recordatori de com les decisions col·lectives i les estructures de poder modelen el desenvolupament tecnològic i, en última instància, el rumb de la humanitat.
Per saber-ne més:
BIJKER, Wiebe. E.; HUGHES, Thomas. P.; PINCH, Trevor (eds.). (1987). The Social Construction of Technological Systems: New Directions in the Sociology and History of Technology. The MIT Press [en línia]. Disponible a: https://monoskop.org
CARRIÓN, Jorge. (2023, 10 de novembre). «Benjamín Labatut: La literatura contra la inteligencia artificial». Infobae [en línia]. Disponible a: https://www.infobae.com/cultura/2023/11/10/benjamin-labatut-la-literatura-contra-la-inteligencia-artificial/
LABATUT, Benjamín (2020). Un verdor terrible. Anagrama.
LABATUT, Benjamín (2023). MANIAC. Anagrama.
LEE, Kai-Fu. (2021). AI Superpowers: China, Silicon Valley, and the New World Order. Houghton Mifflin Harcourt.
TULCHINSKY, Igor; MASON, Christopher E. (2023). The Age of Prediction: Algorithms, AI, and the Shifting Shadows of Risk. The MIT Press. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/13872.001.0001
Citació recomanada
SÁENZ LEANDRO, Ronald. «Narratives sociotècniques? La mirada de Benjamín Labatut sobre les tensions entre ciència, tecnologia i societat». COMeIN [en línia], setembre 2024, no. 146. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n146.2456
