Número 145 (juliol de 2024)

Com pot ajudar la IA generativa en l’organització d’esdeveniments? (i II)

Elisenda Estanyol i Casals

La percepció positiva de la intel·ligència artificial (IA) evidenciada en el primer lliurament d’aquest article sembla ser compartida per la majoria de la població. Segons dades d’Ipsos (2023), «més de la meitat de la ciutadania mundial afirma que la IA ajudarà en els pròxims anys a augmentar la productivitat i a reduir el temps que triguem a fer les coses». Aquest estudi també apunta que les persones pensen que la IA incrementarà les opcions d’entreteniment.

No obstant això, la IA és també percebuda com una amenaça. Tres de cada deu persones a Espanya temen perdre la seva feina a causa de l’auge de la IA. Es tracta d’una població, l’espanyola, que se situa la primera d’Europa a l’hora d’afirmar que la IA transformarà la manera de treballar (Ipsos, 2023).

 

En aquest sentit, Pablo Vázquez expressa que és força comú escoltar el missatge dels experts en tecnologia que tracten de tranquil·litzar els ànims assegurant que no cal tenir por a la IA generativa, que serà una eina d’ajuda i de suport que «ens alliberarà de les tasques més repetitives i que ens permetrà focalitzar-nos en aquelles tasques que aporten més valor, en què les persones són insubstituïbles».

 

Neus Marsal considera que el recel cap a la IA s’uneix també al que hi ha sobre l’ús que fan de les nostres dades i el seu tractament una part de les empreses tecnològiques, i al context de desinformació i de dependència cada vegada més gran vers la tecnologia.

 

Pel que fa específicament al sector dels esdeveniments, Laia Vidal opina que «sense negar els beneficis que la introducció de la IA aporta [...], és important no deixar de banda el fet que, si més no tal com funciona avui dia, aquest recurs tecnològic corre el risc de promoure una homogeneïtzació dels continguts que justament va en contra del que, en un inici, l’organització d’esdeveniments vol oferir: un acte singular, memorable, que quedi en el record per provocar la mobilització del missatge i que ens ajudi a diferenciar-nos de la competència».

 

Ètica i esperit crític

 

Davant d’aquest escenari, Pablo Vázquez comenta que «cal reivindicar tres aspectes innegociables per protegir-nos dels riscos que presenta la intel·ligència artificial generativa: el criteri, l’ètica i la supervisió». Segons la seva opinió, «per molt que avanci la tecnologia, han de prevaldre el sentit comú i l’esperit crític com a competències exclusivament humanes i garants del bon funcionament de la màquina». A més, apunta que «caldrà tenir molta cura amb la informació bolcada i el biaix dels algoritmes, especialment amb continguts i col·lectius sensibles i vulnerables». Després d’assistir al congrés enlightED celebrat a Madrid el 2023, aquest estudiant esmenta que li va agradar molt el que hi va explicar l’experta en IA i antiga responsable d’ètica de Google, Toju Duke, que en una entrevista concedida a «La Contra» de La Vanguardia en motiu d’aquest congrés va afirmar: «No temo la intel·ligència artificial, sinó l’humà que la programa. Em preocupa que un programador humà projecti tots els seus prejudicis racistes, masclistes i edatistes en la intel·ligència artificial i que aquesta els augmenti i apliqui amb injustícies i discriminació a la nostra vida quotidiana».

 

Laia Vidal afegeix que cal analitzar amb molt detall les implicacions ètiques que la introducció de la IA generativa pot comportar per als event planners i subratlla que cal garantir que s’actuï de manera transparent i honesta. Comenta que «aspectes com la perspectiva de gènere o els contextos de desigualtat tendeixen a quedar oblidats» si es fa un abús de la IA generativa.

 

Neus Marsal també considera que «l’esperit crític, la capacitat de decisió, la reflexió, la supervisió, l’empatia i l’autenticitat de les emocions», són aspectes en què la capacitat humana del professional de l’organització d’esdeveniments ha de prevaldre sobre la IA.

 

Tal com subratlla Aloña Beraza, «en adoptar la IA generativa a l’organització d’esdeveniments, hem de fer-ho de manera responsable, mantenint sempre al cap l’objectiu de crear experiències autèntiques i significatives per a tots els participants, sense perdre de vista la importància de la creativitat, la connexió humana i l’adaptabilitat».

 

Des del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC, continuarem amatents a l’evolució de la IA generativa, tot convidant l’alumnat a continuar participant d’aquesta reflexió col·lectiva.

 

Nota

 

Aquest article ha estat elaborat amb les aportacions dels estudiants següents del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments:

 

  • Aloña Beraza
  • Florencia Gutiérrez Burack
  • Neus Marsal Llanes
  • Pablo Vázquez
  • Laia Vidal Pérez

 

Per saber-ne més:

ChatGPT (2023, març). «La IA en la comunicació corporativa: desafiament o oportunitat?». COMeIN [en línia], núm. 130. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n130.2318

ESTANYOL, Elisenda (2024, gener). «La intel·ligència artificial obre un nou escenari per als professionals de la comunicació corporativa». COMeIN [en línia], núm. 139. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n139.2405

FORT ROS, Cristina; GÓMEZ, Elisabet (2023, 20 desembre). «Inteligencia artificial (IA) y comunicación corporativa | Podcast Parenthesis». TodoComunica. UOC [en línia]. Disponible a: https://blogs.uoc.edu/comunicacio/es/inteligencia-artificial-ia-y-comunicacion-corporativa-podcast-parenthesis/

IPSOS (2023, juliol). «3 de cada 10 personas en España temen perder su trabajo por el auge de la Inteligencia Artificial». Ipsos [en línia]. Disponible a: https://www.ipsos.com/es-es/3-de-cada-10-personas-en-espana-temen-perder-su-trabajo-por-el-auge-de-la-inteligencia-artificial

LALUEZA, Ferran; ChatGPT (2023, setembre). «El ‘pico’: intel·ligència artificial i estupidesa humana». COMeIN [en línia], núm. 135. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n135.2355

LA VANGUARDIA (2023, 30 de desembre). «Entrevista a Toju Duke». La Contra. La Vanguardia [en línia]. Disponible a: https://www.lavanguardia.com/lacontra/20231230/9482967/temo-inteligencia-artificial-humano-programa.html

PARENTHESIS; UOC (2023, 20 diciembre). «El impacto de la IA en la comunicación corporativa». Pòdcast [en línia]. Disponiblea a:
Ivoox: https://ow.ly/6GCc50QkyRx
Spotify: https://ow.ly/sSHJ50QkyQL
Apple: https://ow.ly/llSV50QkySj

UOC (2023). «IA». Glossari [en línia]. Disponible a: https://openaccess.uoc.edu/handle/10609/148826?locale=ca

WANG, Yao-Chin; UYSAL, Muzzafer (2024). «Artificial intelligence-assisted mindfulness in tourism, hospitality, and events». International Journal of Contemporary Hospitality Management, vol. 36, núm. 4), pàg. 1262-1278. DOI: https://doi.org/10.1108/IJCHM-11-2022-1444

 

Citació recomanada

ESTANYOL, Elisenda. «Com pot ajudar la IA generativa en l’organització d’esdeveniments? (i II)». COMeIN [en línia], juliol 2024, no. 145. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n145.2454

intel·ligència artificial;  esdeveniments;  comunicació i educació;  relacions públiques;  ètica de la comunicació;  creativitat;