L’agenda mediàtica oblida catàstrofes i conflictes

Malauradament, són molts els conflictes vius i catàstrofes naturals recents que queden ocultats i oblidats pels mitjans de comunicació amb la irrupció d’un de nou, sigui més proper o més letal que l’anterior. Podem mirar enrere, i no cal gaire enrere, per trobar conflictes actius i catàstrofes sense reparar que han estat ignorades per la majoria dels mitjans. Per exemple: l’erupció del volcà Cumbre Vieja, de l’illa de La Palma, del 19 setembre al 13 de desembre de 2021; la Guerra Ucraïna-Rússia, iniciada el 24 de febrer de 2022; la massacre al festival de música de Re’im, que va comportar l’inici del genocidi de Gaza-Israel del 7 d’octubre de 2023; i, més recentment, hi podrem afegir la catàstrofe de la DANA, a València, des del 29 d’octubre de 2024.

 

Fixem-nos en els continguts que apareixen a les portades del proppassat 27 de novembre, segons el repàs que fa el Col·legi de Periodistes de Catalunya, i podrem veure els temes que la configuren.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Portades de quatre diaris del 27 de novembre de 2024

Font: Perfil a X del Col·legi de Periodistes de Catalunya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les quatre portades aplegades pel Col·legi de Periodistes

Font: ‘Ara’ (Premsa Periòdica Ara), ‘El Mundo’ (Unidad Editorial), ‘El Punt Avui’ (Hermes Comunicacions) i ‘L’Esportiu’ (Hermes Comunicacions)

 

Teòricament, el concepte agenda mediàtica o agenda-setting –desenvolupat per Maxwell McCombs i Donald Shaw– és un contingut indispensable en les facultats de comunicació i suggereix que els mitjans no només informen sobre els esdeveniments, sinó que també determinen quins temes són considerats importants per a l’audiència. Aquesta teoria s’ha ressituat amb les xarxes socials i la influència de les persones que en fan un ús actiu: continuen sent realment els mitjans els qui configuren l’agenda social o bé són els usuaris de les xarxes els qui decideixen quins són els temes més importants del moment?

 

La limitació de les pàgines de paper on repartir titulars de portada es desdibuixa amb els mitjans digitals, però, tot i això, hi ha factors que condueixen de l’actualitat mediàtica a la caducitat informativa. Per exemple, la rapidesa amb què es difonen les notícies. La necessitat constant de noves històries pot fer que els mitjans deixin de banda temes importants abans que s’hagin resolt. Les xarxes socials poden amplificar notícies menys importants i crear una percepció distorsionada de la realitat. A més, afegim el concepte de fatiga informativa, causada per la sobrecàrrega d’informació que pot fer que el públic es desconnecti dels temes importants i també de notícies negatives i dures. La percepció que els mitjans no cobreixen adequadament els temes importants pot erosionar la confiança pública; juntament amb la desinformació i la cobertura superficial pot portar a una comprensió errònia dels esdeveniments.

 

Xarxes socials i saturació mediàtica

 

Les xarxes socials, i els algoritmes que les condueixen, tendeixen a promoure continguts que generen més interacció i aquestes tenen una influència significativa en els mitjans de comunicació i la percepció de l’actualitat. Per exemple, poden donar una gran visibilitat a notícies que, en altres circumstàncies, podrien passar desapercebudes. La immediatesa de les xarxes socials obliga els mitjans tradicionals a accelerar els seus processos de publicació i això pot generar errades i la difusió d’informació no verificada. Les xarxes socials mostren a l’usuari contingut que reforça les creences i opinions preexistents, de manera que creen les anomenades bombolles informatives, però també permeten una participació ciutadana més gran en la creació i difusió de notícies. Això pot ser positiu, ja que democratitza l’accés a la informació. En contrapartida, però, pot limitar l’exposició a perspectives diverses i fomentar la polarització. Els temes que esdevenen virals a les xarxes sovint són recollits pels mitjans tradicionals. D’aquesta manera, influencien l’agenda mediàtica i desplacen altres temes importants que no tenen la mateixa presència en línia.

 

Els mitjans de comunicació operen en un cicle de notícies de 24 hores, en què la necessitat constant de noves històries –i la consegüent saturació mediàtica o fatiga informativa– pot desplaçar la cobertura de conflictes bèl·lics i catàstrofes naturals. Quan apareixen nous esdeveniments, com escàndols polítics o esdeveniments esportius importants, aquests poden eclipsar altres temes crítics. Els mitjans sovint prioritzen notícies que generen més interès i audiència, i deixen en un segon pla conflictes bèl·lics prolongats o catàstrofes naturals que ja no són novetat, malgrat que les seves conseqüències continuen sent greus. El públic se satura quan un tema es cobreix extensament durant un període prolongat, com seria el cas de les guerres i també de les catàstrofes naturals, i amb el temps la presència en els mitjans minva, tot i que les necessitats humanitàries persisteixin. Consegüentment, els mitjans tendeixen a reduir la cobertura de conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals per evitar la pèrdua d’audiència. Els consumidors de notícies han de ser coneixedors d’aquestes dinàmiques internes i buscar activament informació sobre temes importants que poden no estar en el focus mediàtic durant molt de temps.

 

Rutines per vetllar per un periodisme de qualitat

 

Per vetllar per un periodisme de qualitat, en què la responsabilitat recau tant en els mitjans com en els periodistes, és fonamental garantir una informació precisa, equilibrada i rellevant, i de retruc aconseguir una societat ben informada i democràtica. Algunes rutines periodístiques útils per aconseguir-ho són aquestes:

 

1. Informació que expliqui els fets amb fidelitat: això implica verificar les fonts, contrastar la informació i evitar la difusió de rumors o notícies falses. Els mitjans ofereixen una cobertura equilibrada dels esdeveniments, donen veu a totes les parts implicades i eviten el biaix. Això és especialment rellevant en la cobertura de conflictes i desastres, en què és fàcil que algunes perspectives quedin marginades.
2. Independència dels poders: és essencial que els mitjans i els periodistes mantinguin la seva independència respecte a influències polítiques, econòmiques o d’altres interessos particulars, per garantir que la informació sigui objectiva i no es vegi distorsionada per pressions externes.
3. Responsabilitat social: els mitjans tenen una responsabilitat social de cobrir temes importants, com els conflictes bèl·lics i les catàstrofes naturals, fins i tot quan altres notícies més sensacionalistes puguin captar més audiència. La seva tasca és assegurar que el públic estigui informat sobre qüestions que afecten la societat en conjunt. Altres vegades, hem parlat del periodisme de solucions, com especialització en sintonia amb aquesta responsabilitat.
4. Transparència, correcció i rectificació: quan es comet un error, és crucial que els mitjans i els periodistes el reconeguin i el corregeixin de manera transparent. Això ajuda a mantenir la confiança del públic i a demostrar un compromís amb la veracitat.
5. Protecció de les fonts: els periodistes han de protegir la identitat de les seves fonts, especialment, quan aquestes proporcionen informació delicada o que podria posar-les en perill. Això és vital per garantir que les fonts se sentin segures a l’hora de compartir informació important.

 

El periodisme i els periodistes no han de perdre mai de vista què és notícia, quins fets ha de conèixer l’audiència, més enllà de la seva duresa o de la negativitat associada. Les xarxes socials, amb l’opacitat algorítmica que tenen, són també configuradores de l’actualitat mediàtica. El consum equilibrat i crític que en fem com a ciutadans és la clau de l’èxit per tenir una societat ben informada i democràtica.

 

Citació recomanada

OLLÉ, Candela. «L’agenda mediàtica oblida catàstrofes i conflictes». COMeIN [en línia], desembre 2024, no. 149. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n149.2479