En aquest article, aventuro algunes notes sobre el que penso que podria ser un canvi interessant en el viatge narratiu dels i les protagonistes en certes ficcions contemporànies. Un viatge de transformació en el qual no es pretén restablir l’equilibri perdut, sinó crear-ne un de nou. Una nova equació, en un present que demana a crits un canvi de mirada, que superi el dualisme entre el nihilisme distòpic i el conformisme tecnoutòpic. M’inspiren tres exemples ben diferents de 2025: les pel·lícules Las guerreras k-pop i Superman, al costat de la sèrie Alien Earth.
A risc de simplificar moltíssim, i us demano disculpes per endavant, podria afirmar que un dels principals patrons dels relats de ficció part d’alguna mena de conflicte en el qual un equilibri preexistent –personal, familiar, social, universal…– ha de ser restablert. Seguint la tradició del popular «viatge de l’heroi» de Joseph Campbell (amb totes les crítiques que mereix per determinista o pels seus estereotips colonials i patriarcals), molts relats tendeixen a una mena de clausura en la qual es restableix l’equilibri en forma d’alguna cosa que entendrem com normalitat o justícia.
Segons Campbell, per a arribar a aquest punt, el personatge protagonista ha de passar per un cert procés de transformació i compta amb l’ajuda d’una figura que serveix de suport emocional, de mentoria, d’aliança, de brúixola moral (sovint una persona, encara que pot ser un objecte o algun tipus de força interior). Quan no és possible restablir l’equilibri, el personatge protagonista haurà d’acceptar aquesta situació, efectuant també algun tipus de transformació personal que no deixa de ser un reequilibri (per exemple, recuperar l’alegria o l’esperança després d’una tragèdia, un dol, un desengany o una ruptura sentimental o familiar, o acceptar el seu destí). En el cas dels relats de terror o del cinema fantàstic, exponents del que denomino l’«estranyament de la realitat», aquest equilibri no sempre pot ser restablert o no hi ha transformació possible. O el preu a pagar per intentar-ho pot arribar a ser molt alt.
El que em porta a aquest article és una intuïció, una mica vaga encara, d’una petita mutació en aquest patró que començo a observar en el camp audiovisual. I en què consisteix? En relats en els quals d’alguna manera se subverteixen les nostres expectatives sobre el restabliment de l’equilibri preexistent. Quan als protagonistes els falla aquesta figura de suport, que no deixa de simbolitzar el valor d’un equilibri reflex del passat. I davant això, proposen crear un nou equilibri. La importància d’aquest canvi, probablement subtil, connecta amb la necessitat de les generacions joves de buscar un nou equilibri social global davant les crisis i les amenaces per a les quals les generacions anteriors no semblen tenir resposta. I la necessitat de les generacions adultes (hola!) de reconèixer que no sempre tenim aquestes respostes, que no sempre hem sabut ser aquest suport necessari. I aprendre a donar espai i contribuir a aquesta cerca. Proposo tres exemples tremendament diferents, però que apunten en aquesta direcció, possiblement amb algun spoiler (avís!). M’encantaria saber d’altres exemples. Si us plau, contacteu amb mi si els identifiqueu.
‘Las guerreras k-pop’ (‘KPop demon hunters’)
Las guerreras k-pop, la nova gran franquícia de Netflix i potser el fenomen popular més inesperat de l’any (fins i tot per a mi, pare d’una fan del K-Pop), ens ha agafat totalment per sorpresa amb la seva combinació d’animació plena d’humor, acció, emoció i, per descomptat, K-Pop. Analitzar el perquè del fenomen donaria per a articles acadèmics que espero que puguem gaudir aviat. En aquestes notes ràpides m’interessa subratllar dues qüestions. Las guerreras k-pop ofereix un trop habitual en l’animació oriental: la figura del personatge-pont entre mons aparentment oposats, com mostra el cèlebre exemple de la sèrie Demon Slayer (Kimetsu no Yaiba).
Fotograma de la producció ‘Las guerreras k-pop’
Font: Creative BC / Netflix / Sony Pictures Animation
Això serveix per a introduir elements d’acostament entre mons aparentment en conflicte, alhora que també genera tensió davant la possibilitat de saltar a l’altre costat. En Las guerreras k-pop és el cas de la Rumi, una de les tres caçadores, que oculta unes marques que tenen el seu origen en què el seu pare era mig dimoni. La Rumi compta amb una mentora adulta, la Celine, qui li fa ocultar a tothom el secret. Això fa que la Rumi visqui les seves marques amb vergonya i por, tot i que facilitarà el seu acostament a un dels dimonis, en Jinu, i, finalment, la seva acceptació fa que es restableixi l’equilibri, la qual cosa en el film es coneix com a Honmoon. La qüestió aquí és que la Celine falla a la Rumi i no és fins que accepta les seves marques que és capaç de crear un nou equilibri, un nou Honmoon, perquè l’antic ja no serveix. Per tant, l’equilibri no és una tornada al passat, sinó la superació del passat.
