En aquest article, aventuro algunes notes sobre el que penso que podria ser un canvi interessant en el viatge narratiu dels i les protagonistes en certes ficcions contemporànies. Un viatge de transformació en el qual no es pretén restablir l’equilibri perdut, sinó crear-ne un de nou. Una nova equació, en un present que demana a crits un canvi de mirada, que superi el dualisme entre el nihilisme distòpic i el conformisme tecnoutòpic.
Jo ho anomeno «comunicació de frontera». I per comunicació de frontera, entenc els límits màxims als quals pot arribar avui la recerca sobre comunicació. Un d’aquests límits, menystingut per aquells que no es formulen preguntes grans en les seves recerques, és la comunicació amb entitats més enllà de la mort. Sona a paranormal, però defenso davant qualsevol audiència que es tracta d’un fenomen bastant normal, ja que les estadístiques sobre creences en diferents països indiquen que entre un 10 % i un 30 % de la població diu haver tingut comunicació amb un difunt.
En la primavera de 2023 van començar a circular per la xarxa tendres imatges de paons bebè que no eren, però, reals (LaMagdeleine, 2023). La imatge del paó bebè creada amb un model d’intel·ligència artificial generativa (IAGen) era molt realista i visualment cridava l’atenció molt més que la real. Avaluar la veracitat d’aquestes imatges era un repte, sobretot si l’espectador desconeixia com són els paons bebè i si, a més, es deixava commoure per la seva evident tendresa.
En el pic de la frenètica carrera vers els llindars de la intel·ligència artificial, hem arribat a la més gran i absurda paradoxa: l’autoexplotació laboral dels humans a canvi de molts, molts diners. Aquest fenomen inèdit, que esdevé un pas enrere en els drets laborals al Primer Món, evidencia també una batalla entre les armes de seducció del capitalisme acceleracionista (amb la promesa d’ingressar al club dels tech billionaires) i la dignitat de la condició humana.
Encén la tele. Veus aquest anunci de perfum? Tot el que cal saber sobre la publicitat és allà. Atrapat entre programes i notícies insubstancials, aquest anunci és una ràfega d’aire fresc. A una part de tu li sedueix la història que et mostra: un flascó banyat en or, una silueta sensual, un paisatge idíl·lic, un xiuxiueig en francès. Una promesa que amb unes gotes seràs irresistible. Això, és una il·lusió.
Els avenços tecnològics i la irrupció de noves dinàmiques comunicatives acceleren la transformació d’una esfera pública en el punt de mira de les i els acadèmics de l’àmbit de la comunicació. Analitzar aquestes transformacions és essencial per a comprendre les seves implicacions i abordar-les des d’una perspectiva adequada.
La publicitat ha tornat. Per fi. La campanya del Banc Sabadell amb un drac de Sant Jordi com a protagonista és una estocada publicitària digna de cavaller, d’un blau sanguinolent. Ha deixat enrere la conversa i ha donat pas a l’amenaça. En una espècie d’homenatge a Èdip, sembla voler matar el pare i començar un nou regne sota les seves pròpies normes.
La digitalització, una de les transformacions més profundes de les nostres societats, té un impacte directe en la manera com treballem, estudiem, ens comuniquem i accedim a tota mena de serveis, siguin públics o privats. En definitiva, impacta en com exercim la nostra ciutadania.
Fa uns mesos el Club de Creatividad (CdC) va reconèixer la trajectòria d’Alberto Astorga i Daniel Ilario amb el Premi CdC d’Honor 2025. Astorga i Ilario van marcar una època amb les seves campanyes per a Audi quan van fer tàndem a DDB i s’han guanyat a pols ser referent per a les següents generacions.
Què ens expliquen les nostres ciutats sobre com entenem la vida, la vellesa i la cura? En aquest article proposem una reflexió sobre la ciutat com un espai polític, ètic i comunicatiu, on l’experiència de l’envelliment i la vulnerabilitat ens interpel·len per a repensar l’urbanisme des d’una lògica de cura, representació i inclusió.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca