Ciència oberta i ciència ciutadana: vers una recerca més inclusiva i socialment compromesa

El seminari «Ciencia abierta, ciencia ciudadana: impacto y beneficio social», celebrat a la Universitat de València el passat 6 de juny de 2025, s’emmarca en el projecte de recerca Ciencia Abierta en España: la Transición hacia un Nuevo Modelo de Investigación, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (i liderat per la UB i la UOC). La jornada va reunir acadèmics, gestors i representants d’institucions públiques i de la societat civil entorn d’un objectiu comú: reflexionar sobre les transformacions contemporànies en la pràctica científica, derivades dels principis d’obertura, participació i impacte social.

 

Foto de família amb alguns dels protagonistes del seminari

Font: fotografia cedida per Jorge Franganillo

La sessió inaugural va córrer a compte de les professores del Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València Aurora González-Teruel i María Francisca Abad, qui van contextualitzar el seminari dins els debats actuals sobre el model obert de producció científica i, en particular, sobre el lloc creixent que ocupa la ciència ciutadana en l’agenda investigadora. L’obertura va comptar a més amb la intervenció del vicerector de Recerca de la Universitat de València, Carlos Hermenegildo, qui va presentar el compromís institucional amb les polítiques de ciència oberta, a través de múltiples iniciatives com ara la creació d’un portal de producció científica, l’increment de l’accés obert a publicacions i la constitució d’una comissió universitària sobre ciència oberta.

Fonament conceptual i iniciativa ciutadana

El seminari es va estructurar en dos blocs de ponències. En el primer, van presentar les seves ponències Maite Pelacho (Fundació Ibercivis) i Josep Perelló (Universitat de Barcelona).

Maite Pelacho va oferir una fonamentació exhaustiva del concepte de ciència ciutadana. Lluny de considerar aquesta pràctica com una simple estratègia de divulgació o recopilació de dades, Pelacho va defensar la ciència ciutadana com una manera de fer ciència basada en la col·laboració activa de persones no pertanyents a l’àmbit acadèmic. La seva intervenció va recórrer exemples històrics i contemporanis que mostren com la ciutadania ha contribuït –i continua contribuint– de manera decisiva al desenvolupament del coneixement científic, des de l’astronomia fins a les ciències socials.

Una de les aportacions més rellevants de la intervenció de Pelacho va ser l’exposició del treball desenvolupat en l’Observatori de Ciència Ciutadana a Espanya, i especialment l’eina d’avaluació d’impactes dissenyada per a mesurar la contribució científica, educativa, política i social dels projectes ciutadans. La ponent va emfatitzar que aquests impactes són múltiples, no sempre fàcilment quantificables, però sí rellevants en termes de transformació de les relacions entre ciència i societat. Va destacar també els vincles entre ciència ciutadana i ciència oberta, enteses no sols com a estratègies, sinó com a pràctiques amb profundes implicacions ètiques, polítiques i culturals.

Posteriorment, Josep Perelló va presentar el projecte CoActuem per la Salut Mental, una ambiciosa iniciativa de ciència ciutadana social que va implicar en la recerca a persones amb problemes de salut mental. El projecte, desenvolupat des del grup OpenSystems de la UB, va plantejar una ciència ciutadana participativa i transformadora, donant valor al coneixement, fruit de les vivències dels i les coinvestigadores –persones afectades i familiars–, i al seu rol actiu en la producció de dades, anàlisis i interpretació.

Igualment, Perelló va destacar que –mitjançant eines com ara quaderns personals, tallers online i un xatbot de Telegram– es van recopilar més de 200 històries. L’enfocament va prioritzar l’escolta activa i la generació de coneixement orientat a l’acció. A més, es va promoure la col·laboració amb actors institucionals des de l’inici del procés. La iniciativa va ser reconeguda amb un premi europeu de ciència ciutadana, subratllant el seu impacte transformador tant en la recerca com en les comunitats implicades.

Impacte i benefici de la ciència ciutadana

En el segon bloc d’intervencions, titulat «Impacto y beneficio en los proyectos de ciencia ciudadana en España» i moderat per Candela Ollé, es van presentar dues experiències: el projecte Tarsis Science y Tarteso en Comunidad, centrat en el patrimoni arqueològic a Guareña (Extremadura), i el projecte GERONTEC, orientat a la intel·ligència artificial aplicada al benestar social.

Sabah Walid Sbeinati (CSIC) i Juanjo Pulido (La Underground Col·lectiva) van presentar un projecte que va més enllà de l’arqueologia. «Construyendo Tarteso», localitzat en el jaciment de les Casas del Turuñuelo, s’ha convertit en una plataforma de transferència de coneixement, on la ciutadania participa activament. En aquest sentit, el que és veritablement revolucionari no són només les troballes de rellevància internacional relacionades amb la cultura tartèssia, sinó com s’ha construït comunitat al voltant d’això. El projecte impulsa una ciència ciutadana ecofeminista i rural, amb processos de mediació patrimonial, tallers escolars, rutes literàries, sopars rituals i creació artística.

Per part seva, Óscar Belmonte (Universitat Jaume I) va abordar una problemàtica contemporània des d’un vessant tecnològic i social: la solitud no desitjada en persones grans. El seu projecte GERONTEC –també conegut com a Serena– va buscar acostar la intel·ligència artificial a la ciutadania a través d’una eina digital capaç de detectar el risc de solitud mitjançant l’anàlisi del llenguatge natural. Les dades recollides en el marc d’aquest projecte van permetre l’entrenament d’algorismes d’aprenentatge automàtic capaços de predir sentiments de solitud amb un 83 % de precisió. GERONTEC serveix com a exemple de com un problema social pot actuar com a porta d’entrada per a implicar la societat en la tecnologia, fent accessible la intel·ligència artificial des d’una dimensió humana.

Al llarg de la jornada, es va subratllar la necessitat de generar aliances entre institucions científiques, organitzacions socials i ciutadania, en un model de recerca que transcendeixi la tradicional divisió entre experts i llecs. La ciència ciutadana, en aquest sentit, no sols promou la inclusió de nous actors en la producció de coneixement, sinó que proposa formes de cooperació més horitzontals, èticament compromeses i socialment rellevants.

En suma, el seminari va evidenciar que la ciència ciutadana és ja una dimensió clau del paradigma de ciència oberta, i que el seu desenvolupament exigeix no sols marcs normatius i financers adequats, sinó també un canvi cultural en com concebem la recerca científica. Es tracta, en definitiva, d’avançar vers una ciència entesa com a bé comú, en la qual el coneixement no sols es comparteix, sinó que es construeix col·lectivament amb i des de la societat.

Materials complementaris:

Vinculat amb el projecte i la jornada, teniu disponible el pòdcast de Parenthesis «L’impacte de la ciència ciutadana en la societat», on entrevistem a Rafael Vidal, delegat del rector en ciència oberta i ciència ciutadana de la Universitat Politècnica de Catalunya, e Isabelle Bonhoure, investigadora i coordinadora del grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona. Podeu escoltar-ho en les plataformes: ivoox; spotify i apple.

Citació recomanada

OLLÉ, Candela; GONZÁLEZ-TERUEL, Aurora. «Ciència oberta i ciència ciutadana: vers una recerca més inclusiva i socialment compromesa». COMeIN [en línia], juliol 2025, no. 156. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n156.2549