Coldplay ha anunciat recentment la reedició de diversos dels seus treballs més populars en EcoRecord, un suport físic en què el plàstic reciclat PET substitueix el clàssic PVC. Independentment de preferències musicals, cal reconèixer que Coldplay ha contribuït a visibilitzar la necessitat que la indústria musical aposti per la sostenibilitat. Però què significa això i fins a quin punt aquest moviment és real?
En termes d’ecologia dels mitjans, les anades i vingudes dels formats físics de música són realment sorprenents. El vinil es va considerar mort en els noranta (ara les edicions limitades de l’època estan molt buscades), el CD va tenir el seu moment d’hegemonia fins a l’arribada dels arxius digitals (en particular, els basats en el format comprimit mp3) i, poc després, l’streaming, convertit des de fa anys en hegemònic, sobretot amb una plataforma de referència, Spotify. Aquest relat, tan popular com discutible, d’evolució tecnològica lineal (el «i ara ve...»), es trenca quan el format físic apunta novament i propulsa les seves vendes en els últims anys a un ritme constant. Com he comentat altres vegades, aquest retorn de la materialitat té moltes motivacions, algunes de contradictòries, i és interessantment intergeneracional, però avui ho vull mirar des d’un altre punt de vista: la sostenibilitat.
‘Gaps’ generacionals
Font: Tim Cordell
El rastre del núvol
Sembla lògic pensar que amb la música (o el cinema, o la televisió) en el núvol, estem sent més sostenibles. Ens oblidem que el núvol és una metàfora. Que els formats físics existeixen, que són servidors, que se’n necessiten molts, que processen molt i consumeixen moltíssima energia d’alimentació i refrigeració. Es calcula que una hora d’streaming genera uns 55 grams de CO2, i encara que plataformes com Netflix o Spotify s’han sumat al compromís de zero emissions per a 2030, els càlculs són complexos perquè hi ha moltes empreses (per exemple, proveïdors subcontractats) implicades. I això sense entrar en els costos mediambientals dels dispositius que utilitzem per consumir música en streaming.
Plàstic negre (i de colors)
Sens dubte, els formats físics tradicionals tenen els seus propis problemes, sobretot el material del qual estan fets i també el seu procés de producció. Els CD estan fets bàsicament de plàstic de policarbonat, més una capa reflectora d’alumini; i els vinils, de policlorur de vinil, és a dir, de PVC, al qual hem d’afegir les substàncies colorants i protectores (el vinil en si és translúcid). A més, les plantes de producció de vinil són en bona part les mateixes que en la seva època daurada en els setanta i vuitanta, la qual cosa significa maquinària i estàndards de consum d’energia antiquats i poc sostenibles. Per tant, no falten veus que advoquin per desincentivar la producció de música física. I aquí a les persones audiòfiles se’ns escapa una llagrimeta.
Materialitat addictiva?
Font: Daniel Beyer / creators.com
I què podem fer?
Una primera opció és la reutilització del PVC per crear noves boles (o pèl·lets) per als processos de fabricació, la qual cosa es coneix com a vinil reciclat. Altres alternatives més de futur són la irrupció d’una altra mena de materials com els bioplàstics, que poden provenir de materials naturals o de producció de plàstics biodegradables, o l’ús de polietilè tereftalat, PET per a les amistats. El PET és el material que estem acostumats a consumir en ampolles, i que no és biodegradable, però sí reciclable.
Plantes de prensatge importants com Optimal Media tenen una línia de vinil reciclat, que anomenen ReVinyl. I diversos artistes han editat o reeditat àlbums sigui en vinil reciclat (Foals o molt recentment Billie Eilish), bioplàstics (Michael Stipe de R.E.M.) o PET (Liam Gallagher & John Squire, Coldplay).
ReVynil, vinils reciclats
Font: Optimal Media
Doncs, parlem de Coldplay
Coldplay va acaparar titulars amb la seva gira Music of the Spheres, molt orientada a la sostenibilitat i que partia d’una premissa molt simple: concerts més concentrats en menys espais per reduir l’empremta de carboni del transport de persones i equips. La gira també oferia la possibilitat de pedalar en bicicletes per carregar bateries, recomanacions de desplaçament en transport públic, ampolles d’aigua reciclada i polseres LED que es podien retornar per a la seva reutilització. Segons els càlculs verificats per la MIT Environmental Solutions Initiative, els concerts de Coldplay van permetre reduir les seves emissions en més d’un 50 %. Per a les reedicions dels seus primers àlbums, creats 100 % amb PET, s’utilitzarà una tècnica d’injecció que, segons ens diuen, redueix el consum energètic de producció fins a un 85 % en relació amb el vinil tradicional. I, finalment, la seva aposta per al pròxim àlbum Moon Music, que es publicarà el 2024, és ambiciosa: vinils premsats a partir novament ampolles de plàstic recuperades, amb una edició especial que estarà feta en un 70 % de plàstic recuperat d’un riu de Guatemala.
