Fins a quin punt s’han despolaritzat els discursos polítics sobre la qüestió nacional els darrers anys a Catalunya? Què ha passat amb la polarització dels debats després del 2017? Si s’ha produït una despolarització del discurs a les xarxes per part dels partits, com i per què s’ha produït? Hem fet una anàlisi dels discursos dels principals partits polítics i entitats socials catalanes des del 2017 fins el 2023. El resultat principal és que la despolarització en el denominat post-Procés català ha estat moderada i liderada principalment per dos partits: ERC i PSC.
Què significa despolaritzar els discursos polítics? En el nostre projecte definim la despolarització com la reducció de les percepcions negatives que els grups en competició tenen de l’adversari polític i l’increment de la voluntat de diàleg. Així, entenem que un missatge polític es despolaritza quan es parla de l’adversari polític sense la necessitat d’acudir a connotacions o caracteritzacions extremadament negatives. Els missatges polítics també es despolaritzen quan, tot i les diferències ideològiques, no es tanca totalment la porta a punts de trobada, enteniment o negociació. En definitiva, quan en política la representació de l’altre és més propera i menys diferent.
Un cert grau de polarització és inherent a les nostres democràcies. Entra dins de la normalitat que, per exemple, el debat del topall al lloguer generi posicions contraposades. Això és fins i tot desitjable, segons experts com Toni Rodon, ja que els sistemes democràtics es caracteritzen pel pluralisme. I, és clar, és normal que en la competició partidista, els partits polítics creïn discursos per a diferenciar-se dels seus adversaris (Guan et al., 2020).
Ara bé, les nostres democràcies viuen, de tant en tant, moments de xoc o de canvi de normalitat, com pot ser el debat sobre un possible referèndum d’independència. Les posicions respecte a un tema de debat polític es distancien entre elles, es tornen dicotòmiques (a favor o en contra) i s’introdueixen elements afectius: formes o no formes part del nostre col·lectiu o grup. Els discursos dels partits polítics catalans a les xarxes durant el conflicte territorial estaven polaritzats. Moragas et al. (2019) descriuen com a Twitter, ara X, es van crear dues comunitats diferenciades quan es va aprovar la Llei del referèndum. Aquestes dues comunitats utilitzaven un llenguatge bèl·lic per descriure a l’adversari polític, generant així una narrativa polaritzada i, aparentment, irreconciliable.
Què ha passat a l’espai polític català a X després del 2017
S’assumeix que després d’un període de xoc o de canvi important, com va ser el referèndum del 2017 a Catalunya, els partits moderen les percepcions negatives que tenen sobre els seus oponents polítics. Però, aquesta no ha estat ben bé la nostra troballa; hem vist una despolarització moderada dels missatges, liderada pels Comuns, ERC i PSC. No hi ha una clara despolarització d’un o dels dos blocs (unionistes o independentistes), sinó que veiem moviments despolaritzadors dins els mateixos blocs.
És a dir, aquests tres partits (Comuns, ERC i PSC) han parlat dels seus adversaris polítics en un to menys dicotòmic i negatiu. Com es veu en la gràfica, el sentiment que predomina en els seus posts a X va deixant de ser negatiu poc a poc per donar pas a missatges neutres i fins i tot positius.
Anàlisi de l’evolució del sentiment predominant als posts publicats a X pels principals partits polítics catalans del 2017 al 2023
Font: elaboració pròpia
Ens hem trobat amb una despolarització motivada per la necessitat d’establir pactes parlamentaris entre alguns d’aquests partits i la necessitat de repensar les estratègies del moviment independentista. Per una banda, els Comuns mostren una voluntat d’enteniment de les dues parts del conflicte que es manté al llarg del temps. Per altra banda, els missatges publicats per ERC i PSC són, en alguns períodes temporals, més neutrals i cooperatius. Aquests períodes temporals coincideixen amb moments de negociació parlamentaria per formar govern o donar suport a governs en el Parlament català o en el Congrés. Durant els moments de negociació, l’adversari polític pot dialogar, pot arribar a un acord i pot ajudar a solucionar el conflicte.
A l’esquerra, post a X d’Esquerra Republicana (13 de desembre de 2020) que permet observar la voluntat d’obrir les portes al diàleg; a la dreta, post a X del Partit dels Socialistes de Catalunya (16 de desembre de 2019) que traspua un apropament entre forces polítiques
Font: X
La resta de partits i organitzacions cíviques analitzades (Junts, Ciutadans, Òmnium, Vox, Partit Popular, CUP, Societat Civil, ANC) continuen parlant de l’adversari polític en termes negatius o molt negatius. Per exemple, l’adversari no sols no entén les necessitats econòmiques de la població catalana, sinó que l’altre ataca, reprimeix, és intolerant, és violent, és algú amb qui no es pot negociar.
Despolarització després d’un conflicte
Llavors, què despolaritza els missatges polítics després d’un conflicte territorial? La despolarització apareix quan els partits tenen nous incentius per presentar a l’adversari polític com a un interlocutor vàlid i més proper. El que ens diuen les dades dels missatges dels partits catalans a X és que la despolarització no comença per un canvi de posicionament dels partits respecte a la qüestió de debat (referèndum sí o no / independència sí o no). La representació de l’adversari polític comença a canviar quan els partits necessiten teixir noves aliances, per exemple, per formar govern o crear pactes parlamentaris. És llavors quan la distància emocional, que no tant ideològica, amb l’altre grup es redueix, i quan es visibilitzen uns espais comuns de diàleg i enteniment que anteriorment semblaven impossibles.
En definitiva, per a despolaritzar s’han de visibilitzar els espais de trobada, diàleg i enteniment que es donen entre els partits i que, moltes vegades, no formen part dels discursos públics dels partits.
NOTA:
El projecte de recerca que sustenta aquest article ha estat finançat per l’Institut Català Internacional per la Pau, liderat per Daniel Cetrà (Universitat de Barcelona) i compta amb la participació de Diego Muro (University of St. Andrews), Harrison Parpillon (Universitat de Barcelona) i Mariola Tàrrega (Universitat Oberta de Catalunya).
Per saber-ne més:
GUAN, Tianru; LIU, Tianyang; YANG, Yilu (2020). «Moving Away From Partisanship: Diversifying the Motives Behind Political Polarization». Political Studies Review, vol. 19, no. 4, pàg. 656-667. DOI: https://doi.org/10.1177/1478929920921650
MORAGAS-FERNÁNDEZ, Carlota M.; GRAU-MASOT, Josep-Maria; CAPDEVILA-GÓMEZ, Arantxa (2019). «Articulación de la influencia en Twitter ante el anuncio de la Ley del referéndum en Cataluña». El profesional de la información, vol. 28, no. 3, e280320. DOI: https://doi.org/10.3145/epi.2019.may.20
RODON, Toni (2024). Qui no vulgui pols.... Peu de Mosca.
Citació recomanada
TÀRREGA, Mariola. «Despolaritzant els discursos dels partits catalans a X». COMeIN [en línia], abril 2025, no. 153. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n153.2528