‘Superman’
Un dels personatges de major tradició comercial en còmic i en cinema ha viscut un altre reboot aquest passat estiu de la mà del director James Gunn. En aquest film es contrasten dues figures mentores: la família biològica (procedent de Kripton) i la família d’acolliment en la Terra. A diferència d’altres adaptacions, aquí es revela que els pares d’en Kal-El/Superman no tenien per a ell la missió en la Terra que havia cregut tot aquest temps, la d’una figura protectora, sinó la de dominador d’una espècie inferior. Davant aquest descobriment, decideix optar per la seva família d’acolliment, que li ha transmès el valor del realment humà, a través del sentiment subversiu i punk de l’amabilitat. En aquest cas, es tracta d’un nou equilibri personal, que dona nou sentit a la seva missió sense el pes del passat.
Imatge del film ‘Superman’, de James Gunn
Font: DC Studios / Domain / Troll Court / The Safran Company / Warner Bros.
‘Alien Earth’
És el més fosc dels relats citats. En Alien Earth, els personatges protagonistes, éssers sintètics híbrids, que viuen infantilitzats i tractats com els «nens perduts» de Peter Pan per un despietat multimilionari tecnològic, descobreixen com, de nou, la seva figura de mentor els falla (en aquesta ocasió manipulant-los com a simples propietats). Finalment, decideixen prendre el control al costat d’un ésser humà que els serveix de brúixola moral perquè els veu com un igual (en Joe, el germà metge de la protagonista, la Marcy/Wendy). I, encara que sembli increïble, ho fan al costat dels temuts xenomorfs de la franquícia. La frase final de la Marcy/Wendy en la primera temporada és «Ara manem nosaltres». Una afirmació generacional però també moral.
Fotograma de la sèrie ‘Alien Earth’
Font: 20th Television / 26 Keys / Brandywine / FX / Living Films / Scott Free
Mentre que la Celine, la tradicional mentora de la Rumi (Las guerreras k-pop), s’equivoca malgrat la seva bona intenció, en Jor-El i la Lara Lor-Van (Superman), apliquen una mirada colonialista, de la qual el seu fill no era coneixedor. I el –interessantment– jove milionari Boy Kavalier (Alien Earth) encaixa amb aquesta mirada utilitarista basada en l’acumulació egoística de diners i poder, sense interès ni per la vida humana ni pel món. La reacció davant aquesta evidència podria haver portat a diferents resultats (la resignació, la ira, la frustració, la destrucció), però serveix per a propiciar un canvi decidit i tranquil, amb aire de victòria. I que ens diu que aquest canvi, al final, està en nosaltres. I que comptem amb gent al nostre voltant per a posar-lo en marxa.
Per saber-ne més:
YOON KYUNG LEE, Julie; GILLIBRAND, Peter; KHAN, Srosh (2025). «Cómo “KPop Demon Hunters” se convirtió en la película más vista en la historia de Netflix y en un éxito musical mundial». BBC, [en línia]. Disponible a: https://www.bbc.com/mundo/articles/c07pv8nlrl7o
FRANCO, Gonzalo (2025). «James Gunn explica el polémico giro de guion de los padres de ‘Superman’». Hipertextual, [en línia]. Disponible a: https://hipertextual.com/cine-television/james-gunn-explica-polemico-giro-de-guion-padres-de-superman/
SÁNCHEZ, MARIO (2025). «Nunca pensé que la película de Superman me enseñaría lo que realmente significa ser punk». IGN, [en línia]. Disponible a: https://es.ign.com/superman-james-gunn-reboot/219022/news/nunca-pense-que-la-pelicula-de-superman-me-ensenaria-lo-que-realmente-significa-ser-punk
AGUT, David (2025). «Alien Earth: filosofía, terror y un final que nos deja con más preguntas que respuestas». 22 minutos con [en línia]. Disponible a: https://22minutoscon.com/2025/10/07/critica-alien-earth-disney-plus-fx/
Banda sonora
Teddybears ft. Iggy Pop – Punk rocker. YouTube [en línia]. Disponible a: https://youtu.be/8P09rxVaQAM?si=Rd__f7B-QmjmWNNL
Huntr/x - What it sounds like. YouTube [en línia]. Disponible a: https://youtu.be/TbMEMCvFbZk?si=A-Er2K5ZCk0CUyM-
Metallica – Wherever I may roam. YouTube [en línia]. Disponible a: https://youtu.be/cwPg8gJq_Kw?si=s_s47j06xOaagQOa
Imatge de Portada:
Rumi, una de les tres protagonistes del film Las guerreras k-pop. Font: Creative BC / Netflix / Sony Pictures Animation.
Citació recomanada
ROIG, Antoni. «Deixar enrere el passat a la recerca d’un nou equilibri: un camí alternatiu en la ficció contemporània?». COMeIN [en línia], octubre 2025, no. 158. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n158.2574