Des de 2021, les bicicletes contribueixen a la sostenibilitat en les gires de Coldplay
Font: Coldplay / coldplay.com/emissions-update/
Revolució o màrqueting?
Evidentment, hi ha tota una sèrie de qüestions que hem de discutir, com quanta gent viatjarà amb avió des d’una punta a una altra d’Europa per assistir a un d’aquests concerts concentrats en una mateixa ciutat o quina pressió ambiental té en les ciutats triades, coses que no es consideren en els càlculs. O el tema de costos dels discos sostenibles: els primers EcoRecords estan produïts per Warner i s’associen a artistes consagrats, però no és clar si això seria escalable i quines opcions tindran els artistes maltractats fora de la primera línia, els quals, amb tota seguretat, voldrien ser sostenibles, però o no ho podran pagar o hauran d’esperar mesos i mesos a tenir el seu EcoDisco al carrer per escassetat de plantes preparades. O tornant a Coldplay, fins a quin punt ens hem de creure què és màrqueting promocional en un any de llançament d’un nou àlbum i reedicions i què obeeix a un compromís real. Però encara que sigui per posar l’èmfasi en la sensibilització, i la seva capacitat d’arrossegament en una indústria poc donada al compromís i molt al benefici, els felicito, encara que no en sigui fan. Només li demano a Chris Martin que no compongui una cançó afectada dedicada als peixos del riu Las Vacas de Guatemala.
Per saber-ne més:
CBC Music (2023). «The environmental impact of music streaming, explained». CBC [en línia]. Disponible a: https://www.cbc.ca/music/the-environmental-impact-of-music-streaming-explained-1.6843948
PUIG, Joaquín (s/d). «Cinco cosas que no sabías sobre los CD». Duplicat [en línia]. Disponible a: https://www.duplicat.com/5-cosas-que-no-sabias-sobre-los-cd/
VILLAMIL, Valentina (2024). «Coldplay creará copias físicas de su próximo disco con botellas 100% recicladas». Rolling Stone [en línia]. Disponible a: https://es.rollingstone.com/coldplay-creara-copias-fisicas-de-su-proximo-disco-con-botellas-100-recicladas/
COLDPLAY (2024). «Tour emissions update». Coldplay [en línia]. Disponible a: https://www.coldplay.com/emissions-update/
BEAUMONT-THOMAS, Ben (2024). «Coldplay: vinyl copies of new album Moon Music will be made from old plastic bottles». The Guardian [en línia]. Disponible a: https://www.theguardian.com/music/article/2024/jun/17/coldplay-vinyl-copies-of-new-album-moon-music-will-be-made-from-old-plastic-bottles
BERTELSMANN (2024). «Sonopress Produces The World’s First EcoRecord». Bertelsmann [en línia]. Disponible a: https://www.bertelsmann.com/news-and-media/news/sonopress-produces-the-world-s-first-ecorecord.jsp
Banda sonora:
COLDPLAY (2002). «A rush of blood to the head». Spotify [en línia]. Disponible a: https://open.spotify.com/intl-es/track/4JJ5zGKnb1IpERyBrfmb1y?si=aee65e3bbce447c0
FOALS (2008). «Cassius». Spotify [en línia]. Disponible a: https://open.spotify.com/intl-es/track/2UU4NqZQ3RK7pTSq6le2t3?si=20074f2d9ca542d3
BILLIE EILISH (2024). «Chihiro». Spotify [en línia]. Disponible a: https://open.spotify.com/intl-es/track/7BRD7x5pt8Lqa1eGYC4dzj?si=e2449f56554a4259
LIAM GALLAGHER & JOHN SQUIRE (2024). «Mars to Liverpool». Spotify [en línia]. Disponible a: https://open.spotify.com/intl-es/track/0Vr2gS3YFbS2WRw5nCPMFY?si=69ed5c56ccb64029
Citació recomanada
ROIG, Antoni. «Ecodiscos: revolució sostenible o estratègia de màrqueting?». COMeIN [en línia], juny 2024, no. 144. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n144.2445
