El terme lobby sona vagament en el vocabulari polític de l’opinió pública. Escàndols com el Qatargate, on alts funcionaris de la UE i càrrecs polítics van rebre comissions il·legals a canvi d’afavorir Qatar en decisions clau, han posat el focus en una pràctica que passa desapercebuda per a moltes ciutadanes i ciutadans en el seu consum diari d’informació política. Poc conegut també és que ja fa trenta anys que el Parlament Europeu va decidir que s’havien d’intentar regular les pràctiques de lobby a través d’un registre d’entitats i professionals que volen influir en política europea.
Aquest registre després es va replicar a la Comissió Europea (2011), al Consell Europeu (2020), a Catalunya (2014), que va ser seguida per Castella-la Manxa (2016) i Madrid (2020). Tot i això, mai no ha arribat a implementar-se estatalment. Donat aquest context, amb més d’una dècada intentant aportar transparència a les activitats de lobby a escala europea i autonòmica, què n’hem après?
Elements positius dels registres de grups d’interès
Comencem pels elements positius. Hem après que els registres tenen un paper clau en la salut democràtica dels nostres sistemes polítics. Tenir un registre de grups d’interès, com es denomina oficialment als lobbistes, garanteix transparència i possibilitat de rendició de comptes en la presa de decisions dels polítics i servidors públics. Els registres són una base de dades oberta i pública on totes aquelles persones i organitzacions que volen influir en les decisions dels diferents governs s’han d’inscriure. Tant les entitats que volen influir com els alts càrrecs que reben aquesta influència han d’enregistrar totes les reunions que mantenen i, en alguns casos, quina és l’agenda de les seves reunions. Participar del registre no sempre és obligatori, però en alguns casos és necessari, per exemple, per obtenir una acreditació per entrar al Parlament Europeu o per poder participar en comissions on es debaten polítiques públiques. En cas de no compliment del registre, per exemple a Catalunya, es pot presentar una queixa formal a l’oficina antifrau.
Periodistes, ciutadans i les mateixes entitats i organitzacions que en formen part, poden consultar qui forma part del registre i quantes reunions s’han produït entre els grups d’interès i els alts càrrecs. Gràcies a la transparència de dades, sabem que Google, Airbus i Meta encapçalen el rànking d’empreses que més reunions han agendat amb alts càrrecs de la Comissió Europea el 2024. Va ser el 2024 quan es van debatre els punts clau de la legislació sobre la nova intel·ligència artificial (IA) generativa (Google i Meta) i es va decidir, entre d’altres, la nova normativa sobre equipatge en cabina als vols comercials (Airbus). Actualment, el registre de transparència unificat del Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell d’Europa compta amb 15.031 entitats i organitzacions. Gràcies a la nostra recerca sobre el registre de grups d’interès català sabem que el registre també ajuda a les entitats i organitzacions de la societat civil més petites a exercir una influència més efectiva sobre els poders públics.
Mancances dels registres de ‘lobbys’
Ara bé, els registres tenen elements problemàtics. Els registres no capturen totes les organitzacions i persones que fan influència als diferents governs, no totes les interaccions polítics - grups d’interès queden enregistrades i l’accés a les dades del registre moltes vegades no és fàcil ni transparent. Com es defineix qui entra o no al registre? Qualsevol empresa que es vulgui reunir amb un alt càrrec? Aquest és un dels principals dilemes que tenen tots els registres de grups d’interès vigents. Alguns registres aporten una definició molt clara: els lobbistes o grups d’interès són totes aquelles entitats, organitzacions i persones que volen influir en una política pública. Ara bé, altres registres, com el del Parlament Europeu, fan excepcions. Així, el registre del Parlament Europeu exclou de la necessitat de formar-hi part a les «esglésies i associacions o comunitats religioses, així com les organitzacions filosòfiques i no confessionals». Només s’han d’enregistrar si aquestes entitats estan representades per alguna agència dedicada al lobby. Algunes investigacions periodístiques han denunciat aquests privilegis i han alertat de la influència opaca de grups religiosos en la política europea.
Els registres de grups d’interès també tenen problemes per capturar les interaccions entre els alts càrrecs o polítics i els grups d’interès. Formalment, la majoria dels registres obliguen a inserir reunions oficials que, habitualment, es produeixen en les oficines dels alts càrrecs o polítics, però aquestes només són una part de les interaccions entre aquests dos grups. Per exemple, existeix tot un circuit d’esdeveniments a Brussel·les on es debaten temes de l’agenda política, siguin xerrades o conferències. És molt habitual que lobbistes i alts càrrecs es trobin en aquests esdeveniments, i les interaccions que s’hi produeixen no queden recollides en cap dels registres actuals. Aquests esdeveniments van des d’esmorzars informatius a conferències de luxe amb despeses pagades.
L’altre gran problema dels actuals registres de grups d’interès a Catalunya, Castella-la Manxa, Madrid i Unió Europea és que no compten amb un equivalent en l’àmbit estatal. La regulació de les activitats de lobby és inexistent estatalment. La Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern de 2013 no fa cap menció a la regulació del lobby. Diversos informes, com el de l’estat de dret en la UE del Grup d’Estats Contra la Corrupció (GRECO), han alertat a Espanya sobre la manca de regulació estatal del lobby. La Comissió Nacional dels Mercats i la Compètencia (CNMC) té un registre voluntari de grups d’interès actiu des del 2016, però allà no hi són els principals actors del lobby a escala estatal. Per exemple, només quatre empreses de l’IBEX 35 estan inscrites al registre de la CNMC. Aquestes empreses han incrementat les seves activitats de lobby en els darrers anys, segons recull un informe sobre la sostenibilitat de les empreses de l’IBEX 35, però molt poques informen de les seves activitats als diferents registres de grups d’interès.
És evident que els registres de grups d’interès, també anomenats de transparència, encara tenen molt camí de millora per recórrer, però són clau en l’exercici diari de les nostres democràcies. En un moment de creixent desafecció política dels ciutadans i de crisi més general dels nostres sistemes democràtics, és essencial que la ciutadania pugui entendre qui juga un paper clau en la presa de decisions. Per aquest motiu, cal educar sobre l’existència i ús dels registres a les ciutadanes i ciutadans. Cal un sistema de registres que s’apliqui a tots els nivells de l’Administració, especialment l’estatal, per poder garantir la transparència i bones pràctiques dels alts càrrecs i polítics.
Imatge de portada:
Il·lustració d’un quiz del Parlament Europeu. Font: Parlament Europeu.
Citació recomanada
TÀRREGA, Mariola. «Tres dècades de control al ‘lobby’». COMeIN [en línia], juliol 2025, no. 156. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n156.2553
