En el sector de la publicitat i altres àmbits de la comunicació persuasiva, a mesura que l’ús de la intel·ligència artificial (IA) es converteixi de manera vertiginosa en un commodity, les agències s’hauran de dotar d’elements diferenciadors que aportin veritable valor als seus clients i, en definitiva, a les marques en aquest terreny. El llançament de Mmusa, l’eina d’IA promoguda per l’agència de branding Summa, apunta en aquesta direcció.
La capital andalusa va acollir l’última setmana de juny el XV Congreso Español de Sociología, organitzat per la Federación Española de Sociología en col·laboració amb el Departament de Sociologia de la Universitat Pablo de Olavide. Aquesta nova edició ha estat dedicada a l’estudi de la societat digital.
En els darrers anys, la intel·ligència artificial (IA) ha emergit com una de les tecnologies més revolucionàries i ha transformat nombrosos sectors, incloent-hi el de la publicitat. Les agències de publicitat han començat a incorporar IA en els seus processos de treball, aconseguint resultats impressionants en termes d’eficiència, creativitat i personalització. En aquest article, explorarem els beneficis de l’ús d’IA en les agències de publicitat, i n’analitzarem l’impacte en els rols professionals dins del sector.
Vindicació dels drets de la dona (Wollstonecraft,1994 [1792]), de Mary Wollstonecraft, acostuma a considerar-se un dels antecedents més destacats del feminisme de la igualtat. Encara que han passat més de 200 anys des de la seva publicació, les qüestions que planteja aquesta escriptora i filòsofa anglesa a favor de la igualtat entre homes i dones transcendeixen la realitat de la seva època, i ha constituït una font d’inspiració i reflexió per a pensadores de les diferents onades i moviments feministes al llarg de la història.
La intel·ligència artificial (IA) suscita dues necessitats en el seu procés d’implantació en l’educació; que les institucions educatives es preparin per als canvis i transformacions que aquesta implantació comporta i que la formació del professorat s’enfoqui en l’adquisició i desenvolupament de les competències digitals requerides.
Coldplay ha anunciat recentment la reedició de diversos dels seus treballs més populars en EcoRecord, un suport físic en què el plàstic reciclat PET substitueix el clàssic PVC. Independentment de preferències musicals, cal reconèixer que Coldplay ha contribuït a visibilitzar la necessitat que la indústria musical aposti per la sostenibilitat. Però què significa això i fins a quin punt aquest moviment és real?
Escenaris Restaura és una campanya de disseny-ficció que activa imaginaris de salut sobre com podria ser l’àrea del Francolí en el seu pas per Tarragona. Les veus del Francolí, Zona Verge i Les obres del Diable són tres relats transmèdia que s’han difós per X (abans Twitter) i Instagram amb l’objectiu de generar pensament crític i estimular la participació ciutadana.
Fa vint anys, estudiar disseny implicava un periple que comportava traslladar-se a Barcelona o a Madrid, centres neuràlgics de la professió. A part de les escoles de disseny, hi trobaves les biblioteques especialitzades, els quioscos on podies comprar revistes que venien directes de Londres i els EUA, les exposicions i esdeveniments on hi havia el bullici del sector creatiu. «Tot això eren camps» i les coses han canviat. Es pot dissenyar lluny de la capital?
Frances Haugen es va convertir en un personatge públic no només perquè va trobar la fortalesa per documentar la manca d’acció de Facebook contra la desinformació, i una estratègia per visibilitzar els problemes que l’empresa estava creant, sinó també perquè va defensar els seus arguments, per exemple, davant el Congrés dels Estats Units i el Parlament Europeu. A més, va escriure un llibre sobre el seu camí per convertir-se en una científica de dades amb sentit crític i, posteriorment, en una whistleblower: The power of one (2023).
La comarca de l’Almanzora deu el seu nom al riu que la travessa al llarg de la vall. Pràcticament en paral·lel, discorre també l’antiga via del ferrocarril que unia Lorca amb Granada; li deien el granaíno. Malauradament, ja no circula cap tren per aquests raïls des de fa gairebé 40 anys. Però el llegat d’aquella època pròspera va més enllà de les restes de ferro i fusta dels camins: els edificis de viatgers, les andanes, els molls de càrrega, els dipòsits d’aigua, les casetes de guardaagulles i de guardavies, cotxeries, etc.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca