Encén la tele. Veus aquest anunci de perfum? Tot el que cal saber sobre la publicitat és allà. Atrapat entre programes i notícies insubstancials, aquest anunci és una ràfega d’aire fresc. A una part de tu li sedueix la història que et mostra: un flascó banyat en or, una silueta sensual, un paisatge idíl·lic, un xiuxiueig en francès. Una promesa que amb unes gotes seràs irresistible. Això, és una il·lusió.
Els avenços tecnològics i la irrupció de noves dinàmiques comunicatives acceleren la transformació d’una esfera pública en el punt de mira de les i els acadèmics de l’àmbit de la comunicació. Analitzar aquestes transformacions és essencial per a comprendre les seves implicacions i abordar-les des d’una perspectiva adequada.
La publicitat ha tornat. Per fi. La campanya del Banc Sabadell amb un drac de Sant Jordi com a protagonista és una estocada publicitària digna de cavaller, d’un blau sanguinolent. Ha deixat enrere la conversa i ha donat pas a l’amenaça. En una espècie d’homenatge a Èdip, sembla voler matar el pare i començar un nou regne sota les seves pròpies normes.
La digitalització, una de les transformacions més profundes de les nostres societats, té un impacte directe en la manera com treballem, estudiem, ens comuniquem i accedim a tota mena de serveis, siguin públics o privats. En definitiva, impacta en com exercim la nostra ciutadania.
Fa uns mesos el Club de Creatividad (CdC) va reconèixer la trajectòria d’Alberto Astorga i Daniel Ilario amb el Premi CdC d’Honor 2025. Astorga i Ilario van marcar una època amb les seves campanyes per a Audi quan van fer tàndem a DDB i s’han guanyat a pols ser referent per a les següents generacions.
Què ens expliquen les nostres ciutats sobre com entenem la vida, la vellesa i la cura? En aquest article proposem una reflexió sobre la ciutat com un espai polític, ètic i comunicatiu, on l’experiència de l’envelliment i la vulnerabilitat ens interpel·len per a repensar l’urbanisme des d’una lògica de cura, representació i inclusió.
En els últims anys, la necessitat de garantir que els festivals i els esdeveniments musicals siguin espais segurs ha deixat de ser un debat aïllat per a convertir-se en una demanda col·lectiva. Organitzadors, administracions i el mateix públic reclamen mesures concretes enfront de la violència sexual i les conductes d’odi i discriminació.
Les transformacions urbanes actuals venen marcades per un augment de negocis amb dissenys innovadors. L’increment en els preus dels seus productes beneficia el sector turístic, però no a les necessitats de les classes treballadores. Pròximament, dins la Barcelona Design Week 2025, el grup de recerca Mediaccions organitza la taula rodona «El disseny gentrifica?».
Una mirada banal i superficial podria atribuir a les altes temperatures de l’estiu, que està a punt de finalitzar, l’increment dels discursos (i delictes) d’odi que s’han anat produint durant aquest període estival. Però, lamentablement, no es tracta d’una qüestió passatgera ni el seu origen resideix en una qüestió tan trivial.
En qualsevol estratègia de comunicació corporativa o de relacions públiques, el punt de partida més crític (i moltes vegades subestimat) és la correcta redacció dels objectius de comunicació. Aquest article t’explica com fer-ho bé.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca