Els mesos d’estiu porten les vacances i, consegüentment, la proliferació de viatges i turisme en general. Per gràcia dels algoritmes que governen les xarxes socials i les seves cambres de ressonància, durant les darreres setmanes he rebut una sèrie d’anuncis i suggeriments de comptes a seguir que mostren dues cares de l’habitatge turístic i les seves manifestacions en forma comunicativa.
El passat estiu el concepte de tradwife va inundar les xarxes socials espanyoles després de la viralització d’algunes de les publicacions a TikTok de la creadora de continguts Roro Bueno en les quals apareixia cuinant per a la seva parella.
Vaig marxar de vacances amb un article mig apuntat en el qual assenyalava que el principal problema que tenia el Partit Demòcrata a les eleccions americanes no era només la desinformació, sinó els fets que sí eren certs en aquest cas precisament, atesa la percepció que s’estava generant al voltant de Biden. De fet, el volia titular Amicus Biden, sed magis amica veritas (Biden és el meu amic, però més amiga és la veritat), parafrasejant allò que ja havia dit Aristòtil respecte del seu mestre Plató.
Aquest estiu, la celebració dels Jocs Olímpics ha protagonitzat gran part de les nostres converses: des de comentar gestes dels esportistes fins a opinar sobre l’organització de l’esdeveniment. Però què succeeix amb els Jocs Paralímpics? La veritat és que, encara que amb menor repercussió, els esforços per posar-los en el focus també han generat polèmica. Més concretament, l’estratègia seguida pel compte @paralympics a TikTok ha estat qüestionada amb visions que han oscil·lat entre atribuir encert o despropòsit al Comitè Paralímpic Internacional (CPI).
Benjamín Labatut (Rotterdam, 1980) és una de les revelacions de la literatura llatinoamericana en els últims anys. Encara que aquest escriptor xilè té una carrera literària de més d’una dècada, recentment ha gaudit de més repercussió captivant lectors i crítics amb el seu enfocament singular per explorar les tensions entre ciència, tecnologia i societat (Carrión, 2023).
Els influencers són persones properes que comparteixen detalls de la vida personal per generar una connexió emocional amb els seguidors. Són models, també referents, líders d’opinió, fonts d’informació i, en força casos, una professió idealitzada a aconseguir. Són també prescriptors i peces clau per a les vendes de les marques. Parlarem d’ells i d’elles, de l’empremta que deixen en la generació Z, de gènere, de publicitat, de regulació i també d’alfabetització mediàtica.
La percepció positiva de la intel·ligència artificial (IA) evidenciada en el primer lliurament d’aquest article sembla ser compartida per la majoria de la població. Segons dades d’Ipsos (2023), «més de la meitat de la ciutadania mundial afirma que la IA ajudarà en els pròxims anys a augmentar la productivitat i a reduir el temps que triguem a fer les coses». Aquest estudi també apunta que les persones pensen que la IA incrementarà les opcions d’entreteniment.
Fa més de dotze anys que se celebra a Avilés el Celsius 232, un festival de ciència ficció (sci-fi), fantasia i terror que reuneix el millor del gènere nacional i internacional. L’edició d’enguany ha aplegat més de 150 autors i autores. En aquest article, us en presento dues que treballen amb ficció especulativa entorn la temàtica ecofuturista. A més a més, els seus perfils literaris s’hibriden amb els seus perfils acadèmics i docents, i d’aquesta amalgama sorgeixen novel·les que reuneixen en un sol format recerca i creativitat, i divulgació i disseminació del coneixement.
La intel·ligència artificial (IA) generativa pot ajudar en l’organització d’esdeveniments corporatius personalitzant experiències per als assistents, automatitzant tasques de gestió i analitzant el feedback en temps real dels participants. Tot i això, planteja reptes i genera incerteses en l’àmbit professional, sobre els quals els estudiants de l’assignatura Organització estratègica d’esdeveniments del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments han estat reflexionant aquest semestre.
«Oro negro», «Alas en los tacones» o «Champú de huevo». Aquests són els títols d’algunes de les cançons de Tino Casal. El Centro Asociado de Asturias de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) organitza un curs del 22 al 24 de juliol de 2024 dedicat a l’icònic artista asturià. Parlem amb Fernan del Val, professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia d’aquesta universitat i director del curs.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca