La infodèmia ha produït un excés d'informació, continguts falsos i notícies negatives. I la ciutadania ha reaccionat de manera oposada a aquests fets: d’una banda, una part ha augmentat el consum de mitjans i, de l’altra, un sector ha disminuït la freqüència de consum, i fins i tot ha abandonat la informació. Precisament pensant en aquest segon grup, que té un risc de desconnexió, avui explicarem què és el periodisme constructiu i de solucions. Un altre angle per apropar-se a les històries.
La immediatesa és una de les característiques del periodisme i va lligada a l’actualitat, però com a contraposició –i cada vegada té més partidaris– trobem el periodisme a foc lent, en què la investigació permet aprofundir en el relat, en la història i la periodista pot buscar fonts, contrastar-les, digerir-ho tot plegat i posar-se a escriure. Per això us volem traslladar una altra modalitat de periodisme, que és tendència i poc conegut, encara que no vol dir que sigui una novetat: el periodisme constructiu i de solucions -que també fa ús i es complementa, a la vegada, amb l’slow journalism. S’ha d’aconseguir un periodisme que involucri la ciutadania, els corresponsabilitzi i que els mantingui connectats a la informació.
Què és el periodisme de solucions?
L’any 2013 els periodistes del New York Times David Bornstein i Tina Rosenberg van crear una nova tècnica periodística, a partir de la necessitat d’afegir noves metodologies per redactar notícies a causa de la transformació de l’ofici, sobretot amb la irrupció de les TIC. El solutions journalism combina la investigació i entra a explicar la problemàtica del cas o fet, a més d’aportar profunditat i solucions. Té una clara orientació a les informacions més vinculades amb temàtiques socials; de medi ambient, per exemple. Segons el periodista Alfredo Casares aquesta tendència de periodisme ha de ser molt rigorós i se centra a investigar les causes dels problemes i qui hi està treballant per solucionar-los. A més, és complementari al periodisme d’investigació. Tal com afirma Casares, es pot ser crític i constructiu al mateix temps.
El periodisme de solucions postula que informar sobre la manera en què els problemes s'estan abordant pot augmentar el compromís entre el públic, aportar un sentit d'eficàcia i fomentar un discurs constructiu al voltant de temes controvertits. En aquest sentit, els defensors del periodisme de solucions no sostenen que tota la premsa s’hauria d'orientar cap a les solucions -una cosa així no seria possible si es volen fer cobertures responsables-, però sí que encoratgen els periodistes a tenir en compte aquest angle en acostar-se a una història. Els reporters s'aproximen a un problema amb la intenció de veure el que s’està fent per lluitar-hi, i ho utilitzen com a eix de la cobertura.
Samantha McCann, directora de comunitats de la Xarxa de Periodisme de Solucions, explica que estem posant nom a un estil de periodisme que s’ha estat fent durant molt temps, però insisteix que és una modalitat que no s’exerceix prou. L’organització a la qual pertany, la Xarxa de Periodisme de Solucions o la Solutions Journalist Network (SJN), és capdavantera en l’àmbit i té com a objectiu principal legitimar i difondre la pràctica del periodisme de solucions de manera rigorosa i motivadora, centrada en respostes als problemes socials. Aquesta associació vol que els periodistes augmentin la conscienciació social (en aquest sentit, tot i que no ens volem allunyar de la temàtica, hi ha un estret lligam entre aquesta modalitat periodística i l’agenda 2030, amb els seus 17 objectius de desenvolupament sostenible i la seva comunicació i difusió).
Algunes fonts i exemples interessants
Per poder saber-ne més i veure exemples fem una petita selecció de fonts i mitjans que exerceixen la disciplina periodística. En primer lloc trobem la Solutions Journalism Network, que és la xarxa més potent i té una base de dades i cercador: Solutions Story Tracker, amb 10.213 històries produïdes per 1.289 informatius de 174 països, i està en constant creixement. A més, el blog que se’n deriva, The whole story, també és d’interès elevat.
Per altra banda, hi ha el Diario Noticias Positivas, un mitjà independent i amb llarga trajectòria de la modalitat, centrat en Argentina, Espanya i Xile. Un altre exemple és la revista Compromiso Empresarial; també podeu consultar el projecte Spark News, i en l’àmbit català trobem la beca devreporter, que vol fomentar els «reportatges periodístics de qualitat que aprofundeixen en les causes de les injustícies i les desigualtats aquí i arreu per contribuir a la construcció de justícia global».
Per acabar, tornem a citar el periodista Alfredo Casares, perquè té unes recomanacions interessants per incorporar el periodisme constructiu i de solucions. Ell indica que és una modalitat que està orientada al futur i, per tant, vol explorar possibles solucions als problemes socials; busca posicions de trobada entre la polarització, tot implicant la ciutadania en la conversa i corresponsabilitzant-la. És un periodisme rigorós, que investiga les iniciatives que treballen per solucionar reptes socials, acredita els seus resultats, els seus èxits i planteja també les seves limitacions o els seus fracassos. En definitiva, requereix temps i recursos i no vol ser una alternativa al periodisme de denúncia o de recerca, sinó potenciar-lo en inspirar la ciutadania perquè actuïn, oferir pistes perquè puguin intervenir en l'acció pública.
Citació recomanada
OLLÉ, Candela. Un altre angle per apropar-se a les històries: el periodisme de solucions. COMeIN [en línia], octubre 2020, no. 103. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n103.2074
Candela OlléProfessora dels Estudis de la Informació i de la Comunicació UOC i cap de projecte de la xarxa Maredata
@CandelaOlle
