Accelerant vers l’artificialitat (i vers l’autoexplotació)

Com amb tants fenòmens sorgits a l’era cibernètica, també la recerca i la innovació acadèmiques han protagonitzat derives poc desitjables en les darreres dècades. És el cas de la mítica CCRU –Cybernetic Culture Research Unit, o Unitat de Recerca de Cultura Cibernètica–, un col·lectiu universitari postpunk i ciberfeminista sorgit als anys 90 a la Universitat de Warwick. Inicialment liderada per la filòsofa Sadie Plant, d’aquella unitat de ciberactivisme en van sorgir figures clau de la cultura postpunk com ara Ray Brassier i Mark Fisher, el llegat del qual és avui la millor crítica al capitalisme sense alternatives que tots sofrim.

Aviat la utopia contracultural de l’Internet dels inicis deixaria pas a una empremta antihumanista liderada per l’actual guru de l’acceleracionisme, Nick Land. Aquest moviment s’ha pensat a si mateix com la filosofia de la intensificació del capitalisme tecnològic, que busca gens humilment optimitzar un projecte caduc o en crisi contínua com és la Modernitat. El seu remei és la condemna global de la condició humana: portar l’ésser humà a la perfecció, no a través de la millora sinó de la substitució per la màquina. El mitjà és l’automatització i la fórmula és la fusió de l’ésser humà en l’ésser digital. El seu objectiu: la singularitat tecnològica. Les implicacions? L’adeu al protagonisme humà que ha caracteritzat l’era de l’antropocè.

L’acceleracionisme

Aquesta ideologia, que basa el seu impacte en el disruptisme extrem, considera el capitalisme no sols una realitat ineludible, sinó un sistema sempre disposat a la ruptura dels sistemes socials establerts. Davant les societats arrelades a la seva terra i a les comunitats que la formen, l’acceleracionisme condueix a la desterritorialització del que és virtual, a la dissolució dels vincles. La xarxa virtual substitueix el llaç físic –dos conceptes que poden semblar el mateix en un diccionari de sinònims, però que avui impliquen just el contrari: distanciament versus vincle.

Però com que no hi ha bona teoria que no tingui praxi, els actuals líders de Silicon Valley s’han adherit amb passió al moviment acceleracionista. L’any 2024 el diari El País titulava en un article «Accelerar o morir», referint-se a la controvertida ideologia aplicada a l’avenç sense límits de la intel·ligència artificial. En l’article s’explicava com una àmplia cultura empresarial californiana –les tecnològiques, principalment, però també la biomedicina i altres camps d’aplicació hipertecnologitzats com ara els transports elèctrics– apostava per l’acceleracionisme «efectiu» com a futur del capitalisme. Tots sabem que efectivitat és un eufemisme per a esmentar en veu baixa l’absència de regulació o restriccions, tant en l’àmbit ètic com en el dels drets del treballador.

Figures de la vall daurada com Sam Altman, CEO d’OpenAI, i Jeff Bezos, fundador d’Amazon, apliquen a les seves empreses aquesta lògica sense miraments. Bezos inverteix en avenços tecnològics per al seu model de negoci, per al qual té equips de recerca més grans i més ben pagats que els de cap universitat. Altman representa la intersecció entre la velocitat en els canvis tecnològics i el desenvolupament científic en intel·ligència artificial avançada amb projectes com ara ChatGPT. La seva obsessió, que connecta amb la dels grans ideòlegs transhumanistes, és portar la carrera de la intel·ligència artificial fins a l’IAG –intel·ligència artificial general, aquella que, a diferència de l’actual, serà capaç d’entendre i executar tasques intel·lectuals de manera versàtil com només poden fer els humans.

Vers la IAG

Avui, Altman continua comandant amb mà de ferro els avenços a OpenAI, a canvi de dues coses: hores i diners. Com bé explica The New York Times, la normalització de la «llei 996» a la Califòrnia tech –treballar de 9 del matí a 9 del vespre, de dilluns a dissabte– no té precedents en l’últim segle del capitalisme occidental. De fet, significa copiar les pitjors pràctiques de l’hipercapitalisme tecnològic de l’autocràtica Xina que –encara més paradoxalment– un tribunal va prohibir l’any 2021. Aquest és l’estat de la qüestió: mentre a una dictadura es prohibeixen mesures d’explotació laboral, la gran democràcia del capital les recupera un segle després.

Dos anys abans, s’havia obert una petita escletxa en aquest frenesí amoral vers la IAG, quan el novembre del 2023 la junta directiva d’Open IA va forçar el cessament sobtat d’Altman. L’argument oficial va ser «manca de confiança», però, com bé ha explicat Karen Hao al llibre Empire of AI, la raó de fons era no deixar en mans d’Altman «el botó de l’AGI» –paraules que s’atribueixen al cofundador i responsable científic de la companyia, Ilya Sutskever. Però l’acceleracionisme implica no mirar mai enrere, i això és el que van fer Altman i la majoria d’empleats de l’empresa en anunciar un adeu laboral massiu cap a Microsoft per tal de forçar la readmissió d’Altman com a boss. El cap més idolatrat de Silicon Valley seria nombrat novament CEO pocs dies després de la mà del Silicon Valley més dur, amb figures com l’expresident de Twitter Bret Taylor, o homes de finances com ara Larry Summers, antic responsable del Tresor dels Estats Units. La postura tecnoregulatòria de Helen Toner, membre de la Junta Directiva, perdia la batalla a OpenAI enfront del tecnoacceleracionisme d’Altman.

Avui, tot aquest germen de radicalisme tecnològic continua ampliant les seves idees sota el moviment Dark Enlightenment –autodenominat moviment neoreaccionari (NRx). La NRx de Land nega obertament l’igualitarisme i advoca per estructures socials i de govern feudals i tiràniques. Així, quan Land es refereix amb admiració al model de l’Antic Règim, desemmascara la falsa neutralitat ideològica amb què Silicon Valley pretén vestir la seva acció acceleracionista, que ens porta a tots a l’abisme mentre enalteix a uns pocs fins a la glòria.

Imatge de Portada:

Foto de Pexels / Mikhail Nilov

Citació recomanada

GOZALO SALELLAS, Ignasi. «Accelerant vers l’artificialitat (i vers l’autoexplotació)». COMeIN [en línia], octubre 2025, no. 158. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n158.2571