El Dia Mundial de les i els Docents se celebra el 5 d’octubre des de 1994 com a commemoració de l’aniversari de la subscripció de la Recomanació de la UNESCO relativa a la situació del personal docent. Aquesta Recomanació estableix criteris de referència quant als drets i responsabilitats del personal docent i normes per a la seva formació inicial i perfeccionament, la contractació, l’ocupació, i les condicions d’ensenyament i aprenentatge. És un dia per a celebrar la manera en què els professors estan transformant l’educació, reflexionar sobre el suport que necessiten per a desplegar plenament el seu talent i vocació, i repensar el camí que queda al davant respecte a la professió a escala mundial.
Aquesta data assenyalada que, coincideix pràcticament amb l’inici del curs acadèmic universitari, ha connectat en aquest any 2024 amb una altra celebració: la dels 25 anys dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC) de la UOC. Si l’efemèride del Dia del Docent té –entre altres– l’objectiu de «repensar el camí que queda al davant respecte a la professió a escala mundial», aquesta connexió no pot ser més oportuna. Després d’un quart de segle dedicats a la formació dels futurs documentalistes, periodistes, publicitaris, relacions públiques, dissenyadors, community managers i els més amplis i diferents perfils professionals relacionats amb la comunicació de Catalunya i d’Espanya, els ECIC (i, òbviament, les altres facultats del nostre país) s’enfronten a grans i apassionants reptes com les microcredencials, la formació dual o l’ús de la intel·ligència artificial (IA).
Gairebé 15 anys després que s’implantés el pla Bolonya a Espanya (2010-2011), apareixen nous productes formatius que pretenen cobrir algunes de les manques d’aquest pla. D’una banda, un acostament real a les demandes del mercat laboral i per un altra, un intent de reduir la desigualtat d’accés als estudis universitaris.
Les microcredencials
Les microcredencials, juntament amb la formació professional dual, suposen un exercici d’aproximació a les necessitats de l’àmbit empresarial, tant des del punt de vista de donar cobertura formativa a nous perfils, com des del valor de la pràctica en el procés d’aprenentatge.
Segons el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, les microcredencials universitàries són credencials derivades de formacions breus (menys de 15 crèdits ECTS); focalitzades en l’adquisició de coneixements, habilitats o competències específics, i de format flexible i adaptable a les diverses necessitats i limitacions de disponibilitat de l’alumnat adult. Les microcredencials consagren la formació al llarg de la vida com una funció bàsica de la universitat, orientada a promoure una societat del coneixement. A més, les microcredenciales són un instrument per a prevenir que una part de la població tingui dificultats per a comprendre i seguir el ritme del canvi tecnològic, econòmic i social, la qual cosa li impedeixi exercir plenament els drets socials i de ciutadania.
Formació dual i IA
D’altra banda, segons el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, la Formació Professional (FP) Dual és una nova modalitat dins de la formació professional. Els projectes d’FP Dual en el sistema educatiu combinen els processos d’ensenyament i aprenentatge en l’empresa i en el centre de formació, i es caracteritzen per realitzar-se en règim d’alternança entre el centre educatiu i l’empresa, amb un nombre d’hores o dies d’estada de durada variable entre el centre de treball i en el centre educatiu.
D’aquesta manera, i sent fidels a la recomanació de la UNESCO, els i les docents universitàries ens trobem en un procés de «repensar el camí» ja no sols sobre les tipologies de productes formatius i els seus continguts, sinó del paper del professorat. Perquè no sols tenim al davant aquests dos reptes importants, sinó que, a més i per si no n’hi hagués prou, el monstre de la intel·ligència artificial (IA) està a l’aguait qüestionant el paper del professorat, la universitat i l’educació, en general.
Davant aquest context, els ECIC, després de 25 anys d’història, no són, òbviament, aliens a totes aquestes qüestions. Potser seria un bon moment per a situar amb fermesa la intel·ligència col·lectiva enfront de la intel·ligència artificial i aprofitar les experiències prèvies dels mateixos companys i dels d’altres facultats per a abordar i reflexionar sobre com integrar l’ús de la IA. També seria una bona oportunitat per a fer allò que no vam fer en el moment d’adaptació del Pla de Bolonya: aprendre colaborativament, i fins i tot impulsar comunitats de pràctica per a acompanyar-nos mútuament en el procés de creació de les microcredencials, per exemple. A la REDFUE s’estan plantejant fer alguna cosa en aquest sentit.
Repensant el camí
El Pla de Bolonya, criticat per la seva tendència a fomentar un enfocament elitista en l’educació, té l’oportunitat de veure’s millorat gràcies a les microcredencials, que representen una opció més inclusiva i accessible, promovent una educació al llarg de la vida que s’adapta a les necessitats individuals i del mercat. Aquest enfocament democratitza l’aprenentatge, cosa que permet que persones de diverses trajectòries i situacions puguin adquirir noves habilitats sense necessitat de comprometre’s durant massa temps.
Ara com ara, els ECIC, presumint de la seva capacitat de lideratge en l’àmbit de la Comunicació, no han dubtat a pujar a aquest tren i ja han preparat tres microcredencials altament profesionalizadores que permetran als seus estudiants adaptar-se amb rapidesa a les exigències del mercat: Ecomanagement Audiovisual, Disseny Web Accessible i una altra sobre fact checking que s’oferirà pròximament.
El vint-i-cinquè aniversari dels Estudis de Ciències de la informació i de la Comunicació de la UOC és una oportunitat per a celebrar els molts assoliments aconseguits i, al mateix temps, un moment de reflexió sobre els reptes que afronta la universitat en el segle XXI. L’adaptació a les microcredencials, la promoció de la formació dual i la integració responsable de la intel·ligència artificial, en sinergia amb la intel·ligència col·lectiva, són qüestions que definiran el futur de l’educació superior.
En aquest sentit, la posició dels ECIC és immillorable. En el context d’una universitat com la UOC, compromesa amb la innovació i la formació contínua, la capacitat dels Estudis de Ciències de la informació i de la Comunicació per a liderar aquests processos de canvi i continuar contribuint al desenvolupament de professionals preparats per als desafiaments del futur és innegable. Sens dubte, ens trobem davant un temps de «repensar el camí» per a continuar evolucionant i facilitant l’aprenentatge al llarg de la vida. I ho farem millor encara, si ho fem col·laborativament.
Citació recomanada
SANZ, Sandra. «Nous reptes després de 25 anys d’història: microcredencials, formació dual i IA». COMeIN [en línia], octubre 2024, no. 147. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n147.2467
