Entre altres alegries, aquest curs 2024-2025 que ara tanquem ens ha dut la celebració del 25 aniversari dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC) de la UOC. Prenent aquesta efemèride com a pretext, hem demanat als seus integrants que contestin sintèticament a la pregunta «Què són per a tu els ECIC?». L’atzar ha volgut que fossin exactament 25 les persones que van respondre al requeriment de COMeIN. 25 visions, doncs, del que avui són els ECIC després d’aquests primers 25 anys d’història: 25 x 25.
Mataró, 30 de maig de 2025, vuit de la tarda. M’assec en la butaca al costat de la meva jo de 15 anys –la fan d’Al salir de clase i de Martín H– que m’ha fet seguir la trajectòria de Sergio Peris-Mencheta i Juan Diego Botto des de fa més de 25 anys fins als nostres dies. Ho faig carregada d’expectatives, sens dubte, però sense saber encara com serà de mobilitzadora l’obra 14.4.
Gabriele Cagliani va iniciar la seva carrera en el periodisme, treballant com a reporter a El Economista i més tard a Expansión. Posteriorment, es va especialitzar en comunicació corporativa, i va exercir com a director de Comunicació, Màrqueting i Marca d’EY a Espanya i, més endavant, com a director de Comunicació de l’aerolínia Vueling. En l’actualitat, és soci i cofundador de l’agència Lead by Thought.
El terme lobby sona vagament en el vocabulari polític de l’opinió pública. Escàndols com el Qatargate, on alts funcionaris de la UE i càrrecs polítics van rebre comissions il·legals a canvi d’afavorir Qatar en decisions clau, han posat el focus en una pràctica que passa desapercebuda per a moltes ciutadanes i ciutadans en el seu consum diari d’informació política. Poc conegut també és que ja fa trenta anys que el Parlament Europeu va decidir que s’havien d’intentar regular les pràctiques de lobby a través d’un registre d’entitats i professionals que volen influir en política europea.
Gabriele Cagliani ha estat periodista i director de comunicació. En l’actualitat, és soci i cofundador de l’agència Lead by Thought.
En un moment històric en què la ciència s’obre com mai, el món que l’envolta sembla tornar-se més opac, més polaritzat, fins i tot més hostil a l’evidència. Com s’explica aquesta paradoxa? I què podem fer el col·lectiu investigador com a resposta?
Els influencers virtuals han esdevingut una nova presència habitual a les xarxes socials. Aquests avatars generats per ordinador, sovint d’aparença hiperrealista i estèticament impecables, acumulen milers i inclús milions de seguidors a Instagram, TikTok o YouTube. Lluny de ser simples curiositats digitals, comencen a tenir un paper actiu en la comunicació de marques, en la construcció d’ideals de bellesa i en la manera com les persones interactuen en entorns digitals. Davant aquest fenomen, cada cop més investigadors es pregunten quin impacte poden tenir aquests personatges artificials en la identitat, l’autoestima i el benestar psicològic de les persones.
La ciència ciutadana és un dels pilars de la ciència oberta i és clau per l’impacte i benefici que genera en la societat. Per a aprofundir en això es va organitzar el seminari «Ciencia abierta, ciencia ciudadana: impacto y beneficio social» a la Universitat de València (UV), amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i amb la participació de rellevants experts de l’àmbit. Seguidament, us resumim, a manera de crònica, les aportacions destacades de la jornada.
En aquest article, em centraré en dos comptes populars de recomanació musical en xarxes socials que, de maneres diferents, i des del més profund de la nostra cultura algorítmica, recuperen el plaer de descobrir discos i d’escoltar amb una atenció plena. I ho fan amb una manera de crear contingut amb un accent intergeneracional, espontani i quotidià… «Què escoltarem avui?».
El passat mes de maig va tenir lloc el cicle de conferències Pint of Science, que des de l’any 2013 fa arribar la recerca més puntera als bars de moltes localitats catalanes i d’arreu del món. Des del grup de recerca Mediaccions, vam organitzar la presentació «Els llibres et parlen? Escolta el Disseny», una xerrada amb finalitat divulgativa per tal de compartir coneixements sobre tres conceptes presents en la nostra recerca, que son l’agència material, els sentits i el disseny.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca